dissabte, 17 de juny del 2017

Viatge al centre de la Terra(ssa). Capítol II: el mapa geològic de Domènec Palet i Barba vist 122 anys després

La ciència és com una cullereta intentant buidar un mar de natura. Per més que en treguis, el nivell de l’aigua no baixa. I aquí està la gràcia: per cada interrogant que es resolt, la pròpia acció de recerca, implícitament pel camí en va obrint de nous. Alguns són complexos i altres tenen respostes senzilles i intuïtives.  I així tots podem fer recerca. Tenim la imatge de que un investigador es una persona en nòmina resolent qüestions complexes i fent anar aparells cars, però no té perquè ser així. I si no penseu amb algun dels treballs recerca senzills, econòmics i brillants dels nostres alumnes de batxillerat (també es produeix molta runa sense sentit, però la culpa és dels seus tutors, que són llicenciats en alguna disciplina científica però que no tenen ni puta idea de què consisteix el mètode científic).

Per això em cauen bé personatges diletants con en Domènec Palet i Barba (Terrassa, 1872 - Barcelona, 1953). Provenia d’una família pagesa acomodada (de Can Palet de Vistalegre) i bàsicament es guanyà la vida com advocat i polític (dins el catalanisme progressista i republicà, s’enfrontà al totpoderós cacic reaccionari Alfonso Sala). Però en el fons, ell era un geek de la geologia que amb un formació de partida molt bàsica feu moltes aportacions pioneres. En les seves pròpies paraules:

«Ya saben que mi carrera es de abogado; pero, no obstante mi inclinación, por afición me dediqué al estudio de las ciencias naturales y geológicas ya desde los primeros tiempos de mi vida estudiantil, siguiendo en el principio las orientaciones del sabio catedrático señor Odón de Buen. Desde estudiante vengo dedicándome a las investigaciones geológicas.» (El Diluvio, 29 de juny de 1927)

I així l’home, amb la màxima formació acadèmica que en geologia aleshores es podia assolir a la universitat (no superior a la de qualsevol batxiller actual que hagi fet Ciències de la Terra) i molt autodidactisme, quan tenia una estona lliure, es dedicava a recórrer amunt i avall amb passió la comarca de Terrassa fent les seves recerques. 

«Con los elementales conocimientos teóricos con que salí de la cátedra y los nulos prácticos que proporciona nuestra enseñanza oficial, emprendí hace tres años y medio con más ardor que ciencia y sin más guía que las que las publicaciones de la Comisión del Mapa Geológico, durante las vacaciones escolares, frecuentes excursiones por los contornos de Tarrasa é inmediaciones de los pueblos vecinos [...]» Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones con las formaciones contíguas (1895).

Avui llegir els seus articles ens pot fer somriure per sota el nas, tant pel llenguatge arcaic i enrevessat de l’època com per la interpretació d’edats i estructures que aleshores tot just es començaven a comprendre. Però és un treball seminal i que entre altres coses útils encara avui, ens descriu un territori que ja no existeix. Terrassa era un poble gran i el seu rodal no tenia la densitat forestal actual: tota la geologia que jau emboscada o sota l’asfalt aleshores estava a la vista. I els fòssils també. Es força sorprenent llegir la crònica d’excursions matinals per l'entorn egarenc i que expliqui com tornaven de carregats de dents i cranis trobats per atzar com qui no vol la cosa. La pràctica de l'excursionisme científic el dugué a fundar, junt amb altres, el Centre Excursionista de Terrassa l’any 1910.

I ara anem al moll de l’ós i que és el que motiva aquest article. Feia uns anys que en Palet i en Cadevall, un antic professor seu de botànica Can Colapi, havien descobert l’impressionant jaciment pleistocè de Vallparadís i el canonge Almera instà a Palet investigar-lo a fons per poder incloure aquesta informació en la memòria que havia d’acompanyar el full del Vallès Occidental del mapa geològic de la província de Barcelona (full que no es publicà). El nostre heroi es va posar a pencar de valent fent treball de camp sistemàtic entre les vacances de Nadal de 1891 i maig de 1894, i finalment publicà la memòria Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones con las formaciones contíguas (1895).

L'estudi inclou dos talls i un esquema a escala aproximada 1:5000 que es podria considera el primer mapa geològic de Terrassa, que tal com he dit al començament, es va realitzar en un moment en que el casc urbà era molt més petit que l’actual i la litologia aflorava extensament, podent determinar-la molt millor. De fet, si el comparem amb del IGME i el ICGC em crec més el del Palet. 
Mapa original de Domènec Palet i Barba. El primer mapa geològic de Terrassa conegut .
El problema del mapa de Palet és que està fet sense base topogràfica, amb les proporcions i orientacions més o menys a ull segons ell anava cartografiant. A primera vista, si coneixes una mica Terrassa, ja veus que hi ha illes de cases que estan desproporcionades i d’altres amb contorns deformats. Per resoldre-ho em vaig proposar l’exercici de reajustar el mapa sobre un base cartogràfica real mitjançant un programa de GIS. Això es pot fer a còpia de resituar punts del mapa antic que es puguin identificar (cantonades d'illes de cases, masies, cruïlles de camins, aiguabarreig de dues rieres…) sobre la base cartogràfica vigent. 

En primer lloc ho vaig fer amb QGIS, però per alguna raó que no entenc, en acabar de marcar el núvol de punts, no hi havia manera de visualitzar el mapa samplejat de Palet i el programa petava. Així que ho vaig fer de nou amb Global Mapper.
Es va recalibrar el mapa identificant 159 punts!
El resulta és aquest:

Déu ni do el nivell de deformació! Això feia que el mapa resultant fos un galimaties grisós molt poc comprensible i el que calia era vectoritzar el contorn  de les litologies i veure-les damunt la cartografia vigent per tenir una idea de per on Palet les situava. Com això de vectoritzar es molt més versàtil amb QGIS que amb Global Mapper, vaig exportar el mapa de Palet deformat a GeoTIFF, i ara sí, vaig poder obrir-lo amb QGIS i anar dibuixant els contorns. I ara tenim el mapa  geològic de Terrassa del 1895 sobre la base cartogràfica actual:

I què i veiem, sobretot comprant amb el del ICGC? Doncs algunes coses força interessants. 

1. L'ICGC fa acabar el miocè no gairebé més enllà de la riera del transvasament de la riera del Palau, però Palet l'observà més enllà, i de fet crec que s'hi ajusta molt bé: a qualsevol rasa que s’obri a l’est del Parc de Sant Jordi el miocè aflora.
2. L'CGC ignora l'existència de l'aflorament miocè de Turó de l'Argila. En l'anterior article ja n'hem parlat i no cal dir res més.
3. Palet observà que la petita carena que hi ha entre el torrent de Vallparadís i el Torrent de Can Palet era miocena. Encara ara, en alguns punts com sobre les instal·lacions esportives de  Can Jofresa es pot veure. En la cartografia de la tesi de Rogelio Linares també està representat.
4. El promontori on és situa el Monument de la Dona Treballadora és un turó miocè.
5. Aquesta és bona: el plistocè no solament aflora a l'entorn de Cal Guardiola, també al llarg de tot el torrent Monner, i per tant, és un possible indret a prospectar paleontològicament.
6. I per últim, Palet localitzà un altre petit aflorament plistocè al marge del Torrent d'en Pere Parres.  I un altre encara més petit a la Muntanyeta. Uns altres espais a tenir en compte.

Del que no es va adonar Palet és que el Puig Novell també era miocè, però és que al 1895 ja estava engolit per la trama urbana...
______________
Post scriptum. Estava acabant aquest article quan m'assabento que l'ajuntament de Terrassa penjat a la xarxa alguns mapes topogràfics força anteriors a 1930. Ens seran molt útils pel proper capítol!