Patrimoni geològic d'interès didàctic en zones urbanes i periurbanes: el cas de Terrassa (Vallès Occidental)

Com a geòleg i ciutadà de Terrassa sempre m'ha interessat conèixer la geologia la meva ciutat i el seu entorn proper. De forma informal, al llarg dels anys he anat recopilant bibliografia, prenent notes i fent fotografies (sovint d'afloraments efímers) per tal de publicar algun dia una guia local.
L'any passat vaig tenir la sort d'aconseguir la licitació de l'àrea de Terrassa, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), per identificar afloraments de tot tipus. El treball de la campanya m'ha permès conèixer millor una sèrie de punts d'interès geològic aptes per a la didàctica de geologia.
En aquets cas concret, m'he patejat una àrea de 100 km quilòmetres quadrats i s'han identificat 500 afloraments repartits de la següent manera:

• Paleozoics (roques metamòrfiques): 74

• Paleozoics (roques ígnies): 7

• Mesozoics: 40

• Paleògens: 10

• Neogen: 213

• Quaternaris: 156

Per altra banda, dins de la meva activitat professional realitzo sortides divulgatives populars i tallers i itineraris amb finalitats didàctiques per a alumnes de secundària dins del marc de Terrassa Universitat. I és que sortir al camp per reconèixer materials i estructures és essencial per a una bona comprensió de la Geologia i les Ciències de la Terra en l'ensenyament reglat, i el públic general. El professorat sol desconèixer els recursos propers i en el millor dels casos recorre a espais "emblemàtics" lluny del seu centre, amb els costos que comporta. 

Penso que el coneixement i divulgació d'afloraments representatius situats en zones urbanes i periurbanes accessibles amb transport públic faciliten la didàctica de la geologia. Aquesta entrada al bloc té com objectiu divulgar entre el professorat aquest coneixement:

Context

Terrassa és una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona de 225.274 habitants (la 4a Catalunya). Té uns 10.900 alumnes d'ESO i 7.100 de batxillerat, repartits en 31 centres d'ensenyament. 

El terme municipal fa uns 70 quilòmetres quadrats i abasta tres àmbits estructurals principals:

• Conca de l'Ebre
• Serralada Costera Catalana
• Depressió del Vallès-Penedès.

El nucli urbà s'assenta sobre la Depressió del Vallès-Penedès, de tal manera que:

• La ciutat anterior a la dècada de 1950 creix sobre el ventall al·luvial quaternari de la Riera de les Arenes (Pla de Terrassa).
• La ciutat posterior al 1950 s'expandeix també sobre els turons de materials miocens que envolten el Pla de Terrassa.

Selecció d'afloraments

• Dels 500 afloraments he fet una tria que tingués en compte la seva accessibilitat i el seu valor didàctic.
• Al voltant de cada parada d'autobús urbà, interurbà i ferrocarril s'ha creat una envoltant de 250 m de radi.
• Això ens dona com a resultat uns 100 afloraments que són fàcilment accessibles sense recórrer al transport privat i caminant menys de 5 minuts.
• D'aquests se n'han seleccionat 12 (poden ser alguns més) pel seu potencial valor didàctic.

 1. Falla inversa de l'IES Torre del Palau

OBJECTE

• Falla inversa que talla un monòlit artificial de graves miocens.
• Plànol de falla amb la bretxa conservada.

INTERÈS DIDÀCTIC

• Tectònic.
• Tectònica bàsica d'ESO i Batxillerat.

ALTRES ASPECTES

• A menys de 100 m d'un institut de secundària.
• Actualment l'utilitzo com a parada en un itinerari didàctic.

ALTRES INTERESSOS

• Estructura contractiva en un context distensiu general.

2. Salbanda de falla de la Riera de les Arenes

OBJECTE

• Salbanda de falla a la llera de la Riera de les Arenes.

INTERÉS DIDÀCTIC

• Tectònic.
• Tectònica a nivell de Batxillerat.

ALTRES ASPECTES

• A uns 150 m d'una escola de primària i a uns 500 d'un institut de secundària de Matadepera.

ALTRES INTERESSOS

• Aflorament associat a la falla del Vallès-Penedès. 
• Únic aflorament del sòcol al ventall al·luvial de la Riera de les Arenes.

3.  Nivells pedogènics del Parc de Vallparadís

OBJECTE

• Dos nivells pedogènics successius desenvolupats sobre el ventall al·luvial quaternari de la Riera de les Arenes.

INTERÉS DIDÀCTIC

• Sedimentològic
• Geologia de nivell de Batxillerat

ALTRES ASPECTES

• Situat dins del parc urbà de Vallparadís.

ALTRES INTERESSOS

• L'aflorament marca clarament dos esdeveniments paleoclimàtics successius. El seu estudi podria contribuir a un major coneixement del quaternari regional.

 4. Nivells pedogènics amb rizocrecions del Pont de Sant Llorenç

OBJECTE

• Diversos nivells pedogènics successius desenvolupats sobre el ventall al·luvial quaternari de la Riera de les Arenes. 
• Conté rizocrecions vistoses.

INTERÈS DIDÀCTIC

• Sedimentològic i geomorfològic
• Els processos erosius i les diverses litologies són útils per a tota la secundària, fins i tot tercer cicle de primària.
• Els processos pedològics de nivell de Batxillerat.

ALTRES ASPECTES

• Situat dins la llera urbana de la Riera de les Arenes, a uns 100 m de l'Escola Vedruna i 300 m de l'IES Investigador Blanxart. 
• No és un lloc gaire salubre.

ALTRES INTERESSOS

• L'aflorament marca clarament dos esdeveniments paleoclimàtics successius i presenta nombres formes i estructures. El seu estudi podria contribuir a un major coneixement del quaternari regional.

5. Nivells pedogènics amb rizocrecions del Pont de Béjar

OBJECTE

• Diversos nivells pedogènics successius desenvolupats sobre el ventall al·luvial quaternari de la Riera de les Arenes. 
• Conté rizocrecions vistoses.

INTERÈS DIDÀCTIC

• Sedimentològic i geomorfològic.
• Els processos erosius i les diverses litologies són útils per a tota la secundària, fins i tot tercer cicle de primària
• Els processos pedològics, a nivell de Batxillerat.

ALTRES ASPECTES

• Situat dins la llera urbana de la Riera de les Arenes, a uns 100 m de l'IES Jaume Cabré (els professors de geologia del centre ja l'utilitzen.

ALTRES INTERESSOS

• L'aflorament marca clarament dos esdeveniments paleoclimàtics successius i presenta nombroses formes i estructures pedogèniques. 
• El seu estudi podria contribuir a un major coneixement del quaternari regional.

 6. Conglomerats, gresos i pelites miocens de la Plaça del Sàhara

OBJECTE

• Successió de materials detrítics miocens al talús d' un vial de la urbanització de can Parellada.

INTERÈS DIDÀCTIC

• Sedimentològic i geomorfològic
• Els processos erosius (badlands) i les diverses ltologies són útils per a tota la secundària, fins i tot tercer cicle de primària.

ALTRES ASPECTES

• Situat en una urbanització, davant l'escola de primària Francesc Aldea i Pérez.

ALTRES INTERESSOS

• El miocè pelític d'aquesta zona, com el de l'aflorament, sol ser ric en fauna vertebrada. A la campanya no s'ha localitzat però no es pot descartar.

 7. Paleocanal miocè de l'Avinguda Àfrica

OBJECTE

• Paleocanal de graves als dipòsits al·luvials distals d'un ventall al·luvial miocè.

INTERÈS DIDÀCTIC

Sedimentològic i estratigràfic

• Les diverses litologies i la composició de les graves poden ser útils a tots els nivells, fins i tot tercer cicle de primària. 
• La gènesi del paleocanal correspondria a nivells de batxillerat.

ALTRES ASPECTES

• Tall molt bo situat en una urbanització a uns 200 m de l'escola Francesc Aldea i Pérez.

ALTRES INTERESSOS

• Model de paleocanal molt clar.

8. Nivell pedogènic quaternari desenvolupat sobre materials miocens del Carrer Tanzània

OBJECTE

• Nivell pedogènic quaternari molt potent desenvolupat directament sobre conglomerats i pelites miocens.

INTERÈS DIDÀCTIC

• Sedimentològic i estratigràfic.
• Les diverses litologies i la composició de les graves poden ser útils a tots els nivells, fins i tot tercer cicle de primària. La gènesi del paleocanal correspondria a nivells de batxillerat.

ALTRES ASPECTES

• Tall molt bo situat en una urbanització a uns 300 m de l'escola Francesc Aldea i Pérez.

ALTRES INTERESSOS

• L'aflorament marca clarament un esdeveniment d'edafització directament sobre els substrats miocè. 
• El seu estudi podria contribuir a un major coneixement del quaternari regional.

9. Gravera en materials miocens dels Camps del Corral

OBJECTE

• Explotació abandonada de graves miocenes. Correspon a la zona mitjana d'un ventall al·luvial.

INTERÈS DIDÀCTIC

• Sedimentològic i estratigràfic.
• Les diverses litologies i la composició de les graves poden ser útils a tots els nivells, fins i tot tercer cicle de primària.

ALTRES ASPECTES

• El lloc es troba lluny de qualsevol centre escolar i al límit de la zona accessible en servei públic, però d'altra banda es tracta d'un espai ampli amb una esplanada on es poden prendre mostres i treballar còmodament.

ALTRES INTERESSOS

• No es consideren.

10. Contacte Quaternari-Miocè de la Font de les Canyes

OBJECTE

• Talús en una carretera en què s'observa a la base un miocè pedogenitzat i per sobre un paquet de graves quaternàries amb estratificació creuada de molt baix angle.

INTERÈS DIDÀCTIC

• Sedimentològic i estratigràfic
• Les diverses litologies i la composició i morfologia de les graves poden ser útils a tots els nivells, fins i tot tercer cicle de primària. La discordança seria objecte d'estudi en batxillerat.

ALTRES ASPECTES

• El lloc es troba lluny de qualsevol centre escolar i al límit de la zona accessible en servei públic. Circular per la carretera és poc recomanable. 
• D altra banda, és a uns 200 m de troba una zona de pícnic.

ALTRES INTERESSOS

• Pot millorar el coneixement de la discordança miocè-quaternari i la caracterització del ventall al·luvial quaternari de la Riera de les Arenes.

11. Paleorelleu miocè-quaternari de les Fonts

OBJECTE

• Tall en una riera en què s'observa a la base un miocè cabussat i per sobre un paquet de graves quaternàries amb estratificació creuada de molt baix angle que conserven el paleorelleu messinià.

INTERÈS DIDÀCTIC

• Sedimentològic i estratigràfic.
• La discordança pot ser objecte d'estudi en tots els nivells de secundària. 
• A l'aflorament s'observen diferents litologies i estructures sedimentàries.

ALTRES ASPECTES

• El lloc es troba a uns 400 m de l'escola de primària Pilarín Bayés. 
• El final del carrer Santa Anna, amb una esplanada amb arbres, ofereix una vista panoràmica molt bona i espai de treball. 
• Accedir directament a l'aflorament es desaconsella per salubritat.

ALTRES INTERESSOS

• Pot millorar el coneixement de la discordança miocè-quaternari i la caracterització del ventall al·luvial quaternari de la Riera de les Arenes.

12. Falla inversa dels 4 Vents

OBJECTE

• Falla inversa que afecta un paquet de conglomerats i pelites miocens

INTERÈS DIDÀCTIC

• Tectònic
• L'estructura pot ser objecte d'estudi en tots els nivells de secundària. 
• Sobre l'aflorament s'observen diferents litologies que es poden treballar a diferents nivells.

ALTRES ASPECTES

• El lloc es troba al pàrquing d'un restaurant.

ALTRES INTERESSOS

• Es tracta d'una falla molt patent però no traçada en cartografies anteriors. El seu estudi pot millorar el coneixement de l'estructura de la Serralada Transversal Vallesana.

Pinzellades d'una campanya geològica periurbana (Terrassa, Vallès Occidental)

El proper febrer farà cinc anys que un conjunt de caramboles que podrien haver tingut un desenllaç molt frustrant van portar la bola blanca a fer real una idea que feia anys que acaronava però que no havia tingut mai prou coratge per fer efectiva: fer-me autònom. Els objectius eren clars: 1) Millorar la conciliació familiar i vital, i 2) Fer que la geologia deixés d'ocupar una posició professional marginal.

Al febrer ja faré un balanç, sols avançar ha estat positiu en el terreny geològic. Amb un peu i mig al món de  la creació de continguts i l'edició de llibres de text de ciències et al., l'altre mig peu, mica en mica ha anat caminant per encàrrecs modestos, però molt interessants lligats a la socialització de la geologia. Enguany, però he tingut la sort d'assumir un encàrrec de l'ICGC de magnitud: Caracterització dels afloraments geològics de les zones urbanes del municipi de Terrassa i la seva conurbació. I la magnitud no ha estat tant sols de càrrega de feina (¡100 quilòmetres quadrats!). El fet de treballar a l'entorn de la meva ciutat ha estat un estímul afegit per moltes raons. I aquí vaig jo. 

Ara que ja he lliurat la feina volia fer-vos una mica de balanç i d'explicar-vos les meves impressions, sobretot des del punt vista del que pot donar de sí en termes de patrimoni la geologia urbana i periurbana de Terrassa, tenint en compte que no eren el tema objecte del treball doncs no puc explicar els resultats tècnics per raons de confidencialitat. El resultat de la feina (això inclou les fotos lliurades) és propietat de l'ICGC. Feina que un cop tractada serà posada a disposició de tothom. Això ja ho ho veureu. Ja avisaria. Paciència.

Som-hi. Però abans una reflexió. Sovint tenim debats sobre què és i que no és patrimoni geològic i jo dic mig en broma, mig seriosament, que ras i curt és qualsevol cosa que un geòleg es trobi i digui, Hòstia! I després pensi que ho ha d'ensenyar a un col·lega. Has de venir a veure tal cosa! D'aquestes n'he trobat moltes. Vegem. Apuntar que en Joan Espuny m'ha donat un valuós cop de mà.

Patrimoni geològic urbà

Una prèvia. Per poder tenir context de la geologia de Terrassa us recomano que llegiu aquest article. 

Val, ok. Perquè l'ICGC vol caracteritzar afloraments geològics urbans? Doncs per la mateixa raó que els no urbans: descriure el terreny, cartografiar-lo i poder gestionar-lo millor. Però la dificultat és que el substrat urbà, a diferència del no-urbà és quasi invisible. A Terrassa som quasi 225.000 persones repartides en una superfície de 75,16 quilòmetres quadrats i d'aquests, 25,86 (el 34,1%) són sòl urbà. Per veure quelcom del substrat he emprat quatre estratègies:

• La primera és que ja coneixia d'alguns punts on el substrat miraculosament aflora. Per exemple.
• La segona és que tots aquests anys, quan passava per una obra on es veia els substrat, feia una foto, fotos que ara he rescatat.
• La tercera ha estat fer a peu, carrer per carrer, tota la ciutat i treure el cap allà on es feia una obra.
• La quarta era revisar a consciència les lleres de la riera de Vallparadís i del transvasament de la riera de les Arenes, a veure si en els talussos o en el tàlveg sortia el substrat. I en efecte. Això m'ha permès constatar com la riera de les Arenes majoritàriament s'està encaixant (ens alguns punts fins a 5 m!) encara en alguns trams també hi ha sedimentació. Problemes indestriables al modificar el perfil de qualsevol curs fluvial.

Veieu el còdol que hi ha al mànec?

Ara es veu millor. Sembla volcànic, però no. Al voltant de les ciutats molts materials litoantròpics et fan ben ballar el cap.

I de la geologia que s'observa, com l'encaixem en el concepte patrimoni geològic? Bé, doncs per una banda caldria descartar els afloraments que un cop identificats fan el seu fet de definir millor la cartografia i per tant la seva conservació no és necessària, i centrar-se en els que tinguin un valor científic i didàctic. Doncs aquí tal vegada el més rellevant són:

• Els punts on aflora el substrat plistocè a la riera de les Arenes. Es tracta de arenites lutíques roges, molt massives amb un mínim de dos nivells de carbonats pedogènics molt potents i ben desenvolupats (amb rizocrecions espectaculars). I aquí crec que un bon anàlisi i correlació d'aquests nivells pot donar llum a establir diferents estatges climàtics i/o eustàtics en el desenvolupament del ventall al·luvial quaternari de la riera de les Arenes.
• I la vessant pedagògica? Com les torrentades poleixen el substrat, les condicions d'aflorament són molt bones i fan de bon explicar. El problema és que per al gran públic l'accés és complicat i l'entorn insalubre. Per sort, al Parc de Vallparadís, que és un parc urbà molt concorregut, he trobat un aflorament molt bo que segur faré servir en alguna activitat divulgativa. Nota: són afloraments que un dia poden desaparèixer.
  

Dues seqüències quaternàries coronades per sengles nivells pedogènics al Parc de Vallparadís. 

Com veieu estic fent un valoració molt qualitativa, a ull, del que és patrimoni, doncs encara no hi ha bones eines per valorar d'una forma més quantitativa i sistemàtica el patrimoni local. Quan em jubili ja tinc tema per la tesis.

Patrimoni geològic periurbà

La quantitat d'afloraments interessants que es poden observar en un perímetre de tant sols 500 m que rodegi el casc urbà és senzillament espectacular. Sovintegen el marge dels barrancs i els talussos dels vials de les urbanitzacions i camins. Dic 500 m per que és una distància accessible per a tothom a peu o amb transport públic. Alguns estan a tocar d'escoles i instituts i algun docent inquiet segur que els podria treure suc didàctic. Alguns ja els coneixia i n'he parlat en articles com aquest. 

Els afloraments la zona periurbana bàsicament presenten dos tipus d'interès didàctic: 

• Llocs on el paleorelleu messinià ha quedat fossilitzat (en alguns punts, de forma espectacular).
• Diversos punts on s'observen molt bé fàcies i estructures sedimentàries pròpies dels ventalls al·luvials.

Un paleorelleu messinià de llibre.

Tota l'escata d'encavalcament de la Serra de les Pedritxes-La Pineda és un tresor

En altres ocasions he esmentat les Pedritxes . El seu interès geològic és més o menys intuït o "els sona" a molts geòlegs amb els que he parlat del tema, però crec que realment som davant d'uns espai d'altíssim interès del que poc o gens s'ha avançat en quan a recerca des de la dècada de 1980. Aleshores es va constatar la presència de vulcanisme riolític eruptat en una plataforma continental siliciclàstica. I alguns afloraments d'intrusions riolítiques i ignimbrites són de llibre. Caldria que algú ho tornés a posar la banya.

Cendres ordovicianes.

Una degradació ambiental i social molt dura

Aquest campanya m'ha portat a recórrer a consciència indrets on feia anys que hi havia estat i d'altres on no havia estat mai. I la veritat és que hi ha moments en que l'ànima se't cau a terra. 

• La ciutat urbana i periurbana s'expandeix sense límit aparent. La urbanització de Can Colomer va quedar aturada amb la crisi del 2008 però arrenca de nou. Tota la zona al llarg de la riera del Palau, entre Terrassa i les Fonts serà urbanitzada i ja han començat els moviments de terra. Un terreny agrícola menys.
• La hiperfreqüentació del rodal té impacte. Durant la pandèmia molta gent ha descobert el rodal de la ciutat i això en principi està bé. És un servei ecosistèmic a favor de la salut física i mental dels ciutadans. Però hi ha una fracció d'aquesta gent que no té un comportament responsable: deixalles arreu, sorolls i sobretot, circulació en bicicleta fora de les pistes causant greus problemes d'erosió.
• Després d'un temps on semblava que amb l'aparició de les deixalleries, a mitjans de la dècada de 1990, el problema dels abocadors il·legals s'havia frenat torna a ser un desori increïble.
• Un dels llocs preferits per abocar deixalles torna a ser la llera de les rieres, a les que cal sumar una plaga embussadora a de tovalloletes humides. Com hi van a parar? Cal prohibir aquest producte presumptament biodegradable.
• I per últim, i el més impactant, és l'aparició discreta de barris de barraques, autèntics Trenchtowns. Grups d'infravivendes que ocupen espais marginals entre autopistes, sota els ponts i en talussos de rieres i que posen en evidència de que la misèria mossega molt fort. 

Encara ens passa poc.

El talús del Vilar (Bages): rèquiem pel patrimoni geològic gunitat

Farà una vintena d'anys, preparant un itinerari vaig trobar casualment un molt bon aflorament en una trinxera de la BV-1273 prop del Borràs (Bages). Com tantes d'altres de la zona direu, però amb el valor afegit de que estava en un punt amb poquíssim  trànsit, en un vial que s'havia obert a la dècada de 1990 sobre l'autopista Terrassa-Manresa  per salvar la comunicació entre Rellinars i l'estació de la RENFE de Castellvell i el Vilar. La roca era fresca, sense matolls ni enderrocs, amb un voral ben ample que permetia aparcar alguns cotxes sense molestar, fins hi tot un autocar. Sovint hi ha bons afloraments que fan de molt mal visitar per que no saps com apropar-t'hi i/o hi ha molt trànsit i és perillós. Aquest, en aquest sentit, era perfecte.

I també pel seu valor didàctic. Els dos talussos, nord i sud, d'una vintena de metres de desnivell, tallaven  més o menys perpendicularment la paleodirecció de transport d'uns cossos sedimentaris emmarcats en la fàcies distal del ventall costaner eocè de Sant Llorenç del Munt. 

En conjunt s'hi observava, en un domini d'estrats tabulars de gres i pelita corresponents a fàcies de desbordament, cossos de conglomerat i gres granodecreixents, de base erosiva que representaven reompliments de canal multiepisòdics. També les fàcies de desbordament contenien decoloracions i nòduls edàfics. 

Com valor afegit, des d'aquest punt es tenia una bona vista de paisatge de totes les diferents fàcies dels ventalls de Sant Llorenç i Montserrat, i a uns 300 m cap el Vilar hi havia un altre aflorament força bo de margues de talús i carbonats de plataforma. Amb una sola parada es podia fer molta història i em consta que d'uns anys cap aquí era un punt visitat en sortides universitàries, congressos, etc.

Parlo en passat, per que per desgràcia, aquest aflorament ha estat gunitat! I amb la mala sort (per a mi) que era el protagonista d'una parada en una guia que estic escrivint i ja m'han fotut! Vaig anar a fer-li fotos per millorar la qualitat... i em trobo això... Gagu'n tot!

He de pensar que no ha estat una acció gratuïta, que realment era necessari. No hi entenc prou de geotècnia per valorar-ho. Però és evident que s'ha perdut patrimoni geològic valuós pel seu interès didàctic. I això em porta a fer una reflexió de caràcter general.

Sovint a l'obrir infraestructures es creen afloraments que no són banals, que  priori  tenen valor científic o didàctic. D'alguns sabem segur que tindran una vida efímera, com els que es formen a l'excavar uns fonaments, obrir una rasa... I altres pot semblar que romandran per sempre. Però pot passar que a mig o llarg termini desapareguin per que s'han de cobrir, rectificar, o senzillament, per que la vegetació els acaba ocultant. 

Crec que és necessari que aquest patrimoni efímer o potencialment efímer tingui un seguiment que en part pot estar inspirat amb el que es fa amb el patrimoni arqueològic i paleontològic. 

Plantegem un cas pràctic. Fa cosa d'uns dos anys, es va rectificar el talús de l'AP7 a l'alçada de la Mina Berta (Sant Cugat) deixant a la vista un tall extraordinari d'estructures sedimentàries i tectòniques (que crec d'alt interès) en el Burdigalià típic de la zona. Això és un captura del Street view:

Podria ser que en el marc d'un treball de recerca en marxa, algú aprofiti l'avinentesa per que li encaixa en el seu estudi, però és una fantasia. O algú molt motivat li doni per treballar-se una nota en algun butlletí. Però això gairebé mai no passa. El que hauria de passar és que com a mínim hauria d'estar identificat i catalogat en un base pública, amb una fitxa estandarditzada que inclogui esquemes a mà i un recull fotogràfic de qualitat realitzat a diferents escales de detall, amb criteris clars que atenguin casuístiques diverses.

Qui hauria de manar fer, gestionar i rumiar els criteris d'aquest catàleg? En bona lògica, l'ICGC, de la mateixa manera que en la seva pàgina es poden consultar els sondejos. És una idea que els regalo.

I per assegurar-nos de que això es fa en tota obra nova, igual que succeeix amb el patrimoni arqueològic i paleontològic, per llei, hauria d'haver-hi un seguiment del qual l'empresa en fos corresponsable. Penso a més i a priori que això no ha de ser car de fer ni de mantenir..

Com ho veiu?

Terrassa abans de Terrassa: una història de 12 milions d'anys (o com gaudir d'una bona geologia urbana)

Quina estructura té el paisatge que envolta Terrassa? Quin es el seu origen? Quina ha estat al seva evolució als llarg dels darrers 12 milions d’anys?  Quins animals i plantes l’han habitat? Què tenim a sota els peus? Com era el pla de Terrassa abans dels primers assentaments humans? Com ha condicionat la geologia la seva habitabilitat? Quines rieres y turons hi ha al casc urbà?

Amb els amics l'Escola de Natura la Muntada us presentem un cicle de dues sortides matinals per conèixer la història geològica de Terrassa el darrers 12 milions d'anys. Té un caràcter divulgatiu i creiem que pot interessar a totes aquelles persones que volen conèixer millor la seva ciutat i el seu patrimoni, amants de la natura, professorat de ciències naturals i socials, estudiants de geologia dels primers cursos, etc. 

• La primera sortida transcorre pels turons que envolten Terrassa. Inclou una sèrie de punts panoràmics estratègics, amb molt bones vistes sobre la ciutat i el seu entorn, que ens donen una visió del context geològic. També analitzarem una sèrie d'afloraments miocens de qualitat, en antigues graveres.
• La segona sortida té un recorregut totalment urbà. A partir de l'anàlisi topogràfic dels carrers reconeixerem la vella geomorfologia que queda oculta sota la trama urbana i llaurada sobre el ventall al·luvial de la riera de les Arenes: lleres de rieres, terrasses fluvials, turons, etc.

Voldria posar en valor alguns aspectes accessoris d'aquesta activitat, però que considero importants comentar:

Estem posant en valor un patrimoni local molt valuós però poc conegut entre el gran públic.

Per veure geologia interessant no cal a desert llunyans i muntanyes remotes. Ni tan sols saltar-se el confinament local si n'hi hagués! Sortint de casa a peu o amb el bus n'hi ha prou per arribar al punt de sortida! 

Donat el context de pandèmia les sortides han de ser en grups reduïts. Això permet fer gairebé una "classe particular", però per contra, els preus s'han d'ajustar una mica perquè l'activitat surti a compte: uns sortida 12 € i les dues, 20 €. Però s'ho val.

Les inscripcions són online a btiquets, però si teniu qualsevol pregunta, podeu adreçar-vos a mi en aquest blog mateix

Es prega difusió a aquells que creieu que pugui interessar.

Quatre curiositats geològiques al camí de ronda entre Colera i Llançà (Alt Empordà)

Cap Ras i la Muntanya del Canons són els últims de Filipines en una costa entre Colera i Llançà que estan devorant les urbanitzacions. Cap Ras és espectacular, però el seu propi atractiu l'està degradant, doncs la hiperfreqüèntació fora dels camins, a peu o amb BTT està erosionant el fràgil sòl deixant la roca nua. La Muntanya dels Canons, gràcies a que té menys atractiu banyista i als conreus de vinya que arriben ran de mar, té menys pressió.

Fer el camí de ronda de Colera a Llançà ens dona bones vistes i accés a alguns racons amb força atractiu geològic. Molt més atractiu trobareu si teniu coneixements sobre metamorfisme, però en fi, cada un dona pel que dona i no és el meu cas; així que en aquesta entrada em limito llençar quatre caramels que m'han cridat l'atenció fent aquest passeig, convidar-vos a fer-lo i a que si en sabeu o veieu més més coses, les expliqueu.

Aquest tram de costa està format per materials cambroordovicians, bàsicament una alternança força monòtona i uniforme de nivells decimètrics de gresos fins i lutites amb algun nivell mètric de grauvaques (tot plegat, probablement turbidites). Entre mig, com veureu, afloren puntualment materials menys comuns. Estructures de deformació, les que vulgueu, però aquest tema no el toco per desgràcia.

Punts de parada i mapa geològic.

Parada 1. Rasa de la muntanya dels Canons i l'Illa Grossa

Sortiu del port de Colera i agafeu el GR cap el sud. El corriol s'enfila ràpidament fer la vessant boscosa i enverdissada fins arribar al mirador del Canons i aleshores, cal baixar de dret pel corriol que porta fins la Platja d'en Carbassó, davant de l'Illa Grossa. Per tot el recorregut, però en aquest punt d'una manera molt interessant, s'observa la rasa mareal. 

Una rasa mareal és un pla lleugerament inclinat ver el mar i trencat per un penya-segat format per l'abrasió de les onades sobre la zona intermareal. Evidentment, no és com les quilomètriques rases del Cantàbric, com la de Zumaia, per exemple; aquí tot just fa uns 150 m d'amplada, però té mèrit, ja que a la nostra costa la marea tot just fa un salt d'uns 25 cm. Per cert, el terme "rasa" és manllevat del castellà cantàbric i emprat internacionalment.

Vista aèria de l'Illa Grossa. Sota l'aigua, s'aprecia perfectament al seu voltant el llit rocós subaflorant que conforma la rasa mareal.

L'Illa Grossa és un "residu" que marca l'antic penya-segat al caire de la rasa. Està constituïda per una alternança de gresos fins, lutites i grau-vaques.

Parada 2. Explotacions mineres de Sota d'en Navata

Passada la Platja de Garbet, en un indret anomenat Sota d'en Navata hi ha una franja d'uns 200 m de potència de pissarres negres ampelítiques, molt riques en òxids, hidròxids i sulfurs de ferro, tant és així que s'observen restes d'explotacions mineres con ara cates i rases. Malgrat la seva òbvia visibilitat ran de camí no he trobat cap bibliografia. Tampoc estan indexades al magnífic mineratlas. Qualsevol aportació serà benvinguda.

Pissarres ampelítiques amb la Platja de Garbet al fons.

Nivell ric en òxids, hidròxids i sulfurs de ferro.

Restes de labors mineres.

Parada 3. Tufs riolítics del Borró Gran 

A la cala del Borró Gran, intercalada entre la sèrie turbiditíca hi ha llentions de fins a un metre de potència tufs riolítics. L'acció abrasiva del mar poleix la roca i ofereix talls i seccions petrogràfiques molt fotogèniqes, "de llibre". 

Vista general de l'aflorament. Les metaignimbrites corresponen als nivells més ocres.

Tuf riolític. S'observen els cairells englobats en una matriu quars-feldspàtica amb moscovita.

Aparentment, és un bloc de tuf resedimentat entre les pissarres, però fa de mal dir.... Interessant, oi? 

Cairells de mida centimètrica.

Parada 4. El Castellar

El port de Llançà està dominat pel promontori del Castellar, un indret que farà les delícies dels que us agrada la geologia aplicada a la dinàmica litoral. Per començar, avui el Castellar està lligat a terra per un istme, però aquest istme és artificial, dels anys setanta del segle passat, i es va construir amb el port amb la idea aprofitar el promontori per fer de recer: la primera foto és de 1947 i a sota, l'actual:

Observeu també a la foto com aquest fet ha modificat la dinàmica litoral en molts sentits. La Platja del Port és més prima, i apareix una nova platja a llevant, la de la Gola. 

Un freu separava l'illot del Castellar de la platja. Les barques de pesca es refugiaven aquí, a recer de l'illot.

Però hi més sorpreses: antigament la Ribera de Llançà tenia una gola més al nord rodejant un altre illot, el de l'Esparvell. Avui el torrent està canalitzat i l'illot unit a terra i urbanitzat. Tot i això queda un relicte d'aquesta topografia en forma de la popular "Piscina", una piscina comunicada amb el mar. Imagino que tot plegat, antigament, conformaria una zona humida molt interessant que avui s'ha perdut.

Antiga zona d'aiguamolls de l'Esparver (font: www.todocolección.com).

Es recomana pujar al Castellar, per les vistes i pels vestigis històrics (des de trinxeres i búnquers de la Guerra Civil a restes d'una torre medieval). Des de dalt s'observa una altra obra interessant pel que fa a la dinàmica litoral: un dic construït l'any 2011 després que el poble patís les conseqüències de reiterades llevantades. Si us agraden els ocells, aquest dic té l'al·licient de que hi reposen moltes aus marines. I encara més si us agrada l'art: està decorat amb un mural obra del terrassenc Carles Bros.

El Castellar també inclou alguns cossos de tuf riolític, visibles en diferents punts, com per exemple, a l'aflorament de l'aparcament.

Finalment, si voleu tenir una imatge del Castellar en sí, podeu continuar el recorregut fins les Cases de la Miranda.