dimarts, 29 de setembre del 2009

Platja de Castell (Baix Empordà)

Com arribar-hi
Entorn del quilòmetre 372,5 de la C-31 entre Palamós i Palafrugell hi ha una sortida convenientment indicada cap a la cala de Castell. Al cap d’uns 2,5 km de pista en bon estat arribareu fins als camps del pla de Castell, habilitats com a zona d’aparcament. A l’estiu et claven dos lluïsos, però si són bons per conservar l’espai, no sap greu (ei, que també s’hi pot anar a peu o en bici i és de franc).
A la facultat vaig fer amistat amb en Joan, un excel·lent company. Malgrat el pas dels anys, guardo un gran record d’aquells estius a Palamós, on una colla de futurs geòlegs ens apalancàvem un parell de dies a casa seva fruint de la joventut. Aleshores vaig descobrir indrets com s’Alguer o la platja de Castell, un espai que fa vint anys era com una mena perla poc coneguda pels forans, amenaçada pel ciment. En tot aquest temps les coses han canviat. Ara l’espai està protegit, però per contra, és molt més conegut i freqüentat. És l’etern debat entre protegir i divulgar o passar desapercebut i confiar amb la bona sort.
Hi he anat tornat. Alguns cops per remullar-me i altres per mostrar la seva geologia; com així serà el proper 22 de novembre, gràcies a una sortida muntada per l’ajuntament de Palamós i Depana.
Val la pena ressenyar aquest indret en un blog dedicat al patrimoni geològic, ja que la seva bona preservació el fa model d’una geomorfologia quasi extinta en una costa catalana engolida pel totxo. Aquells que heu tingut la sort de visitar la costa de tramuntana menorquina ja sabeu de què parlo. I és que, sí, certament, les cales de certa extensió presenten un perfil longitudinal característic i una sèrie d’elements morfològics canviants lligats a la dinàmica fluvial, marítima i atmosfèrica: l’esglaó, la berma, les dunes de rera platja, i sobretot el gart (nom proposat pel gran Oriol Riba), la petita llacuna salabrosa. De fet, originàriament aquesta llacuna es formava en la confluència de la riera de Castell i la petita riera del Canyet. L’any 1924 es desvià la riera d’Aubí, que, desembocava a la Platja Gran de Palamós, cap la riera de Castell, a l’alçada de la Torre Mirona (Aubí alt). Més tard encara, com que el transvasament no tenia prou capacitat, es feu un nou desviament a l’alçada de cal Dalmau, paral·lel a la C-257 fins a la platja des Monestir, entre Palamós i sant Antoni de Calonge (Aubí baix).