Fotografia de Marcel Camps
Aquest encavalcament es troba situat cap el SO del front del Port del Comte. L'impressionat pared conglomeràtica de la Roca de Canalda és el teló de fons del petit poble de Canalda (Odèn), a mig camí de Coll de Jou i Cambrils del Solsonès. No cal enfilar-s'hi per contemplar aquesta estructura impressionant, però si voleu hi ha vàries pistes forestals que accedeixin a l'encavalcament en si (distingible pels nivells vermells del Keuper), des de coll de Jou o des del veïnat del Montnou.
Això és el que sembla? Sí, els vostres ulls no us enganyen: aquesta estructura tectònica probablement sigui un dels encavalcaments més vistosos i reconeixibles del nostre paisatge, totalment "de llibre". Tant és així que en dies clars és perfectament distingible des des d'un punt tant llunyà com Montserrat, just a l'altra "costa" de la Conca de l'Ebre. Sense anar tant lluny, si aneu cap el port del Compte venint de Solsona, des del castells de Lladurs, es mostra imponent, grandiós, perfectíssim. Malgrat el seu potencial didàctic, no és un punt gaire citat (per no dir gens) en la literatura divulgativa, itineraris, sortides de camp, etc. Dol que no s'aprofiti les sinergies que podria general la discordança progressiva de Busa i altres tants punts d'interès geològic de l'Alt Solsonès.
El mantell del port del Comte té una geometria triangular molt característica, amb els seus tres vèrtex a la Cambrils (oest), la Vansa (nord) i la Coma (est). A l'est encavalca el mantell del Cadí mitjançant l'encavalcament del Cardener, al NE i NW està encavalcat per les làmines tectòniques de les Serres marginals, a l'oest pel mantell del Montsec i al sud encavalca l'avantpaís conglomeràtic de la Conca de l'Ebre mitjançant l'encavalcament del Port del Comte.
La roca de Canalda, que topogràficament ocupa la posició inferior, està constituïda per més de 100 m de conglomerats i bretxes de l'eocè inferior i mitjà, i el Puig Sobirà que l'encavalca té una base de guixos i margues del Keuper (com no!), segueixen una desena de metres de conglomerats i calcàries margoses del cretaci superior, uns quants metres de calcarenites maastrictianes, una mica més de calcàries i pelites garumnianes (anem pujant en el temps: algú hi ha buscat dinos?) i finalment el gruix de la imponent cinglera que corona el Puig Sobirà: més de 100 m de calcàries i dolomies Ilerdianes.