La Catalunya Prehistòrica en 25 jaciments paleontològics (text d'en Guillem Orlandi i il·lustracions d'en Roc Olivé)
Ogassa, Alcover, la Pedrera de Meià, Basturs, Can Llobateres... Sento aquest noms i la imaginació se'm dispara! Són els nostres Solnhofen i Walcott Quarry. Sort que tinc consciencia de que arreplegar fòssils és il·legal i immoral, sinó m'hi passaria la vida remenant. Certament, la geodiversitat de Catalunya ha afavorit l'existència de jaciments paleontològics excepcionals, un patrimoni natural i científic poc conegut pel gran públic. Aquí se'n fa una tria de 25 amb la intenció d'abastar totes les èpoques, però si calgués hi ha matèria primera afegir-ne una desena més com a mínim. Això és així de potent.
Aquests llibre va dels nostres lagerstätte. I ja d'entrada us he de dir que és una obra que m'hauria agradat fer a mi. El seu més gran encert és que beu d'una llarga tradició poc explotada a Catalunya com es la reconstrucció amb fins divulgatius dels paleopaisatges i la seva fauna. Aquest recurs visual és una forma molt eficient de "passar a net" la bibliografia especialitzada i donar vida a àrids noms llatins, closques i ossos. No tenim un Zdenek Burian als pinzells però les il·lustracions són correctes i compleixen la seva finalitat.
I m'agrada per que encaixa en la meva manera d'entendre com s'ha d'arribar al gran públic: amb els ulls, gràficament, plantejant una obra que desperti la curiositat per conèixer el ric patrimoni paleontològic d'aquest racó de món (més enllà dels dinosaures, que òbviament, són el ganxo de portada i ben fet que fan). Però també és interessant per a un públic que té certs coneixements de geologia, doncs hi ha rigor científic i claredat.
Guia de punts d'interès geològic de Catalunya (Teresa M. Correig i Joaquim M. Nogués)
De col·leccions de guies de natura n'hi ha tantes que de vegades em pregunto si alguna se la podrien estalviar i fer un favor al planeta. De llibrets d'ocells, arbres, bolets, orquídies, papallones... a gavadals, les que volgueu, però es veu que la vida es deu sustentar en el buit, per que la geologia se l'estavien. I per això estic gratament sorprès que en la col·lecció de guies de natura de Cossetània hagin tingut la pensada de tocar lo nostre. Concretament han fet una tria de 42 dels cent cinquanta i escaig punts de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.
I per què hi ha poques guies de geologia i bombolla d'altres temes? Doncs bàsicament per que dels altres conceptes més o menys tothom té una idea. Potser no sabem gaire de moixons, però donem per entès que tothom sap que tenen bec, ales, posen ous i qui més qui menys en pot dir el nom d'una desena. Amb la idea que sortint al camp algun que altre ocell veurem, amb això ja podem fer una guia anant de cara barraca. Amb geologia no es pot fer. Es parteix de zero.
I què li expliquem a la gent d'aquest indrets si el comú no en té ni fava? Com els donarem peixet? D'aquest problema en són molt conscient els autors i clarament han plantejat un llibre on la selecció de punts són un ganxo per oferir un tast de fenomens geològics, per estimular el gust per la geologia. Amb aquesta mateixa finalitat hi ha una primera part amb el que podem entendre com un resum dels conceptes bàsics del temari de geologia de l'ESO.
Cada indret descrit té format de fitxa, i en moltes d'elles es proposa alguna activitat experimental (fer plecs de sorra, estructures de plastilina, motllos de closques...) per fer més entenedor el concepte explicat (aquí es nota la llarga trajectòria didàctica de la Teresa M. Correig). En definitiva, un llibre orientat a gent inquieta o amb sensibilitat vers el patrimoni natural per començar a entrar en matèria.
Per saber-ne més