dimecres, 29 de maig del 2013

Els badlands de la riera de Gaià (Vallès Occidental)

Imatge d'entrada per fer boca. Això no està a les Bárdenas Reales. Està molt a prop de Terrassa.
Dono per descomptat que els lectors d’aquest bloc sou persones curioses sensibles a la cultura i el patrimoni. Probablement, si esteu preparant les vacances en algun indret del nostre país, no us conformareu en visitar els dos o tres punts d’interès que surten a les postals, sinó que voldreu aprofundir. Potser hi ha alguna guia local, però si tal cosa no existeix, no us desanimeu: via Internet sovint es pot accedir al POUM, al PGOU o altres documents tècnics del municipi d’estada. Generalment contenen una introducció mediambiental, cartografia variada i catàlegs del seu patrimoni natural i històric que us poden ser útils per planificar la vostra descoberta particular. Però per desgràcia la immensa majoria es ventilen la geologia amb un mapa de l´IGME i quatre vaguetats. Tot i que hi ha excepcions remarcables, i per tant, cal no donar-ho tot per perdut. 
Això ve a tomb pel fet de que la catalogació dels principals PIG de Catalunya va suposar un punt de partida important i necessari, però no avançarem si no es cataloguen els PIG d’interès comarcal i local al mateix nivell de detall que es fa amb, per exemple, els arbres singulars, els jaciments arqueològics, les fonts, els edificis històrics, etc.
Així, per exemple, en el cas de Terrassa, si feu una cerca sobre el que hi ha, el màxim que podreu trobar a la xarxa és el document Catàleg de paratges d’interès natural i paisatgístic al municipi de Terrassa. De la llista de 67 paratges només 5 tenen valor geològic explícit (i per que paisatgísticament destaquen). Dels que és geològicament interessant però no "és bonic" no se’n diu res. I n’hi ha una colla més en els que la geologia se’ls suposa (per exemple, les fonts).
Un dels paratges ressenyats i que té interès geològic i paisatgístic és la zona de badlands i altres formes típiques associades, que es troben en els marges de la llera de la riera de Gaià. Per arribar-hi heu d'agafar la B-122 de Terrassa a Rellinars. A la sortida de Terrassa, cap el km 2,5, poc després de passar per sota la B-40, a mà dreta trobareu una pista cap a la “masía el Abuelo”. En menys d'1 km arribareu al torrent, on podeu deixar el cotxe i continuar a peu per la llera cap el sud.
En blau, la riera de Gaià. Les dues estrelles marquen els punts on aflora la falla del Vallès, principi i final del recorregut. Les àrees puntejades corresponen  les zones d'aixaragallament més intens: al nord, Can Font de Gaià, i al sud, can Mitjans. Ordv correspon als materials paleozoics de l'escata de les Pedritxes i NMbt als materials miocens sobre els que es desenvolupa l'aixaragallament. Qva són graves vermelloses quaternàries, al·luvials. Base cartogràfica del IGC.
La riera de gaià és un afluent del Llobregat que neix a la serra de l’Obac i en arribar al pla de Terrassa tomba vers el SO i discorre de manera paral·lela i propera al a la falla del Vallès, entre la Serralada Prelitoral Catalana (materials del sòcol paleozoic) i la depressió del Vallès (materials neògens).
Els primers metres de l'itinerari transcorren sobre els materials paleozoics de l'escata d'encavalcament de les Pedritxes. Al cap de poc, a mà esquerra, crida l'atenció una bretxa de falla semblant a la de Ribes Blaves, tot i que més compacta i bretxosa. Aquest punt és un dels pocs de la zona on aflora el límit entre la serralada Prelitoral i la fossa del Vallès, i l´únic que hi ha al terme de Terrassa -crec-. Caldria que es catalogués i conservés (foto d'en Nico).
L'aixaragallament es desenvolupa sobre unes bretxes i lutites ocres i vermelloses, poc consolidades, amb grans blocs de materials paleozoics (observeu el pedrot a l'esquerra del geòleg que va de vermell: fa gairebé 1 m). Corresponen a les fàcies proximals del ventall al·luvial del sistema Terrassa-Les Fonts (Aragonià superior-Turolià inferior). Foto d'en Nico.
L'activitat neotectònica d'aquesta falla no sembla haver afecta gaire els materials quaternaris però déu n'hi do sobre els materials miocens. Destaca el fort cabussament dels estrats, d'entre 45-50º cap el S-SO, i la intensa fracturació que desenvolupen zones bretxificades de fins a 50 cm de potència, cimentades per carbonat càlcic. Aquestes fractures provoquen canvis sobtats de pendent en els estrats.
Observeu els materials miocens ocres, capbussats uns 45º, i la cobertora quaternària, més vermellosa, subhoritzontal.
El sector en que l’activitat neotectònica d’aquesta fractura es pot observar millor és en en el tram comprés entre Can Font de Gaià (Terrassa) i Can Mitjans (Viladecavalls). S'hi poden observar formes d'erosió molt característiques com xaragalls o badlands i les peculiars dames coiffés o pilars de terra, formes d'erosió típiques de sediments poc consolidats que inclouen grans blocs aïllats o bé estan coronats per capes d'una roca molt més resistent.
Sector de Can Font. El sector de Can Mitjants presenta formes molt més espectaculars, és el de la primera imatge.
És recomanable acudir al matí o al vespre, amb el sol baix, quan la llum té un un to més càlid que envermelleix el paisatge i les ombres realcen dramàticament les incisions sobre la roca.