Panoràmica des del Puig de Serra-seca -1.234 msm- (Solsonès)

Com arribar-hi
Al km 92 de la C-26 d’Oliana a Solsona surt una carretera rural cap a Cambrils i Llinars. Uns 3 km abans d’arribar a Cambrils, trobareu indicat el mirador, que és una simple fita geodèsica visible uns pocs metres més amunt.Encetem el primer punt l’interès del qual no és el que hi ha, sinó el que s’hi veu des d’ells: panoràmiques d’interès geològic que permeten interpretar, per exemple, grans unitats morfoestructurals. De vegades les vistes seran de postal, però no és necessari, si són interessants per un geòleg n’hi ha prou.
L’any 2003 vaig organitzar un cicle de xerrades sobre la geologia de Catalunya. Un dels convidats fou en Mata-Perelló que ens parlà, com no, sobre el patrimoni geològic i miner. Anà desgranant diferents indrets, i mentre m’enllaminava amb la idea d’anar a fer-lis una ullada, descriví el Puig de Serra-seca com la octava meravella del món. El cert és que el lloc em resultava familiar, però no la descripció del que s’hi veia... no recordava haver vist mai tantes coses juntes. Donant voltes al mapa del Solsonès... bingo! Em va venir al cap que anys enrera, la meva companya ens va fer parar per collir espígol, i vagament, que hi havia bona vista (i molt espígol). Però en una segona visita en un dia d’aquells en que es veu fins l’endemà passat... caram! Allò amics meus, segurament és la millor panoràmica de 360º del principat: de més enllà del Montsec al Cadí, del Montseny als Ports, i del Port del Comte a Montserrat, i enmig de tot i més. Una autèntica sobredosi de coses interessants.
Tot i que no sóc partidari de saturar la natura de cartells i plafons, en alguns casos, sobretot aquells en indrets més populars i consolidats, seria aconsellable oferir informació per interpretar el paisatge. Aquest no és el cas, doncs l’espai és massa accessible, petit i fràgil. Un parell de quilòmetres abans hi ha una garita de vigilància forestal amb una vista quasi tant bona com la del Puig de Serra-seca. Aquí sí que es podria estudiar la possibilitat condicionar l’espai per dona informació.

La Crosa de Sant Dalmai (Selva/Gironès)

Com arribar-hi
Podeu arribar a la Crosa des de la N-II (Girona-Barcelona) i agafar el trencall cap a Vilobí d’Onyar. Travesseu el poble i, sortint a mà dreta, preneu la GI-533. Al cap d’uns 2,5 km sou al poble de Sant Dalmai, enmig de la plana i al peu d’un turó ample de perfil baix i cònic: és el volcà. Si continueu per la carretera, una mica més amunt podeu deixar el cotxe a mà esquerra, en un gredera abandonada acondicionda per aparcar.
Des de que que de nano vaig saber que a Catalunya hi havia volcans, no vaig parar de donar la murga als pares perquè m’hi portèssin. Com el gran moment no arribava mai em consolava llegint un i un altre cop “Els volcans olotins i el seu paisatge” d’en Mallarach i planificant els llocs que aniria a veure. En aquell moment em va sorprendre que a Catalunya el vulcanisme estigués estés més enllà d’Olot, i sobretot, una gran tacota prop de Girona de la qual no se n’explicava enlloc gran cosa. Ni durant la carrera ens en van parlar. No va ser fins molts anys després que em va caure a les mans una guia d’en Pallí i companyia i que vaig començar a salibar. I caram! La visita val molt i molt la pensa. Feu-vos amb aquesta guia que està molt bé!

La Crosa de Sant Dalmai és un volcà típicament freatomagmàtic. D’entrada destaquen les dimensions del cràter, de 1.300 m de diàmetre i 75 de fondària, i la superfície coberta pels materials projectats, de 6 km2. La gredera de Can Guilloteres, on heu aparcat, i una altra de més petita, uns metres abans, és un bon lloc per observar els materials. Fins hi tot hi ha un plafó explicatiu molt ben documentat.
Veureu que s’alternen capes constituïdes per fragments basàltics, amb capes de fragments de granits i roques metamòrfiques i capes mixtes, fruit dels diferents tipus d’erupcions hidromagmàtiques que s’han succeït. D’aquesta gredera surt un corriol que s’enfila fins un petit mirador, i que és un dels únics punts des d’on tindreu una vista global de tot volcà (la foto, molt dolenta, està presa des d’aquest punt).
A mà dreta de l’aparcament surt una camí que arriba al fons del cràter, ocupat per conreus. La seva magnitud és tal que costa adonar-se que estàs encerclat dins d’una anella, però si camineu cap al centre de la plana, veureu que esteu tancats sense sortida en 360º; d’aquí el nom de Crosa, de clot, sot. Aquest cul-de-sac recollia les aigües de pluja i s’hi formava un estany avui dessecat (recuperem-l’ho!). El volcà, a més, amaga una altra petita sorpresa, difícil de veure des de dintre estant, i és que hi ha un petit cràter esbocat, adossat al llavi nord. Correspon a una petita fase estromboliana tardana.
Aconsello que feu una passejada, voregeu el cràter pel seu cim, intentant abastar amb la vista
la magnitud del volcà. Un altra bona panoràmica és un collet que hi ha a la dreta del Turó del Llop, la màxima altitud del con, on hi ha una curiosa ermita romànica fortificada, amb un fossat i tot.

Jaciment de vertebrats del km 19 de la C-58 (Vallès Occidental)

Com arribar-hi
Sortint de Terrassa per la BP-1503, en direcció a Rubí, a l’alçada del km 23,5 cal tombar a mà esquerra cap el Park Vallès. Després de la primera rotonda us trobareu a la dreta l’aparcament del Decathlon.
Òbviament, per la pinta dels xavals de les fotos, ja han passat uns anys, però és que l’aflorament de la imatge ja no existeix i no tinc alternativa. El que quedi, està sota l’aparcament d’uns grans magatzems.
Corria l’any 85, i algú de la colla es va presentar amb una separata de l’Acta Geologica Hispanica que descrivia un jaciment de vertebrats vallesians... a 500 m de l’institut on anàvem! Concretament als talussos nord i sud de la C-58, als descampats suburbials de l’entorn i en terrals abandonats com els de la fotografia. I cap allà anàvem cada dimecres, a l’hora de l’EATP a veure que podiem trobar (a part d’algun quinqui i alguna xeringa). I alguna que altra cosa vàrem desenterrar (micromamífers, testudo, hipparion…). Fins i tot, en Jaume, el noi de l'esquerra, guanyà un premi CIRIT amb un treball sobre aquest jaciment.
Quan fas aquestes coses mai acabes de tenir la consciència tranquil·la i ho comentàrem als del Crusafont. No recordo gaire de com anà la cosa, però ells no donaren gaire importància a les nostres activitats, i anàrem fent. Total, al cap d’uns anys, a la zona s’hi aixecà un centre comercial, s’amplià el polígon de Can Parellada i es rebaixà el talud nord. A l’any 2006 es feu una sortida nova a l’alçada del talud sud. En definitiva, que s’han anat polint sens cap mirament un jaciment paleontològic catalogat. Serveixi doncs aquest post per denunciar el que és una constant en aquesta comarca: la destrucció silenciosa de molts jaciments de vertebrats en graveres i obres públiques. Fos una vila romana o un arbre centenar-hi, correm-hi tots!
Geològicament, tot aquest conjunt de jaciments es troben (o trobaven) enclavats en un petit turó miocè (Bloc de Terrassa) a mode d’illot enmig del quaternari del pla egarenc. Corresponen a sediments de les fàcies distals del ventall al·luvial de Matadepera i de les fàcies distals i mitjanes del ventall d'Olesa –Les Fonts.

Pòrfirs diorítics de cala Vaques (Baix Empordà)

Com arribar-hi
Cala Vaques es una petita cala a mig tram del camí de ronda de s’Agaró. Anant per la C-31 de Llagostera a Palamós cal agafar la GIV-6621 cap s’Agaró. El camí de ronda surt de la Platja de Sant Pol, al costat de l’hotel la Gavina.

Aquest serà el primer de molts punts referenciats en aquest bloc que jo no hauria descobert sinó fos per la col·lecció de llibrets “Dialogant amb les pedres”, a càrrec de l’Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona (moltes gràcies senyors Pallí, Brusi, Roqué i cia.). Per desgràcia, a dia d’avui, sembla que la obra no continua (si més no, porta ja molt de temps sense sortir res de nou), i és una llàstima, doncs sota la seva aparença modesta, es tracta d’unes molt dignes guies, gairebé les úniques, que s’han dedicat a divulgar el nostre patrimoni geològic, més concretament el de les comarques Gironines. Des d’aquí voldra animars als lectors d’aquest bloc a llegir-les, i als seus autors a tornar a la càrrega.
La veritat, és si us armeu amb la guia nº4 “Itinerari pel camí de ronda de s’Agaró”, fer el parell de quilòmetres de camí us pot portar tot un matí de descoberta. A cada raconet hi ha alguna cosa que mirar.
El petit promontori de s’Agaró és un cap del massís de Cadiretes, bàsicament constituït per granodiorites i travessant per nombrosos dics d’aplita, quars, lampròfirs i pòrfirs granítics, felsítics i diorítics. A cala Vaques afloren molt bé els pòrfirs diorítics, ramificats, de color gris quasi negre, amb fenocristalls de plagiòclasi zonats i molt vistents enmig de la pasta negrosa.