Per contra no hi ha massa guies pràctiques o divulgatives sobre espais concrets, però si les suficients com per fer una tria de 10 bones guies. Aquí les teniu (l'ordre és absolutament aleatori i el criteri, personal i discutible: no pretén se cap cànon).
Guia geològica del Montsec i de la vall d'Àger. Rossell, J. i Llompart, C. (Centre Excursionista de Catalunya, Ed. Montblanc, 1988). 168 pàgs.
Si el Montsec i la vall d'Àger són la Meca de la geologia catalana, en Rossell és el seu profeta (i Creu de Sant Jordi). Aquesta guia sigui probablement la primera expressament divulgativa i alhora moderna i d'edició professional feta al nostre país. Consta de dues meitats: en la primera es donen nocions teòriques de geologia i paleontologia (orientades al gran públic), i a la segona, es descriuen 9 itineraris. Inclou un mapa. | |
Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana. Riba, O. i Colombo, F. (IEC i RACAB, 2009). 278 pàgs.
No és ben bé una guia, però conté parts prou entenedores per al gran públic, com per llibre en mà, descobrir per un mateix el subsòl de Barcelona. De fet, amb el capítol de síntesi final es pot tenir una idea general molt bona. El trobo tant apassionant que ja l'he llegit tres cops, i com ja n'he parlat en altres articles, no m'esplaio més. Una part del que s'explica en aquesta obra ho trobareu a The Geology of Barcelona: an urban excursion guide. Gibbons, W. i Moreno, T. (The Geologists' Association, 2012). 72 pàgs., que també conté alguns recorreguts per la zona dels turons de Barcelona. | |
Roques del Port. Arasa, A. (Grup de Recerca Científica Terres de l'Ebre, 2011). 312 pàgs.
Abans que res, no us deixeu enganyar pel títol, doncs no és una guia petrològica, sinó una guia integral de tots els aspectes geològics dels massís del Port. La primer part és un resum clar i entenedor de tectònica i estratigrafia general (molts llibres de batxillerat Ciències de la Terra ja els agradaria encertar-la tan bé). La segona és una crònica històrica, era a era, de l'esdevenir del Port. L'última part està dedicada a la seva hidrogeologia i geomorfologia. Conté moltíssims dibuixos i fotos i es nota la feina d'anys i anys d'un autor que s'ha patejat pam a pam les muntanyes del seu cor. Tot i que no proposa itineraris concrets és fàcil agafar idees per fer-te'ls a mida. | |
Meravelles geològiques del Pallars Sobirà. 10 itineraris geoturístics. Ardèvol, L. et al (Arola Editors, 2005), 280 pàgs.
Aquest llibre és una obra coral de cinc geòlegs curtits en la feina de portar gent al camp (no en va el Lluís Ardèvol és l'artífex de Geoplay). Està més pensada pels que ja teniu nocions geològiques i voleu anar de cara el gra i veure coses interessants més que aprendre geologia (és a dir: geoturisme: el nom no enganya). L'obra s'estructura en 10 itineraris no estrictament temàtics que transcorren per indrets d'espectacular bellesa (Vall de Cardós, Valls d'Àneu, Pla de Corts, Congost de Collegats...). Cada parada ensenya un aflorament "de llibre", d'aquells que et deixen amb la boca oberta. Les fotografies són molt bones i la cartografia està molt ben feta. | |
Geología de Girona. 9 itinerarios de campo. Pallí, L., Roqué, C. i Brusi, D. (editors) (AEPECT i UdG, 2002), 244 pàgs.
Aquest llibre fou publicat en motiu del XII Simposi sobre l'Ensenyament de la Geologia. La primera part introdueix la geologia de Catalunya en general i la de les comarques de Girona en particular. La segona part recull i amplia en certa manera, alguns dels itineraris geològics publicats a la col·lecció Dialogant amb les Pedres (UdG, 1991-2003), constituïda per onze petites guies. Alguns dels indrets que proposa el llibre són La Costa Brava, el Montgrí, el Cap de Creus, Banyoles i la Zona Volcànica de la Garrotxa. Respecte la col·lecció Dialogant amb les Pedres destaco els llibrets dedicats al camí de ronda de s'Agaró, el vulcanisme de la Vall de Llémena el vulcanisme de la Selva, l'hidrotermalisme gironí i, a Caldes de Malavella. | |
Guia dels paisatges granítics dels països Catalans. Vilaplana, J. M. (Kapel SA, 1987), 182 pàg.
L'editoral Kapel publicà una col·lecció de guies naturalistes (arbres, insectes, bolets...) en un moment en que no hi havia gran cosa al respecte en l'àmbit específicament català. I també van ser prou valents com per tenir la intenció de publicar-ne alguna d'estrictament geològica (coralls fòssils, per exemple!) abans desaparèixer. Llàstima! Alguns títols després els ha reeditat Pòrtic. Aquesta guia es centra en la geomorfologia del granit, i més que proposar itineraris amb parades concretes, ofereix una sèrie de visions generals sobre zones granítiques com el Montseny, el Maresme, la Costa Brava o l'Alt Pirineu. | |
Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Guía geológica. Martínez, A. (IGME, Organismo Autónomo de Parques Nacionales, Editorial Everest, 2010). 216 pàgs
L'organisme responsable de la xarxa dels parcs naturals estatals s'ha proposat cobrir el buit de que, ni tants sols els parcs canaris, tinguessin una guia geològica com cal. Un fet vergonyós. De les que ullat d'aquesta col·lecció, aquesta és la millor se'ns dubte, doncs el seu autor, a part de ser un geòleg bon coneixedor de la zona, també és un excel·lent il·lustrador que s'ha encarregat de la part gràfica. I això té una valor afegit que no paga el preu del llibre. Impressionant! L'obra consta d'una introducció general a la geologia dels Pirineus i del parc natural, i de 13 itineraris curulls de fotos, mapes i esquemes. | |
El vulcanisme. Guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Martí, J. et al (Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 2000). 104 Pàgs.
El vulcanisme garrotxí és un dels pocs temes dels quals hi ha força cosa divulgativa publicada en forma de quadernets, tríptics, mapes, etc., però es va considerar que calia editar un material més sòlid per poder explicar al gran públic el fruit de 20 anys de recerca al parc. Consta d'una introducció general sobre el fenomen del vulcanisme i 15 itineraris molt ben triats. Us el podeu descarregar gratuïtament. També cal fer esment a un llibre pioner de gran èxit, no estrictament geològic, Els volcans olotins i el seu paisatge (Serpa, 1981) i al complet El vulcanisme prehistòric de Catalunya (Diputació de Girona, 1998). En tots tres hi ha la mà del mestre Mallarach. Guia de geologia de Collserola. Martí, M. (dir) (Consorci Parc de Collserola, 2008). 174 pàgs. És una guia destinada al gran públic, bastant ben editada i il·lustrada, amb bones fotos però que potser decebrà als que estigueu més entrats en el tema. M'ha costat decidir si la incloïa o no per aquesta raó... S'estructura en tres parts: la primera ofereix unes nocions bàsiques de geologia, centrant-se sobretot en la petrologia (l'estrella de Collserola). La segona part consta de cinc itineraris, i la final, es dedica als recursos geològics del parc. Montclús. Misteriós naixement i desaparició d'un poble. Rosell, J. et al (IGC, 2010). 112 pàgs. Em deixo aquest llibret pel final, per donar relleu a la seva originalitat: un intent reeixit de casar la cultura entesa com "de lletres" (arqueologia, història, art, paisatge, turisme, literatura...), amb la geologia. És el primer títol d'una col·lecció El llenguatge de les pedres que impulsa el IGC (bé, si és que les retallades no l'han postergat per sempre, doncs no n'ha sortit cap altre en tres anys...). En aquest cas se'ns planteja perquè Montclús, un poble de la Noguera situat enmig d'un caos de blocs i rodejat de llegendes que parlen de pecadors i castics divins, quedà abandonat. Pura geologia forense que manté el suspens fins al final. Inclou un itinerari genial. |
No ha entrat a la llista per ser fora del Principat, la guia que per mi marca un camí a seguir en quan a plantejament dels itinearis: El naixement d'una illa. Menorca. Guia de geologia pràctica (IME, CIM, 2002). Tampoc puc parlar amb coneixement de causa de El patrimoni geològic de les terres gironines: 300 elements singulars (UdG, 2010), doncs tot i que en els reportatges que he vist pinta molt guapo, m'ha estat impossible aconseguir-ne un.
A part de l’àmbit paper tenim el digital, on hi ha alguns blogaires que expliquen les seves sortides de camp, com per exemple Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona o MineralCAT entre altres (animeu-vos a donar-vos conèixer a través dels comentaris a aquest post!). Fora del Principat, el valencià Aventuras geológicas en el cuaternario és el meu preferit També podeu preparar-vos moltes sortides de camp consultant les fitxes descriptives dels EIG catalogats per la Generalitat. Em consta que existeix un PDF amb les fitxes ordenades i editades, però no tinc l’enllaç per descarregar-lo (algú el té?). Un altre recurs digital de categoria són els excel·lents itineraris penjats al portal interuniversitari El Geocamp.
Alguns espais naturals han publicat fulletons , tríptics, quadernets didàctics i altres petits documents amb més o menys encert, que es poden descarregar via Internet. La del Pedraforca fa goig, però en tot cas, cal entretenir-se i fer una feina de cerca. Sort!
M'agradaria que els lectors em féssiu arribar les vostres propostes, suggerències, crítiques i recomanacions... fins hi tot si em voleu regalar guies, doncs jo, mira, les acceptaré, ves que hi farem! i en faré la ressenya.
Bon Sant Jordi!
P. D.: aquesta entrada li dedico a una bibliotecària estupenda a la que li tinc l'ull posat. Petons de Sant Jordi, Agnès!