dimecres, 16 de maig del 2012

El desbordament del torrent Mal (Baix Llobregat)


Aquest bloc va començar a caminar el gener del 2008 amb un doble objectiu. Un de generós: divulgar i posar en valor el nostre patrimoni geològic; i un altre de personal i professional: estar a l’escena. Aquest darrer objectiu s'ha anat materialitzat modestament permetent-me contactar amb algunes persones interessants, bona gent que s'estima la ciència i el país, com en Xavi, l'autor de Blog de geografía física i riscos geològics. En Xavi fa poc ha presentat la seva tesina sobre la dinàmica de les vessants de Montserrat i coneix bé la zona d'Esparraguera. Estem preparant entre tots dos una sortida d'introducció als riscos geològics per aquells que hi estigueu interessats. Ja en tindreu notícies. 
Un dels llocs que m'ensenyà és el torrent Mal al seu pas per Esparraguera, tristament conegut pels aiguats de juny de 2000. Si cometo algun error és meu. El m'ho explicà perfecte.
Barri de Mal d'Esparraguera. El punt 1 és on s'esfondrà l'A2. El punt 2  és el tram previ al pas per sota l'autopista.
El torrent Mal (de nom premonitori) neix al coll de Can Massana, a l'extrem NO de Montserrat. És un d'aquest torrents mediterranis que baixa sec. Té una conca estreta paral·lela a la falla del Lobregat i quan arriba a la depressió prelitoral s'encaixa en els materials quaternaris del ventall al·luvial pleistocè de Collbató-Esparraguera. Arriba al casc urbà d'Esparraguera pel nord i el rodeja per l'oest, encaixonat entre el poble i el Polígon Industrial Sud. El cas és que a l'alçada del barri de Mal el torrent passa a tocar de les cases i després per sota l'autopista A2; i els planificadors d'aquestes coses originàriament van dissenyar un conducte que en cas de pluja forta (d'aquelles que tenen recurrències de 100 anys, per exemple) es va revelar insuficient. Sobretot per que van tenir el desencert de repartir l'ull del pas en dos seccions més petites, de tal manera, que si globalment potser era suficient (no ho sé), així els detritus arrossegats pel torrent (canyes, troncs, roques, cotxes...) poden obstruir més fàcilment el  conducte
I així va ser la nit del 9 al 10 de juny de 2000. Un aiguat va caure sobre Montserrat. Els tubs es van col·lapsar i l'autopista es va convertir en una presa, i aigües amunt d'ella l'aigua va començar a pujar fins desbordar-la, anegar-la i omplir-la de runa i sediment.
Compareu els passos antics amb l'actual, d'una sola peça i que dificulta que s'encalli el runam. 
Després del 12 anys ja hi ha mig metre de sediments sota el pas. Malgrat que no s'ha tornat a repetir cap esdeveniment de la mateixa intensitat om poc trobar blocs de dimensions de mig metre. Imagineu-vos que plou amb mala llet de debó.
L'aigua arribà fins a un pam del marc de la porta del garatge de la casa roguenca. Quan els veïns s'esperaven el pitjor, el nivell baixà de cop. Observeu com el carrer ha “fossilitzat” les diferents terrasses de la llera i com el sentit comú aconsellaria, com a mínim, no edificar per sota de la casa de color blanc.
Però de cop i volta, la pròpia pressió de l'aigua acumulada desembossà els passos i en qüestió d'instants l'embassament es buidà. Però per contra, aigües avall es produí un flash flood contra els marges del torrent, en part envaïts pel terraplè de l'autopista.
Les conseqüències d'aquest flash flood es deixaren sentir a l'endemà al matí: quan un càmera de TV3 estava explicant els successos de la la nit anterior, tot el vial oest de l'autopista s'enfondrà com un castell de sorra davant les càmeres (ho podeu veure en el minut 1.04 d'aquest vídeo).
El terraplè actual de l'autopista s'ha protegit amb un mur de formigó per impedir el descalçament de torrent: traslladem el problema uns metres més avall.

divendres, 4 de maig del 2012

Volcà de Can Guilana (Gironès)

Recordeu quan el camp de golf de Torrebonica havia de posar Terrassa al mapa? I de quan el complex de Filià havia de portar els serveis que la gent de la Vall Fosca tant necessitava? Ara ja tenim tots molt clar on ens han dut els "pilotassos". Socialment han estat una bomba però cal no oblidar que també han suposat una destrucció del territori sense precedents. Una marea negra de totxo. Ara diuen que ningú ho podia preveure i que en tot cas, a tothom li semblava bé. I una merda! Ho veia venir fins hi tot la meva anciana mare. I gent com en Juan, en Manel i tants d'altres companys hem batallat per la conservació del territori tant bé com hem sabut. I així estava amb ells fa un parell de setmanes passant el dia a Can Sopa, recordant els vells temps i parlant també de futur, ben a prop del volcà de Can Guilana, un altre punt del nostre patrimoni geològic víctima de l'especulació urbanística.
A tocar de Girona, a l'oest, hi ha diversos volcans catalogats o situats dins un PEIN: Granollers de Rocacorba, Puig d'Adrí, Puig de la Banya del Boc, etc. Però el volcà de Can Guilana no és res d'això, ni està ressenyat al catàleg d'espais d'interès geològic de la Generalitat. Una part del con pertany al terme de Sant Julià de Ramis i els basalts del pitó foren explotats com a roca base per a realitzar els vials de la urbanització del camp de golf de Girona; però la principal amenaça és l'ampliació de la urbanització  prevista al nou POUM  segons la qual el volcà queda situat en sòl urbà, encara que si bé com a zona verda urbana, no es contempla la preservació del patrimoni geològic que conté.
Volcà de Can Guilana. En vermell els piroclast i en blau el banyó basàltic. Les línies discontínues són les fractures principals (a partir de Google earth i la cartografia de l'IGC).
Pots arribar al volcà de can Guilana des de Sarrià de Ter (sortida Girona Nord). Baixant per l'Avinguda França, trobaràs a mà dreta un trencall que va cap a Sarrià de Dalt. Has d'arribar a aquest petit llogarret i just sortint d'ell, la carretera es bifurca. Cal agafar la branca de la dreta. Al cap de no més de 2 km estàs a la base del volcà. Pots deixar el vehicle al peu de la caseta de les antenes de telefonia i agafar el camí de l'esquerra que va cap a la masia semi enrunada de Can Guilana.
Parada 1. Darrera Can Guilana hi ha una gredera abandonada que funciona de magatzem d'andròmines (sembla un abocador). D'aquestes gredes destaca el seu aspecte massiu, amb una estratificació molt poc marcada Es tracta de bretxes d'explosió freatomagmàtica.
Detall de les bretxes piroclàstiques de Can Guilana. Tenen un aspecte massiu, mal classificat, i majoritàriament estan formades per fragments heteromètrics lítics dels substrat i la xemeneia. Els fragments volcànics sols ronden un 20%.
Per anar al següent aflorament cal apropar-se a les antenes de telefonia. Hi ha una pista abandonada a la dreta on al mig d'ella destaca un enorme bloc després de bretxes piroclàstiques.




Parada 2. Aquest bloc permet observar molt bé les diverses litologies que componen les bretxes piroclàstiques, però destaca un curiós cairell d'uns 50 cm, de la mateixa litologia que l'encaixant, un pèl més claret i recobert per un crosta ferruginosa. Un fragment d'una explosió anterior i remobilitzat i inclòs per una de posterior? I si és així, perquè té aquesta crosta? S'accepten hipòtesis.
Després cal enfilar corriol amunt fins el cim de volcà... o el que en queda. Doncs no espereu trobar un volcà sencer i amb un cràter reconeixible sinó el que en queda del seu desmantellament per l'erosió: un pitó basàltic rodejat per un conus piroclàstic. En total, un turó de planta ovalada d'uns 350 m de diàmetre major i uns 60 m d'alçada.

Parada 3. Al cim, una pedreda abandonada permet apreciar el cor d'aquest pitó basàltic, un una disjunció hexagonal perfecta, molt maca. Una joia geològica molt poc coneguda.
Guapo, oi?
El cim ens guarda una altra cosa curiosa...
Parada 4. En l'extrem oposat de la pedrera afloren una mica de gresos eocens, atrapats entre el pitó i  coberts pels piroclast. Es tracta d'uns gresos absolutament cuits, cosa que em fa pensar que en aquest punt aflora una mica de sòcol no cartografiat en el mapa del IGC.