dissabte, 31 de gener del 2015

L'Isona tufa mount complex. 1a part: els Estanys de Basturs (Pallars Jussà)

És molt probable que hagis estat o hagis sentit a parlar dels Estanys de Basturs (al municipi d'Isona-Conca Dellà). En un país escàs de zones humides aquests petits estanyols sovint es citen com exemple de surgència càrstica (el volum III de l'Enciclopèdia de Història Natural del Països Catalans hi dedica un bon article). El seu valor ecològic i geològic està clar i no debades estan catalogats com a PEIN i en el catàleg d'Espais d'Interès Geològic.
Però de fet els estanys de Basturs són l'aspecte més pintoresc d'una estructura geològica molt més gran i de rellevància internacional, molt menys coneguda. De fent, ni tant sols està tota catalogada en els EIG (sols els estanys), bàsicament perquè l'any 2004 encara no es tenia una consciència prou clara de la seva excepcionalitat i la bibliografia era molt escassa. Estem parlant de l'Isona tufa mount complex (no se ben bé com traduir-lo al català... alguna idea?) de la qual els estanys són la part activa surgent.
Jo en vaig tenir coneixement arran de la publicació l'any 2013 d'un article on es descrivia amb detall l'estructura i origen d'aquest dom travertínic i se'n feia una extrapolació a certes estructures marcianes (veure Morpho-stratigraphic characterization of a tufa mound complex in the Spanish Pyrenees using ground penetrating radar and trenching, implications for studies in Mars i una versió oberta a Tufa mounds on Earth and Mars). Les implicacions extraterrestres pallareses van tenir cert ressò a la premsa i des d'aleshores tenia al cap escapar-m'hi. Gràcies a en David Soler he pogut tenir accés a algunes publicacions.
Ortofoto del complex (ICC) i interpretació publicada a Morpho-stratigraphic characterization of a tufa mound complex in the Spanish Pyrenees using ground penetrating radar and trenching, implications for studies in Mars. S'observen tres generacions de travertins (de sud a nord, de més antiga a més moderna) i s'assenyalen les surgències inactives que corresponen a antics estanys i que adopten una morfologia característica semblant a petits volcans. Els Estanys de Basturs són la part que es manté activa del complex.
La part més gran de l'estructura forma un promontori travertínic troncocònic aplanat, d'uns 9 km2 anomenat Mont de Conques (és a dir, "muntanya dels clots"). S'eleva uns 100 m sobre la Conca de Tremp i conté una sèrie de depressions circulars amb vores sobreelevades, a la manera de petits cràters volcànics (un mínim d'11).

La idea era recórrer aquest turó però per manca de temps no vaig arribar als punts més sucosos com el Col·lector (el "cràter" més gran) o la Cassola (amb un pilar de carbonat molt dur central que correspon al vent o xemeneia de sortida de l'aigua mineralitzada, una mena de fumarola continental). Els que us presento és l'entorn dels Estanys de Basturs i estarem pendents d'una nova oportunitat.

L'Isona tufa mount complex està generat per la baixada natural d'aigua subterrània procedent de l'aqüífer artesià de la Conca de Tremp, conegut com sistema Areny-Montsec. Es tracta d'un aqüífer desenvolupa en litologies carbonàtiques (calcàries i calcarenites) que mostra una permeabilitat per fissuració i carstificació. El subsòl de la Conca de Tremp és un sinclinal laxe i just en l'eix d'aquest plec es genera el sobreeixidor natural de l'aqüífer. La descàrrega artesiana d'aigua a pressió carregada de carbonat de calci genera aquest monticle travertínic que acreciona al voltant dels estanys surgents.
L'entorn dels estanys és un museu de fàcies travertíniques: de cascada, de vessant, de presa,sediments lacustres i palustres i anells de toves, entre altres.
Recomano accedir als estanys des de la carretera LV-5113 de Conques a Sant Romà d'Abella. Cap el km 1 hi ha la pista que hi fa cap, el Camí de les Bulles. Al cap d'uns 500 m, a mà dreta veureu una zona d'horts i camps entollats (les Bulles) que indiquen una àrea palustre de surgència difusa.
A al punt anomenat Cruïlla dels Estanys hi ha un aparcament. El corriol que porta a l'Estany Gros transita per una pollancreda. Cal fixar-se en el sòl pla, porós, blanquinós i saturat d'aigua que correspon a les fàcies pool.

Punt 1. L'Estany Gros té uns 75 m de diàmetre i una fondària màxima de 15 m. En alguns documents es cita com un estany generat per dissolució del subsòl i col·lapse gravitatori, com els de la zona de Banyoles, però això no és així en cap cas.
L'Estany Gros té un petit mirador al marge nord.
En els marges de l'Estany Gros es pot observar una secció de les fàcies pool.
Parada 2. Entre els dos estany hi ha una zona una mica més elevada coronada per un mirador. Correspon a l'anell de toves de l'Estany Gros (fàcies rimstone), desfigurat per antigues extraccions de travertí.
Antiga extracció a l'anell de toves de l'Estany Gros
Aspecte dels travertins de la fàcies d'anell.
Parada 3. Vista des del mirador. A la dreta tenim l'Estany Xic (d'uns 30 m de diàmetre i una fondària de 10 m). Fixeu-vos que es troba molt lleugerament elevat sobre els camps, i no enfonsat, com li correspondria a un estany per col·lapse. Això és deu al fet de que quan l'aigua sobreeix diposita el carbonat formant un anell travertínic que creix cap amunt i cap els costats, com un conus. La plana llaurada de la dreta, més fosca, correspon a una  àrea palustre dessecada.
Parada 4. A la Cruïlla dels Estanys trobem aquest aflorament que corresponen a les fàcies palustres.
La fàcies palustre es caracteritza per una porositat molt baixa, amb un aspecte sucrós i algun nòdul més dur que m'imagino d'origen pedològic.
Parada 4. L'aflorament més interessant es troba al marge del Camí de les Pedres Altres, cap el poblet de Basturs. De baix a dalt tenim: 1. Graves al·luvials, molt cimentades per les aigües carbonatades percolants. 2. Paleosòl. 3. Nivell palustre (el mateix que el de la cruïlla). 4. Paleosòl i 5. Fàcies de carbonats de vessament.

Nivell edàfic entre els conglomerats al·luvials i el nivell palustre de gra fi. Els travertins de vessament són molt més porosos  i tous degut a els incrustacions vegetals i els abellerols aprofiten aquesta característica per excavar-hi els niu.