Com arribar-hi
La plaça de la Vila de Madrid es troba entre el carrer de Francesc Pujols (honors al gran savi), el carrer Canuda i el Carrer d’en Bot, o sigui, a mig camí del barri gòtic de Barcelona i la Rambla dels Estudis.
Farà cosa un mes, l'Institut d'Estudis Catalans i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona publicaren el llibre de geologia més absorbent que he llegit mai: Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana. Aquesta obra és fruit de vint anys d'investigació dels grans Oriol Riba i Ferran Colombo, i tracta de la geologia del subsòl urbà, especialment de la geomorfologia, la neotectònica i l’estratigrafia de la Ciutat Vella de Barcelona i la plana deltaica del Poblenou, posant especial èmfasi en els darrers 18.000 anys.
Necessitava una bona excusa per fer una ressenya d’aquest llibre i he pensat oferir-vos tres petits articles consecutius sobre altres tants indrets de la ciutat que apareixen en el llibre.
A més a més, ja em va bé, doncs la publicació d’aquesta obra quasi ha coincidit en el temps amb un fet relacionat, com és la inauguració el passat cap de setmana d’un itinerari històric per la Barcelona romana. Un dels indret per on transcorre aquesta ruta és la plaça de la Vila de Madrid, que conté un jaciment arqueològic romà que aporta algunes dades sobre la geologia de la Ciutat Comtal.
El que veieu a la fotografia són les restes d’una via sepulcral (s. II i III dC), és a dir, un conjunt d’enterraments al llarg d’un camí (que s’ha simulat amb rajoles) que sortia del recinte emmurallat de l’antiga Barcino i que en aquest tram era més o menys paral·lel a la Rambla. Cal entendre que en el seu moment el camí i les tombes estaven en superfície i que ara estan a més de 2,5 m per sota del ferm de la plaça. Què ha ocasionat aquest potent gruix de sediments en menys de 2.000 anys? En Riba i en Colombo ho expliquen d’una manera molt cara i suggerent en la seva obra.
La clau està en la Rambla, l’antiga riera d’en Malla. Si us situeu en el passatge comercial que va de la Rambla dels Estudis a la Plaça de la Vila de Madrid i mireu cap el carrer Pintor Fortuny notareu que el passeig central de la Rambla està lleugerament elevat respecte aquests dos carrers, i no deprimit com lògicament li correspondria al tàlveg d’un torrent. Això és veu molt clar si us fixeu en la inclinació dels graons d’entrada de les vivendes. La Rambla, com la riera d’Horta i altres del Maresme, és una riera sobreelevada que circula (o circulava) per un llom topogràfic. Aquest fet sorprenent es deu a que la riera d’en Malla, un cop recorregut el glacis superior de Barcelona (dels peus de Collserola fins a Ciutat Vella) es trobava amb un salt d’entre 2 i 4 m a l’alçada de Canaletes (el Graó Barceloní, del qual parlaré en el proper article). La riera descarregava els sediment a peu d’aquest graó i originava un ventall al·luvial allargat, una forma convexa, pel cim de la qual estava encaixada la llera limitada per dues levées.
A cada nova avinguda les levées creixien verticalment i el ventall s’expandia lateralment colgant de sediments els terrenys circumdants, com per exemple, els de l’actual plaça de la Vila de Madrid. A l’època medieval les cases s’havien expandit fora de Barcino i es començaren a edificar les muralles d’acord amb la topografia, com la muralla de Jaume I (1260-1295), sobre la levée oriental de la riera d’en Malla. Aquesta muralla impedí l’al·luvionament lateral i els sediments s’adossaven a la part externa del recinte defensiu. Després algunes avingudes catastròfiques, la riera fou finalment desviada fora vila, el 1447, cap el col·lector del Bogatell.