dijous, 10 d’abril del 2008

Bassal de Can Torrella (Vallès Occidental)

Com arribar-hi
Anant de Manresa a Terrassa per la C-58, un parell de quilòmetres abans de Coll Cardús us trobareu una caseta de la creu roja. A mà dreta del edifici surt una pista que passa per sobre la via del tren i de l’autopista, i que us portarà en pocs metres fins la masia de Can Torrella.
La zona entre la Serra de l’Obac i Monistrol pateix els efectes de no ser ni Sant Llorenç ni Montserrat. Una terra de ningú creuada per mil pistes, carreteres i autopistes, gangrenada per urbanitzacions sense urbanisme, polígons mal girbats, quads i moteros sense seny i, sobretot, devastada per un incendi rera un altre. Tot i això conserva elements patrimonials molt interessants con Sant Pere Sacama, Sant Salvador de les Espases, la Torrota, o masies antiquíssimes con Can Còdol, Sanana, les Vendranes, etc. Des d’un punt de vista geològic l’indret és fantàstic: la riera de Sant Jaume, Ribes Blaves, el turó de l’Escletxa, l’estació d’Olesa, la discordança de Sant Salvador de les Espases, i en general, totes les estructures de contacte de la prelitoral amb la conca de l’Ebre, les fàcies deltaiques de transició cap a Montserrat, etc.
En aquesta ocasió us ensenyo un petita curiositat. Els camps de la masia de Can Torrella es troben emplaçats damunt materials de la formació Vacarisses, bàsicament, gresos i pelites vermelles. Els estrats formen un sinforme molt laxe que ha originat una petitíssima conca endorreica, d’uns 20 x 20 m, de tal manera que quan plou es forma un bassal entre els camps. L'única llacuna endorreica semi natural que conec a la nostra comarca. O no?

dimecres, 2 d’abril del 2008

Pla de sa Cot (Garrotxa)

Com arribar-hi
El pla de Sa Cot està la peu de la carretera GI-524 entre Olot i Santa Pau, sobre el quilòmetre 5,5, on hi ha el veïnat de Can Xell. D’aquí surt una pista paral·lela a un canal de drenatge que travessa el pla fins el peu del Volcà de Santa Margarida.
Ep, què no toca parlar del Croscat! Això ho deixarem per una altra ocasió, que no tingui cap recurs menys vist. Vull que desvieu la vista i us fixeu amb el pla que es veu a la dreta, entre el volcans del Puig de la Costa, el Croscat i el Santa Margarida. Es tracta d’un antic llac de barratge holocè drenat pel canal que el travessa de sud a nord. L'antic llac està reblert de pelites, sorres i força matèria orgànica. Ignoro a partir de quin moment es drena i deixa de funcionar com un aiguamoll (com la vall d’en Bas), però faria goig tornar a tenir un ambient palustre en un lloc tant estratègic.
Al final del camí, hi ha una bomba volcànica d’uns 1,5 m erigida dreta com un menhir i dedicada a Sant Isidre (si recordo bé). Un altre dia us l’ensenyaré i disquisirem sobre el seu origen.