Mireu aquestes dues imatges. La primera es un promontori anomenat Kodiak, al cràter Jezero, a Mart, i la segona és la Roca Giberta, a Talamanca (Bages).
La semblança és tant sorprenent que d’entrada em donen ganes reformular del principi de l’actualisme (que segur que algun geòleg planetari ja ha fet abans, per que tampoc sóc el més llest de la classe), i que digués quelcom com ara “els processos geològics que tenen lloc en l’actualitat a la Terra han ocorregut de forma similar al llarg de la seva història, i així mateix també en altres planetes rocosos quan s’han donat condicions físiques equivalents”.
Abocar runa per un terraplè
Bé, però què són aquestes dues estructures? És el que se’n diu un delta tipus Gilbert, encara que lo de delta s’ha d’agafar amb pinces, per que un delta acostuma ser una estructura molt gran i complexa i això que veiem, en els dos casos, és quelcom molt acotat en l’espai i el temps dins d'un delta. Recordem que un delta és una estructura fractal un lòbul suma de lòbuls a diferents escales. Talment com un bròquil. A Kodial Butte veiem una floreta del delta del cràter Jezero i a Roca Giberta veiem una "floreta" del delta de Sant Llorenç del Munt.
Intentem entendre què són i com s’han format les imatges inicials. Imaginem que es vol reomplir el clot d’una pedrera abandonada amb runa. Els camions es posen al caire del talús cul enrere, inclinen la caixa i deixen anar la seva càrrega d’àrids. La càrrega caurà talús avall, cercant un pendent d’equilibri, però més o menys quedarà adossada al talús i asimptòtica a la base. Amb el temps, descàrrega a descàrrega, la plataforma creixerà i el camió cada cop haurà d’anar més lluny a abocar la runa. Les primeres descàrregues són ara el ferm regirat i compactat per l’anar i venir de la maquinària.
Aquesta foto, per exemple, correspon a successius abocaments de runa al talús de la riera del Palau a Terrassa i es veu força bé com cada camionada forma una capa asimptòtica a la llera.
Què passaria si el camió aboqués la runa a una massa d’aigua? I si en comptes d'un camió fem que una rierada porti detritus al mar? Depèn una mica de la densitat de les aigües que es troben, però en situacions en que les densitats de l’aigua fluvial i marina són similars (homopícniques), la fracció pesada decanta molt ràpidament (fa quasi el mateix que he descrit), però la fracció fina forma una ploma tèrbola que es manté en suspensió durant un temps (no massa) i que acaba dipositant-se per decantació “després”, tant en l’espai com en el temps, és a dir: un cop ja s’han sedimentat els sets asimptòtics grollers i davant d’aquests, formant una catifa de sediments fins.
Oblidem-nos definitivament de camions i runa pensem en un curs d’aigua que aporta grava, sorra i fang a una massa d’aigua (riu, llac...). Cada rierada adossa una capa de grava al talús i decanta una catifa frontal de fang sobre la qual van avançant els sets. En condicions estables, la plataforma creix guanyant terreny a la massa d’aigua. Ara aquí entra un altre factor que és la part de plataforma guanyada que queda exposada per sobre l’aigua. Aquí no hi ha roderes compactant i regirant, aquí el que hi ha és un retreballament per part de la dinàmica fluvial i costera. D’aquesta manera, si fem un tall longitudinal en el sentit del creixement d’un delta Gilbert es poden distingir tres zones molt clares: la plana deltaica a la part superior, amb una estratificació tirant a horitzontal, però amb totes les particularitats pròpies de medis de transició continentals/marins (paleocanals, estratificació creuada, ripples, cossos lenticulars, granulometries més variades...), un front deltaic format per sets asimptòtics de granulometria grollera i un prodelta de materials fins i estratificació fina massiva.
Aquest esquema de l’article Fàcies sedimentàries i estratigrafia de seqüències de deltes tipus Gilbert de gra gruixut dins de la conca de Potenza del Pliocè (Apenins del Sud, Itàlia) conté tots els elements propis d’un delta Gilbert.
A Mart no hi anirem pas, però una visita a Roca Giberta val molt la pena. Sens dubte és un de millors exemples, amb un alt valor didàctic, d'un delta tipus Gilbert que tenim a Catalunya. The best Gilbert delta in town!
Itinerari recomanat
Es pot arribar al peu mateix de l’aflorament per una pista forestal (traçat continu) que surt del casc urbà de Talamanca, darrera el castell, però cal tenir en compte que hi ha alguns trams que estan en mal estat. Caminant des del poble són uns 40 min. Des del poble ja es veu la cinglera en la llunyania.
 |
Sigui en cotxe, a peu o en BTT recomano deixar la pista en una un pla amb molt bona vista i continuar per una pista abandonada força embardissada (traçat discontinu), sobretot al començament, que va per costat sud-est del Torrent del Moli del Menut. D’aquesta manera és té una vista panoràmica de l’aflorament i quelcom de visió de la secció transversal de l’estructura i es "va fem zoom" fins situar-se ja al peu de l'aflorament, a la balma de Roca Giberta.
D'entrada crida l'atenció que els sets del front deltaic són d’una gran regularitat.
En arribar al peu de la Roca, que forma una balma magnífica, ens enfilem pel prodelta. S’observa una estratificació arenítico-margosa massiva, molt rica en fragments vegetals ferruginitzats, foraminífers, bivalves, briozous, etc.
Un dels punts més interessants és un llentió de grava que hi ha intercalat, fruit, probablement, d’una esllavissament del front deltaic cap el prodelta. Ens permet observar la gran requesta que tenen els substrats durs en un “desert” de fang i com aquest va ser colonitzat per nombroses espècies incrustats i perforadores.
Es pot grimpar fins el contacte del prodelta amb el front i seguir-lo unes desenes de metres
fins que la vegetació impedeix continuar. Crida molt l’atenció l’elevat grau d’arrodiment, la pràctica absència de fins a la matriu i l’excel·lent granoclassificació negativa de cada set.
En resum, un aflorament de gran qualitat a la zona mitjana del delta eocè de Sant Llorenç del
Munt, visita que podeu arrodonir passejant pel bonic casc antic de Talamanca i fotent-vos un
tiberi a la fonda (servei que a Mart, ningú ofereix).
