Recordeu quan el camp de golf de Torrebonica havia de posar Terrassa al mapa? I de quan el complex de Filià havia de portar els serveis que la gent de la Vall Fosca tant necessitava? Ara ja tenim tots molt clar on ens han dut els "pilotassos". Socialment han estat una bomba però cal no oblidar que també han suposat una destrucció del territori sense precedents. Una marea negra de totxo. Ara diuen que ningú ho podia preveure i que en tot cas, a tothom li semblava bé. I una merda! Ho veia venir fins hi tot la meva anciana mare. I gent com en Juan, en Manel i tants d'altres companys hem batallat per la conservació del territori tant bé com hem sabut. I així estava amb ells fa un parell de setmanes passant el dia a Can Sopa, recordant els vells temps i parlant també de futur, ben a prop del volcà de Can Guilana, un altre punt del nostre patrimoni geològic víctima de l'especulació urbanística.
A tocar de Girona, a l'oest, hi ha diversos volcans catalogats o situats dins un PEIN: Granollers de Rocacorba, Puig d'Adrí, Puig de la Banya del Boc, etc. Però el volcà de Can Guilana no és res d'això, ni està ressenyat al catàleg d'espais d'interès geològic de la Generalitat. Una part del con pertany al terme de Sant Julià de Ramis i els basalts del pitó foren explotats com a roca base per a realitzar els vials de la urbanització del camp de golf de Girona; però la principal amenaça és l'ampliació de la urbanització prevista al nou POUM segons la qual el volcà queda situat en sòl urbà, encara que si bé com a zona verda urbana, no es contempla la preservació del patrimoni geològic que conté.
 |
| Volcà de Can Guilana. En vermell els piroclast i en blau el banyó basàltic. Les línies discontínues són les fractures principals (a partir de Google earth i la cartografia de l'IGC). |
Pots arribar al volcà de can Guilana des de Sarrià de Ter (sortida Girona Nord). Baixant per l'Avinguda França, trobaràs a mà dreta un trencall que va cap a Sarrià de Dalt. Has d'arribar a aquest petit llogarret i just sortint d'ell, la carretera es bifurca. Cal agafar la branca de la dreta. Al cap de no més de 2 km estàs a la base del volcà. Pots deixar el vehicle al peu de la caseta de les antenes de telefonia i agafar el camí de l'esquerra que va cap a la masia semi enrunada de Can Guilana.
 |
| Parada 1. Darrera Can Guilana hi ha una gredera abandonada que funciona de magatzem d'andròmines (sembla un abocador). D'aquestes gredes destaca el seu aspecte massiu, amb una estratificació molt poc marcada Es tracta de bretxes d'explosió freatomagmàtica. |
 |
| Detall de les bretxes piroclàstiques de Can Guilana. Tenen un aspecte massiu, mal classificat, i majoritàriament estan formades per fragments heteromètrics lítics dels substrat i la xemeneia. Els fragments volcànics sols ronden un 20%. |
Per anar al següent aflorament cal apropar-se a les antenes de telefonia. Hi ha una pista abandonada a la dreta on al mig d'ella destaca un enorme bloc després de bretxes piroclàstiques.
 |
| Parada 2. Aquest bloc permet observar molt bé les diverses litologies que componen les bretxes piroclàstiques, però destaca un curiós cairell d'uns 50 cm, de la mateixa litologia que l'encaixant, un pèl més claret i recobert per un crosta ferruginosa. Un fragment d'una explosió anterior i remobilitzat i inclòs per una de posterior? I si és així, perquè té aquesta crosta? S'accepten hipòtesis. |
Després cal enfilar corriol amunt fins el cim de volcà... o el que en queda. Doncs no espereu trobar un volcà sencer i amb un cràter reconeixible sinó el que en queda del seu desmantellament per l'erosió: un pitó basàltic rodejat per un conus piroclàstic. En total, un turó de planta ovalada d'uns 350 m de diàmetre major i uns 60 m d'alçada.
 |
| Parada 3. Al cim, una pedreda abandonada permet apreciar el cor d'aquest pitó basàltic, un una disjunció hexagonal perfecta, molt maca. Una joia geològica molt poc coneguda. |
 |
| Guapo, oi? |
El cim ens guarda una altra cosa curiosa...
 |
| Parada 4. En l'extrem oposat de la pedrera afloren una mica de gresos eocens, atrapats entre el pitó i coberts pels piroclast. Es tracta d'uns gresos absolutament cuits, cosa que em fa pensar que en aquest punt aflora una mica de sòcol no cartografiat en el mapa del IGC. |
2 comentaris:
Bona entreda, Isaac. Al volcà de Can Guilana hi havia anat amb estudiants de la UdG no fa mases anys, en una sortida matinal on a més vèiem el Pontils i el Paleozoic de la Costa Roja a Sant Julià de Ramis, les calcàriies i margues eocenes i acabàvem aquí. Un recorregut xulo.
Com que el turó és propietat del Golf hi ahavia anat a demanar permís, que amablement concedien. Un cop el que vaig deduir era l'amo em va dir que era conscient de l'interès del lloc (vaig aprofitar per corroborar-li amb explicacions d'aquestes de les bretxes freatomatiques i tal) i va comentar que trnia intenció d'arranjar la part de dal i posar-hi un plafó que li prepararien uns arquitectes (amb això ja vaig tremolar, ai quina por el concepte de la geologia dels arquitectes). Després ja no hi he tornat, els crèdits de camp ja fa anys que es retallen. Pel que dius, sembla que tot plegat està abandonat, una llàstima. ac urt termini no crec que ens haguem de preocupar per la seva urbanització, però mai se sap.
Salut!
En general, i imagino que en aquest cas també, el negoci del golf no estava en el golf en si, sinó en les urbanitzacions que les acompanyaven. Els que va poder poder liquidar la venta de les cases abans del crack, van fer l'agost. Els que no, com és el cas, s'han trobat amb un embolat considerable. Dubto que tingui un euro per gastar-se en res.
Publica un comentari a l'entrada