dijous, 4 d’agost del 2016

Un curiós desplom gravitacional per fases a la riera de Merlès -i altres consideracions- (Osona)

En aquesta entrada aprofito abans que res per fer una mica d'apologia de la riera de Merlès en conjunt, doncs dins el context de Catalunya  és un curs fluvial força insòlit. Neix als peus dels Rasos de Tubau, entre Sant Jaume de Frontanyà i Ripoll i desemboca al Llobregat entre Puig-reig i Navàs. Són gairebé 40 km de cabal regular regant les comarques del Ripollès, el Berguedà i l'Osona.
Traçat de la riera de Merlès i el seu context estructural i geològic (base cartogràfica de l'ICGC)
La riera de Merlès en conjunt transita un espai agroforestal. Fins aquí res que sorprengui, però resulta que en aquests riu s'hi troba un dels darrers reductes peninsular de cranc de riu autòcton i fins quatre espècies de nàiades, un fet realment excepcional que indica fins a quin punt ha tingut la sort de conservat-se aquest tresor ecològic en ple cor de Catalunya. La causa més probable és que no ni ha cap poble gran a les seves ribes (l´únic poble és Santa Maria de Merlès i no arriba als 200 habitants) i això l'ha mantingut allunyada de la contaminació urbana i l'aprofitament industrial. Ara bé, actualment s'hi poden comptar fins a 4 càmpings que fan el paper de pobles artificials, l'impacte dels quals imagino que no deu ser menyspreable.

A Santa maria de Merlès hi ha un centre de recuperació de fauna autòctona, ADEFFA, que recomano molt de visitar. Prop de Borredà hi ha el modest i tranquil càmping el Saiol, portat per en Santi, un estudiós autodidacta dels ecosistemes fluvials i que és un autèntic pou de ciència. Si us hi esteu a la tardor, teniu la brama del cérvol assegurada.

Anem a al geologia. Un dels fets més destacable és al seva geomorfologia, de la en faig un apunt més endavant, però abans voldria assenyalar un aspecte de gran potencial didàctic i és el transecte geològic que ens ofereix el seu traçat. La riera creua més o menys perpendicularment, de nord a sud, la les alineacions dels materials paleocens i eocens de part del Mantell del Cadí tallant l'encavalcament de Vallfogona i transitat per bona part del sector est de l'avantpaís sud-pirinenc deformat. Això dona una visió global molt bona en l'espai i el temps de la gènesi pirinenca en aquest sector. Tenint en compte que sempre hi ha alguna bona pista o carretera poc transitada que circula paral·lela a la riera, l'accés als afloraments està assegurat (i també que de tant en tant hi ha algun lloc fer fer una queixalada!). A veure si algú s'animà a explotar la idea i organitzar un tour de dos o tres dies!
Encavalcament de Vallfogona (penso, potser m'erro!) a la confluència del rec de la Riba amb el barranc de Solancornut, a partir del qual hom parla ja de riera de Merlès. Aquest punt es troba a la pista que va del Saiol a l'ermita de la Riba.
A l'est del poble de Santa María de Merlès, des de la masia Cama d'Oca, surt un camí que va cap el port romànic de Sant Miquel. Una desena de metres al nord del pont la riera fa un petit salt d'aigua en supera un banc de gresos durs d'1 m de potència que descansa sobre unes margues. El salt soscava les margues deixant a l'aire una visera de gresos que ha desplomat deixant una cicatriu el·líptica gairebé perfecta. Ara bé, si fem un anàlisi més detallat sobre el terreny i sobre la foto aèria om pot observar fins a quatre col·lapses. Els més antics, aigües avall, estan trencats en diversos blocs més erosionats. És doncs un bon punt per explicar als estudiants de secundària i al públic general, la gènesi d'un col·lapse gravitatori i la datació relativa d'una successió d'esdeveniments geomorfològics.
Successius desploms a la riera de Merlès. La traça marca les cicatrius el·líptiques. 

Desplom més recent (el 4)
El desplom més recent es manté sencer i els més antics estan fragmentats en diversos blocs.
Bloc interpretatiu. Podeu feu una correlació amb la foto anterior.