dijous, 9 de desembre del 2021

El talús del Vilar (Bages): rèquiem pel patrimoni geològic gunitat

Farà una vintena d'anys, preparant un itinerari vaig trobar casualment un molt bon aflorament en una trinxera de la BV-1273 prop del Borràs (Bages). Com tantes d'altres de la zona direu, però amb el valor afegit de que estava en un punt amb poquíssim  trànsit, en un vial que s'havia obert a la dècada de 1990 sobre l'autopista Terrassa-Manresa  per salvar la comunicació entre Rellinars i l'estació de la RENFE de Castellvell i el Vilar. La roca era fresca, sense matolls ni enderrocs, amb un voral ben ample que permetia aparcar alguns cotxes sense molestar, fins hi tot un autocar. Sovint hi ha bons afloraments que fan de molt mal visitar per que no saps com apropar-t'hi i/o hi ha molt trànsit i és perillós. Aquest, en aquest sentit, era perfecte.

I també pel seu valor didàctic. Els dos talussos, nord i sud, d'una vintena de metres de desnivell, tallaven  més o menys perpendicularment la paleodirecció de transport d'uns cossos sedimentaris emmarcats en la fàcies distal del ventall costaner eocè de Sant Llorenç del Munt. 

En conjunt s'hi observava, en un domini d'estrats tabulars de gres i pelita corresponents a fàcies de desbordament, cossos de conglomerat i gres granodecreixents, de base erosiva que representaven reompliments de canal multiepisòdics. També les fàcies de desbordament contenien decoloracions i nòduls edàfics. 



Com valor afegit, des d'aquest punt es tenia una bona vista de paisatge de totes les diferents fàcies dels ventalls de Sant Llorenç i Montserrat, i a uns 300 m cap el Vilar hi havia un altre aflorament força bo de margues de talús i carbonats de plataforma. Amb una sola parada es podia fer molta història i em consta que d'uns anys cap aquí era un punt visitat en sortides universitàries, congressos, etc.

Parlo en passat, per que per desgràcia, aquest aflorament ha estat gunitat! I amb la mala sort (per a mi) que era el protagonista d'una parada en una guia que estic escrivint i ja m'han fotut! Vaig anar a fer-li fotos per millorar la qualitat... i em trobo això... Gagu'n tot!

He de pensar que no ha estat una acció gratuïta, que realment era necessari. No hi entenc prou de geotècnia per valorar-ho. Però és evident que s'ha perdut patrimoni geològic valuós pel seu interès didàctic. I això em porta a fer una reflexió de caràcter general.
Sovint a l'obrir infraestructures es creen afloraments que no són banals, que  priori  tenen valor científic o didàctic. D'alguns sabem segur que tindran una vida efímera, com els que es formen a l'excavar uns fonaments, obrir una rasa... I altres pot semblar que romandran per sempre. Però pot passar que a mig o llarg termini desapareguin per que s'han de cobrir, rectificar, o senzillament, per que la vegetació els acaba ocultant. 
Crec que és necessari que aquest patrimoni efímer o potencialment efímer tingui un seguiment que en part pot estar inspirat amb el que es fa amb el patrimoni arqueològic i paleontològic. 
Plantegem un cas pràctic. Fa cosa d'uns dos anys, es va rectificar el talús de l'AP7 a l'alçada de la Mina Berta (Sant Cugat) deixant a la vista un tall extraordinari d'estructures sedimentàries i tectòniques (que crec d'alt interès) en el Burdigalià típic de la zona. Això és un captura del Street view:


Podria ser que en el marc d'un treball de recerca en marxa, algú aprofiti l'avinentesa per que li encaixa en el seu estudi, però és una fantasia. O algú molt motivat li doni per treballar-se una nota en algun butlletí. Però això gairebé mai no passa. El que hauria de passar és que com a mínim hauria d'estar identificat i catalogat en un base pública, amb una fitxa estandarditzada que inclogui esquemes a mà i un recull fotogràfic de qualitat realitzat a diferents escales de detall, amb criteris clars que atenguin casuístiques diverses.
Qui hauria de manar fer, gestionar i rumiar els criteris d'aquest catàleg? En bona lògica, l'ICGC, de la mateixa manera que en la seva pàgina es poden consultar els sondejos. És una idea que els regalo.
I per assegurar-nos de que això es fa en tota obra nova, igual que succeeix amb el patrimoni arqueològic i paleontològic, per llei, hauria d'haver-hi un seguiment del qual l'empresa en fos corresponsable. Penso a més i a priori que això no ha de ser car de fer ni de mantenir..

Com ho veiu?

4 comentaris:

Miguel ha dit...

Bona nit,
Quan vaig fer la cartografia geològica de la zona a la segona meitat dels 80, aquest aflorament no existia. Poc després van fer la autopista i el desviament de la carretera amb aquest tall que mostrava un aflorament de un valor didàctic brutal. Com molt ben dius, un aflorament excepcional, amb poc trànsit amb lloc per aparcar i observar-lo sense perill.
He portat a visitar-lo a estudiants de tres Graus i tres Màsters diferents, he portat Geòlegs i Enginyers d'empreses i universitats dels cinc continents fent cursos de camp, excursions de congressos...des de fa gairebé 30 anys. S'han fet treballs de grau Màster...
Divendres passat vaig anar amb els estudiants de Màster. Ja m'havien comentat que probablement estava tapat, però no ho volia creure. I... efectivament. Va ser una sensació molt frustrant, com Charlton Heson a laa darrera escena de "El planeta de los Simios". També vam fer un "Rèquiem" al twitter del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà.
Tens tota la raó de que s'hauria de fer alguna cosa. No sóc expert en talussos però penso que no calia o... que podria haver una altra solució. Fixa't que havia pensat que amb el Geoparc, es podria fer all+a un plafó informatiu i... em trobo això.
Fa un parell de setmanes parlàvem a l'ICGC dels "afloraments efímers" a rel de la intervenció i queixa de l'Albert Martínez Rius. Jo pensava que aquest aflorament no era efímer... però al final ho ha estat.
Penso que en un entorn con és un GEOPARC s'haurien de cuidar molt més aquestes coses o qualsevol dia ens trobarem Montserrat arrebossada d'aquest ciment que tant agrada, per que "cauen pedres".
Miguel López Blanco

Isaac Camps Gamundi ha dit...

Miguel, agraeixo molt aquesta reflexió. Hi ha molts afloraments "clàssics" en carreteres i el seu futur és incert. Entenc que de vegades per força major, els toca el rebre, però si com a mínim es fes una bona documentació, quelcom queda per la posteritat.

Roberto Espínola ha dit...

Totalment d’acord amb les vostres opinions, Isaac i Miguel. Jo també me n‘he trobat aquest problema durant els anys que vaig invertir en la elaboració de la guia dels “Itineraris del Patrimoni Geològic i Miner del Baix Llobregat”. Per exemple, el magnífic aflorament de la discordança messiniana al Pla d’en Canyet (pàg. 107 de la guia) va desaparèixer tapat per un malla pel condicionament del talús de la via. També era un lloc adient per fer parades en sortides i excursions. Uns altres exemples són el del plec que surt a la pàgina 63 de la guia que ja ha desaparegut totalment per arrengament de la pista i el plec fallat de les pàgines 22 i 23, en greu perill per obres. També es podria esmentar el dramàtic cas de l’engrunes que queden dels jaciments pliocens del Baix Llobregat, molt minvats i degradats i els que queden, en procés de desaparició total, com és el cas del jaciment del Torrent Benet a molins de Rei (pàgina 81 de la guia).

Soc conscient que no tots els aflorament es poden preservar eternament, però el que és segur és que ningú té al cap la possibilitat de preservar aquests espais, com a mínim els més significatius.

Esperem que entre tot el col·lectiu, no solament geològic, atès que és un patrimoni comú, puguem impulsar una acció per reclamar alguna figura de protecció d’aquests espais.

Isaac Camps Gamundi ha dit...

Roberto,

moltes gràcies per la teva aportació. A veure si en surten coses positives d'aquesta inquietud.