dissabte, 26 de febrer del 2011

Cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

La vila de Castellfollit de la Roca s'assenta sobre un esperó basàltic de 500 m de longitud i 50 m d'alçada, tallat al nord per la riera del Turonell i sud pel Fluvià. S'hi arriba per la N-260, entre Besalú i Olot. Fins fa uns anys, la nacional passava pel mig del poble, però ara cal estar pendents d'agafar el trencall que hi porta.
La cinglera de Castellfollit és un del punts d'interès geològics més icònics del nostre país. Us proposo dos llocs d'observació. El primer és el clàssic, des del del qual estan fetes la majoria de fotos que surten les guies: el bar que hi ha al al km 45 de l'antiga N-260, trencall amb la GIV-5221 que va a Oix. La base del cingle està constituïda per uns 9 m de gresos i marges eocens amb unes graves fluvials discordants que corresponen a la terrassa prevolcànica del Fluvià/ Turonell. Després venen uns 40 m de materials volcànics, que observats de baix a dalt, són:
  • 5,5 m de basalts amb disjunció hexagonal grollera.
  • 3,5 m de basalts lenticulars.
  • 1 m de basalts amb disjunció hexagonal fina.
  • 0,2-1,5 m de piroclasts i paleosòls (es pot resseguir en el paisatge per estar molt colonitzat per la vegetació).
  • 5 m de basalts amb disjunció hexagonal.
  • 9 m de basalts amb disjunció hexagonal.
  • 7 m de basalts amb disjunció hexagonal.
  • 9 m basalts amb disjunció esferoïdal, molt alterats.
Els primers nivells de basalt, fins l'estrat de piroclasts, corresponen a una colada de lava de 217.000 anys provinent de l'altiplà de Batet i escolada per la vall del Fluvià. Els segons trams és 175.000 anys més jove (d'aquí els paleosòls) i provenen d'una colada escolada pel Turonell. Després, ambdós rius excavaren el basalt fins assolir l'antic nivell de base.
El segon lloc d'observació no permet veure tant bé els diferents nivells, però val la pena. Deixeu el cotxe a l'entrada del poble a neu pel carrer Nou i successius fins a l'església vella de Sant Salvador. A banda i banda dels carrer, ens alguns punts us podreu abocar a la cinglera, com a la plaça del Puig Castellet, i sobretot, la del campanar de l'església vella: la vista val molt i molt la pena.

dimarts, 1 de febrer del 2011

Panoràmica del mirador de Joan Casanova -1.286 msnm- (Berguedà)

El mirador de Joan Casanova està a uns 200 m a l’est de del Santuari de Falgars. Fins el Santuari s’hi pot arribar en cotxe per la pista asfaltada que puja des de Sant Jaume de Cerdanyola, o per la Pobla de l’Illet (trencall en el km 8 de la B-402). Si teniu ganes de caminar i fruir de les panoràmiques de la zona, també podeu arribar-vos-hi a peu des de la Pobla, seguint el GR-4. Aquest sender careneja la serra de Falgars, un cresta calcària liàsica que gairebé ressegueix tot el sinclinal de Sant Julià de Cerdanyola, l’extrem NE del mantell del Pedraforca, que encavalca els gresos i margues eocenes de la formació Vallfogona (mantell del Cadí). En alguns punts de contacte, aflora el keuper, que sempre és bonic de veure. Quan us falti poc per arribar a Falgars, a mà dreta trobareu un gran molló de pedra i el mirador, perfectament condicionat sobre una plataforma de fusta i tancat amb unes baranes.
Ja em perdonareu si les darreres entrades al bloc m’estic posant nostàlgic, però és que aquest darrer any m’he deixat caure per llocs que feia molt de temps que no visitava, sobretot amb ganes d’ensenyar-li indrets de “solvència contrastada” a la meva filla, i no puc deixar d’experimentar certa enyorança. Aquest estiu vaig estar-me uns dies a Falgars, un indret molt popular entre la gent de la Pobla de Lillet que hi puja a dinar, fer les costellades, acampar... L’any 1983 vaig passar una setmaneta llarga de campaments, com a nen, amb l’esplai del barri, i en recordava aquest coll ample i acollidor, i les vistes. Ara, la mateixa vista que es podia albirar des de darrera la tenda de campanya, pren ara per a mi un significat geològic en adonar-me de l’amplitud i varietat d’estructures que es poden veure d’aquest sector dels Pirineus, i que us recomano.
Només un faig un pinzellada i millor hi aneu amb el mapa geològic del Berguedà en mà per intentra identificar les estructures que són moltes.

El mirador està orientat a nord. La panoràmica de l’extrem oest està tancada pel Pedraforca, i a l’extrem est, pel Montgrony. En primer terme, tenim el mantell del Cadí, i mirant al peu de l’estimbat, el Llobregat hi passa encaixat en les seves turbidites lutecianes (margues de Banyoles). Darrera la Pobla de l'Illet s’inicien els primer contraforts muntanyosos constituït sobretot per margues grises ilerdianes, visibles clarament en l’explotació del Clot del Moro. On el bosc dona pas a les aptures es poden identificar els materiasl vermellosos tradihercinians, i constituint els cim culminats (Penyes Altes del Moixeró, Pedró dels Quatre Batlles, Puigllançada...), el devonià dels mantells inferiors.