dilluns, 16 de maig del 2011

Seguint el rastre del torrent d'en Pere Parres a Terrassa (Vallès Occidental)

Terrassa està edificada damunt del ventall al·luvial de la riera de les Arenes. Dins el context català és un ventall notable amb una llargada d'uns 7,5 km i una amplada  de 6 km. La riera de les Arenes té un marcat caràcter torrencial i no porta aigua de manera permanent fins ben bé a l'alçada del barri de les Fonts.
L'àpex del ventall es troba al sud de Matadepera, quan la riera supera la serralada Prelitoral i s'obre a la plana vallesana. A partir d'aquest punt, quasi una desena de torrents menors diflueixen més o menys radialment per l'hemiventall oest, travessant-lo de dalt abaix, i confluint de nou amb la riera de les Arenes al "congost" que obre entre la les modestísimes serres de les Martines i de Galliners, entre les Fonts i Rubí. Curiosament, l'hemiventall est s'imbrica amb el ventall del riu Ripoll i drena cap el Besós.
Mapa a partir del model digital d'elevacions del terreny del ICC. La riera de les Arenes circula pel llom del ventall.
Amb els anys la trama urbana ha anat engolint i difuminant els torrents i la resta d'elements geomorfològics de la plana, L'únic torrent que es reconeix clarament, gràcies als seus abruptes talussos, és el tram mig i baix del del Vallparadís, un dels parcs urbans més llargs d'Europa. De la resta de torrents en queden rastres aquí i allà que poden proprocionar una entretinguda tasca de recerca paleotopogràfica via ortofoto i sobre el terreny: un carreró de contorn irregular dins una trama regular, un talús atrapat en uns jardins, una sèrie de culs de pati a banda i banda del tàlveg, un carrer est-oest amb marcat desnivell en U...
Colonitzar un ventall al·luvial té a favor una topografia amable i un sòl fèrtil que facilita l'agricultura, bàsicament de secà, però també té un parell d'incovenients. L'un és que els torrents sempre secs que el creuen es surtin dramàticament de mare en cas d'aiguat, com va passar l'any 1962, i l'altre és que no hi ha elevacions que facilitin la defensa dels nuclis urbans originaris. En el cas de Terrassa això es va resoldre edificant en la confluència de dos torrents per aprofitar els talussos com a fossat natural, i al menys tenir dos o tres flancs protegits. Terrassa té dos nuclis antics. El de Sant Pere s'edificà sobre la confluència del torrent de les Bruixes i el torrent Monner (la unió dels dos és el torrent de Vallparadís). Aquest unió forma un esperó de més de 10 m de desnivell a banda i banda. El nucli d'Ègara s'edificà entre el torrent del Palau (la Rambla) a l'oest, i el torrent de Sanllehí a l'est.
Actualment, l'escola de la meva filla s'està edificant (amb moltes vicissituds i retards acumulats) en un petit tram sense urbanitzar del que encara queda mig reconeixible del torrent d'en Pere Parres. Ara aquest torrent passa pel centre de la ciutat, però molts avis encara s'enrecorden de que cap els anys 40 majoritàriament circulava per fora de la trama urbana. Naixia  al pla del Bonaire, on ara hi ha els pisos de Sant Eloi, entrava per un grup de cases d'autoconstrucció i desembocava al torrent del Palau pel marge est, on actualment hi ha el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica.
A la dreta, Terrassa l'any 1945 i a la dreta, el 2010. En vermell s'han marcat els talussos identificables i en blau, el tàlveg del torrent d'en Pere Parres. Feu clic per ampliar (base cartogràfica de l'ICC).
Què en queda ara de reconeixible? Us proposo de nord a sud cinc parades amb les evidències següents:
Parades 1 i 2
El passatge de Béjar i el carrer d'Antoni Bros van néixer com un conjunt de cases d'autoconstrucció amb l'entrada principal a ponent (carrer de Pardo Bazán) i els culs de pati vorejant el talús del torrent.
Passatge de Béjar mirant cap el sud. Per la dreta, un antic camí ressalta amb un petit desnivell el talús (on el cotxe vermell), que en aquest tram era de poc més d'un metre d'alçada.


El contorn irregular d'aquests vials i el lleuger perfil en U n'assenyalen el seu traçat. Més al nord, els pisos de Sant Eloi, de construcció planificada, i el quart cinturó han esborrat qualsevol indici.
Carrer d'Antoni Bros, mirant cap el sud.

Parada 3
Fins no farà més de 5 anys, la Fundació Amat Roumens (fupar) tenia uns servei de rentat de cotxes i un garden dins del tram topogràficament més ben conservat del torrent, dins d'un tàlveg d'uns 10 metres de profunditat, amb els dos talussos ben conservats (carrers Amadeo Savoya/Francesc Oller/Miquel Àngel). Es tractava d'un meandre força tancat cap a l'est. La fundació va cedir el terreny per a la seva urbanització
Un tros del torrent capturat a la plaça Amadeo Savoya, a l'oest del que hi havia a la fupar (foto de l'amiga Mar).
Parada 4
El carrer del torrent d'en Pere Parres és un passatge sense sortida que marca el traçat del torrent després de la via de la RENFE. L'any 2010, amb motiu del la construcció de l'escola el Vapor es "trobaren" amb el col·lector del torrent, la qual cosa va ocasionar algun maldecap als esforçats arquitectes i urbanistes municipals.
Al fons del carrer d'en Pere Parres encara es pot apreciar, a la dreta, restes d'afloraments de graves fluvials que marquen el nivell de l'antic tatús. A la mateixa alçada, a l'esquerra, hi ha una parcel·la sense urbanitzar que encara permet veure els dos nivells de terrassa que es veuen ala foto de l'any 1945.


Parada 5
Al carrer de Gabriel Querol, darrera del Centre Cultural d'Unnim, es troba un ressalt topogràfic remarcable i mig amagat, que correspon al talús oest del Pere Parres, poc abans de confluir amb el torrent del Palau.
La línia discontínua marca el cim de l'antic talús.

 En algun punt, les graves  de la terrassa quaternària estan al descobert. Un dels escassos afloraments geològics urbans de Terrassa.