Això em va despertar el cuquet. Sabia que l'escut de Súria conté la representació de l'anticlinal del Mig Món. Podria haver-hi més coses? O si més, no, en sentit ampli, fent-t'hi entrar també elements miners, paleontològics, del cicle de l'aigua (rius, fonts...), geomorfològics (muntanyes, monòlits...)?
Va ser fer una ullada i adonar-me de que déu n'hi do el que hi ha! No en va el Principat està format per gairebé 1000 municipis... ni que sigui per estadística...
També és veritat que hi ha figures que es repeteixen molt i són poc significatives i per no carregar innecessàriament aquest article he obviat els següents tipus d'escuts:
- Els que representen un turó amb un castell, una creu o similar, a menys que el turó tingui interès geològic per sí.
- Els que representen de forma genèrica el mar, rius, basses, etc. a menys que tinguin significat geològic d'alguna mena (una confluència, un engorjat, un gorg remarcable...).
- Els que representen una vall que fa referència al nom del poble (Les Valls d'Aguilar, Les Valls de Valira..)
Preneu-vos aquest article com un divertiment curiós, sense massa pretensions!!!
I per cert, després d'aquesta feina, els meus preferits són els de Súria, Alpens, Begues i Orís. I els vostres? Ja em direu.
ALT EMPORDÀ
Pedret i Marzà
Litologia
Què us sembla que de geològic hi ha en aquest escut? Doncs a dalt hi ha tres còdols; però la cosa té una mica de truc. La figura dels tres còdols apareix a alguns escuts de Catalunya com els de Marganell, Biure, Vilaür, Josa i Tuixent, Prullans... però no fan referència als còdols d'un riu o d'un conglomerat, fan referència a Sant Esteve, màrtir que va morir lapidat. Posat un cop, ja no ho tornaré a posar. Passa que en aquest cas, a més, aquestes pedres són el que se'n diu un "senyal parlant" referit al nom de la població (pedra = pedret).
Biure
Mineria
Tornen a sortir els tres còdols de Sant Esteve però no és el que té a veure amb la mineria. És el burro qui recorda el passat miner del municipi, quan aquestes bèsties transportaven el guix de les pedres. La faixa ondada representa el riu Ricardell, però com he dit, hi a molts escuts amb rius i no els posaré pas tots.
Selva de Mar
Geomorfologia
D'escuts amb turons, pujols i monts n'hi ha molts, però aquest és una mica més original. Les dues penyes al·ludeixen al terreny muntanyós del municipi, a l'inici de la península del Cap de Creus, i a les serres de la Muntanya de Verdera i el Serrat de la Glòria.
ALT URGELL
Basella
Geomorfologia/cicle de l'aigua
L'escut reflecteix la situació geogràfica de Bassella, a la confluència de la ribera Salada i la riera de Madrona amb el Segre. Les dues basses fan referència a l'etimologia popular del nom del poble. D'escuts amb dos rius que conflueixen i amb bassals n'hi ha molts (Dosrius, per exemple) i no en posarem cap més. Serveixi aquest d'exemple.
Coll de Nargó
Geomorfologia
La figura fa referència al coll de muntanya que dona nom al poble, Coll de Nargó, topònim de sobres conegut en el món de la geologia i la paleontologia pels seus jaciments de restes de dinosaure. Per altra banda és una figura que es troba representat a escuts com del de Colldejou, Collsuspina, Sant Esteve de la Sarga... no el tornarem a posar.
Montmaneu
Geomorfologia
Aquest escut és un pèl enganyós per que a diferencia de la pràctica totalitat de representacions de pujols aquí no es mostra com un turó arrodonint, sinó com un penyal amb una morfologia abrupta i concreta, com un monòlit. Però a Montmaneu, a la mítica Panadella, a l'Anoia segarrenca, no hi ha monòlits d'aquest estil i per tant es tracta d'una imatge per reforçar la del nom del poble, això que se'n diu "escut parlat".
BAGES
Monistrol de de Montserrat
Geomorfologia
Aquest escut no enganya: s'hi representen els monòlits de Montserrat a mode de tubs d'orgue. Com veureu, hi ha més pobles que recullen el perfil de Montserrat. Per cert: la bola amb al creu representa l'esfera terrestre.
Súria
Tectònica
Aquest és l'escut geològic de Catalunya per antonomàsia: s'hi representa l'anticlinal del Mig Món de Súria, una estructura geològica molt popular. En un anterior entrada ja n'havia parlar.
Collbató
Geomorfologia
Montserrat. No cal dir res més
Olesa de Montserrat
Geomorfologia
Montserrat de nou.
BAIX PENEDÈS
El Montmell
En aquest cas també es tracta d'una representació de la Serra del Montmell, amb el castell del Montmell dalt la Talaia i, més avall, la primitiva església romànica de Sant Miquel.
BAIXA CERDANYA
Martinet
Mineria
L'escut està aquí, no pel turó (ja hem dit que no em posarem més) sinó per que això que sembla un obridor: és el cap d'un martinet, del martell que es feia servir per batre el metall en una farga.
CONCA DE BARBERÀ
Espluga de Francolí
Cicle de l'aigua
En l'escut de la vila s'hi representa la cova de la Font Major, d'on brolla el riu Francolí. La Font Major és una de les set coves més llargues del món en conglomerat, 3590 m de corredors descoberts fins ara, i una de les poques que s'estén, en gran part, pel subsòl d'un casc urbà.
GARRAF
Begues
Litologia
Potser algú podrà pensar les dues figures negres són alguna mena de fòssil, però son dues monedes. La geologia hi és, però més subtil. La partició esquerra blanca simbolitza el Garraf calcari, mentre que la part dreta es el Garraf vermell de gresos silícics i conglomerats triàsics.
MARESME
Montgat
Patrimoni geològic
El turó de Montgat és un penya-segat de just 40 m d'altitud, molt poca cosa, però isolat al mig d'una costa baixa i sorrenca ha estat un punt estratègic: s'han trobat restes del neolític, un assentament ibèric i una vil·la romana. Amb la construcció del túnel del ferrocarril l'any 1848 (el primer de la península) i el pas de la carretera N-II que suposà seccionar-lo i atalussar-lo. Sumem-hi la l'antiga pedrera, carrers... Tot just 40 m però al cim i ha un monòlit que commemora la fundació del Centre Excursionista de Catalunya que es va fer aquí l'any 1876.
Aquest turó geològicament es un element patrimonial, realment complex, amb un geologia molt variada i interessant i està catalogat com e EIGC.
Arenys de Munt
Geomorfologia
Els tres turons de l'escut fan referència als tres turons granítics granítics que hi ha a l'est de la vila: el Montalt, el del Mig i el de Vilanegra. L'escut de Cabrils és pràcticament igual, canviat l'arbre per una creu.
Els Muntells
Geomorfologia
Els Muntells és una entitat municipal descentralitzada del municipi de la Sant Jaume d'Enveja. És un indret molt curiós, al mig del Delta de l'Ebre. La localitat es va originar a partir del 1860, amb l'extensió del cultiu de l'arròs, a partir d'un conjunt inconnex de barraques, que es van anar alineant en el que és el carrer Major, que segueix la sèquia del Riet. En un indret tant pla i inundable com el Delta, els únics llocs una mica elevats i un pèl més segurs són les levées i les dunes o "muntells". Doncs bé, les barraques s'edificaren sobre una duna allargassada que ha donat nom a la població i que es veu en l'escut representada amb quatre turonets grocs.
NOGUERA
Foradada
Geomorfologia
La situació geològica del petit poble de Foradada es molt interessant, doncs es troba en el front d'encavalcament de els Serres Marginals, arrapar en un turó de calcàries triàsiques, la Roca Foradada, sobre la plana de la Vall de Montsonís, a la Conca de l'Ebre.
El cas es que la Roca Foradada... està perforada a banda i banda per un paleocarst. I aquest paleocarst és el forat quadrat de l'escut.
OSONA
Alpens
Geomorfologia
Aquest escut és més sorprenent del que sembla a cop d'ull: aquesta mena d'ouera és la representació d'un monòlit concret, la Roca de la Pena, que està diaclasat d'una manera molt peculiar. Però és que hi ha més: el nom del poble deriva de "els pens", les roques; roques que no són altres que la Roca de Pena.
Orís
Geomorfologia i paleontologia.
Algú dirà: es evident: el castell és dalt de turó. Doncs certament fa referència a un turó de gres coronat per un castell. Passa que aquests gresos contenen fòssils de bibalbs que antigament es van interpretar com a closques de peregrí conforme Sant Jaume s'havia hostatjat al castell. Per tant, les tres petxines són fòssils!
L'escut ha clavat el perfil mamellonat del castell! |
Isona i Conca Dellà
Cicle de l'aigua
En aquest escut s'hi representen dues fonts i l'aigua, una al·legoria a la multitud de surgències que es troben per tot el terme (com per exemple, els Estanys de Basturs).
PLA D'URGELL
Fondarella
Cicle de l'aigua
Senzillament, una font.
El Poal
Cicle de l'aigua
Dons sí, un pou és un element geològic. I si no que li preguntin a un hidrogeòleg! I aquest escut sí que és coherent amb l'etimologia del nom del poble, doncs Poal prové del llatí "putealis", o 'relatiu a un pou'.
SEGARRA
Guissona
Cicle de l'aigua
Les ondes, en aquest cas, no són rius. És una altra cosa. En una comarca de secà, Guissona s'ha considerat hidrològicament privilegiada i les faixes representen les principals fonts de la localitat: la font de l'Estany, la font de la Vila i la font de la Salut. El fons daurat fa referència la sequedat del terreny.
SELVA
Arbúcies
Geomorfologia
El turó arrodonit és l'impressionant i granític Turó de Montsoriu, coronat pel castell gòtic.
Sils
Geomorfologia/cicle de l'aigua
A Sils hi havia una molt extensa zona endorreica amb d'aiguamolls, els Estanys de Sils. Foren dessecats, i ara, en part s'han recuperat i queden representats en l'escut.
Sant Feliu de Buixalleu
Geomorfologia
S'hi representen el gorg d'en Perxistor (també anomenat gorg de la Perxa de l'Astor o gorg del Comte), indret que al·ludeix a un fet històric llegendari: el comte Ramon Berenguer II Cap d'Estopes fou fet assassinar pel seu germà, Berenguer Ramon II el Fratricida. i llençat a aquest gorg de la Tordera.
Sant Feliu de Codines
Geomorfologia
I acabem amb les codines i monòlits de gres vermell que es troben a l'est del poble i li donem nom: la Roca dels Corbins, l'Elefant, la Roca Alta...