Les Tarteres de Cambrils (Solsonès)

Com arribar-hi

Les anomenades "Tarteres" es troben a l’alçada del km 20 de la carretera L-104 de Coll de Jou a Coll de Nargó, en el poble de Cambrils, municipi d'Odèn.
Els primer cop que vaig estar per aquí de nano, visitant el Salí de Cambrils amb els meu oncles solsonins, ja em van cridar l’atenció els enormes blocots de roca que semblaven amenaçar la integritat de la carretera; però aleshores em van cridar molt més l’atenció els grans rudistes que albergaven. Així que em vaig passar uns estona jugant-me el coll fent la cabra entre aquell laberint a veure que de bo hi trobava (injustificat col·leccionisme juvenil: no ho feu mai! Renegueu-hi! A més: costa un colló treure’ls!). Els meu oncle Valentí, sempre disposat a explicar anècdotes, deia que entre els blocs s’originaven corrents d’aire fred que eren aprofitats per conservar-hi les saboroses patates d’Odèn. Ja pot ben ser.

No va ser fins força anys més tard, en una xerrada del Mata Perelló, que aquest caos de blocs agafava una noca escala i dimensió: em va fer notar que des de l’altra banda del del Riu Fred, a l’església romànica de Sant Martí es podia observar en conjunt aquest “fenomen de vessant”, un dels més paradigmàtics del nostre país. I dic fenomen de vessant perquè encara que localment s’anomeni a aquest lloc “les Tarteres”, de fet es correspon en puritat a un “caos de blocs” (la massa de cada rocot pot pesar vàries tones). L’altre punt de discussió és l’esdeveniment que ha originat aquest caos. M’inclino per una allau rocallosa, però mirant la foto aèria no descarto un lliscament de blocs. A veure si algun amable lector d’aquest bloc més informat pot donar-me un cop de mà.

Els Caus del Guitard (Vallès Occidental)

Com arribar-hi
Per la carretera B-122 de Terrassa de Rellinars, a l’alçada del km 7 hi ha una pista indicada que porta a la urbanització Els Caus. Al cap d’un centenar de metres es travessa el torrent de Gaià, on es pot deixar el vehicle. Els Caus del Guitard es troben uns minuts torrent amunt, perfectament assenyalats. Estan acompanyats d'uns plafons informatius obra de la Fundació de la Mina d'Aigües de Terrassa.

Els Caus del Guitard són una surgència intermitent tributària del torrent de Gaià que entra en activitat després d’una època de pluges molt intensa (uns 200 mm en menys d’un mes) i raja de manera constant durant una temporada més o menys llarga (fins 339 dies del setembre de 1971 a l’agost de 1972) i poden passar anys seguits (cinc o més) sense activitat Així, malgrat que aquesta tardor ha estat plujosa, de moment no ho ha estat suficient (la foto és del 2004). Aleshores raja de manera espectacular (fins 12.400 metres cúbics al dia l’any 1982). Uns espeòlegs valents van explorar-los amb gran risc per la seva integritat (la cavitat és estretíssima), fins un total de 83 m.

Aquesta déu forma part d’un sistema càrstic complex al que caldria sumar-hi una colla de brolladors intermitents situats a la banda occidental del la serra de l’Obac (la Saiola, la Barbotera, etc.) i són un bon exemple de com un element del patrimoni geològic també pot tenir una component històrica i cultural. Ara en aquest moments, davant l’expectativa de que comencin a brollar, molts ciutadans de Terrassa, Vacarisses i Rellinars, ja van traient el nas a veure si s’activen. La premsa local acostuma a fer-se’n ressò i, per desgràcia, revesteixen la notícia amb els tòpics típics que envolten aquest fenòmens: de que si llacs subterranis, que si vetes, que si túnels que van fins Montserrat, etc., ignorant (com és habitual) les fonts científiques.

Hi ha una tesi doctoral de l’any 1983 (Freixes Perich, A. El carst conglomeràtic experimental de Rellinars: un enfocament sistèmic i hidrogeològic en la recerca del medi càrstic) on s’apunten hipòtesi raonables i posen de relleu de que es tracta d’un dels punts en quan a patrimoni hidrogeològic més interessants del país, del qual encara queden moltes coses per esbrinar (però que no poden ser justificades mitjançant fantasies poc fonamentades). Una qüestió que crec que donaria per una bona recerca és el fet de que l’aigua brolli a uns 18º C. No és aigua ternal, però alguna cosa hi ha.... La gràcia és que no es troba sobre una fractura de la serralada Prelitoral amb la depressió Prelitoral (com la Puda o la font del Lleó), sinó molt propera al front d’encavalcament de la làmina paleozoica de les Pedritxes–la Pineda sobre la depressió de l’Ebre. Si hi hagués alguna relació i es pogués demostrar, seria fascinant.