Roques de Benet (Terra Alta)

Com arribar-hi

A la T-330, a l’alçada de la Farinera, hi ha una cruïlla de la que surt una carretera cap a a Horta de Sant Joan, i una pista asfaltada cap els Ports. A l’alçada dels Viarnets trobareu un excel·lent mirador sobre les roques de Benet i el riu Canaletes, amb informació geològica de la panoràmica. A mesura que guanya pendent muntanya amunt, la pista perd l'asfald i qualitat i els utilitaris ho podeu passar malament. Aneu a peu! En arribar el coll de Membrado, un corriol carena per sobre la Moleta Salvatge fins arribar al cim de les Roques.

Quan era nano, a principis dels ’70, recordo que un oncle llunyà recollia roba vella per portar-la al seu germà i família que vivien en un mas als peus de les Roques de Benet. Després de tot un dia de viatge per carreteres infernals arribava a lloc, aleshores un indret perdut. Sense llum ni aigua corrent subsistien miserablementent un entorn de bellesa impressionat ignorat per gran part del país. Avui, el mas és un residència casa de pagès, i aquests Pirineus meridionals, comença a rebre turisme, que espero sigui en mesura i no perverteixi aquesta nació formada per la Terra Alta, el Matarranya, els Ports i el Maestrat.

Geològicament, els Ports són un autèntic parc des de tots els punts de vista: geomorfològic, tecnònic, hidrogeològic, paleontològic, etc. Els geòlegs d’aquest país, sempre em mirat molt més Francolí amunt i els Ports encara guarden molts secrets. S’especula, per exemple, sobre la possibilitat de que hi hagi algun aflorament volcànic neògen inèdit. No sé gaire més que aquest apunt, però si algun amable lector m’envia informació al respecte, serà ben rebuda.

Quan arribes a Horta de Sant Joan venint de Pinell de Brai has de vèncer la temptació de no parar el cotxe per cada 500 m per mirar-te aquells collons d’argiles virolades, aquells tallats que fa el riu, aquells rocotes... i quan ja veus la discordança progressiva de Sant Salvador d’Horta i les Roques de Benet, penses: que be que ens ho passarem!

Les Roques de Benet són un relleu Montserratí espectacular, però això és un gènere geomorfològic del qual Catalunya en va sobrada. Aquí voldria incidir en un aspecte menys conegut, i es el seu caràcter com a discordança sintectònica. La disposició geomètrica, l’orientació de les paleocorrents i la correlació amb els conglomerats de la Gronsa mostren que les Roques de Benet corresponen a un fragment sense erosionar d’un gruixut paquet de materials al·luvials que van omplir una gran vall durant els darrers estadis de rebliment de la Conca de l’Ebre, excavada sobre les calcàries juràssiques: o sigui, el clàssic "paleocanal" però a escala hectomètrica. Fixeu-vos comels estarts s'atasconen banda i banda de la paleovall i la "U" de les calcàries subjacents: impressionant!

Estany d’en Cisó (Pla de l’Estany)

Com arribar-hi
Can Cisó es troba al peu de la GIV-5248 que circumval·la l’Estany de Banyoles per la riba oest. En aquest punt no acostuma ha haver-hi espai per aparcar, però pots anar xino-xano des de Santa Maria de Porqueres fins l’esmentada masia i agafar el camí assenyalat que en cinc minuts porta als estanyols.

Al voltant de la desembocadura de la riera Castellana a l’estany de Banyoles es troben tres petites surgències. Dues tenen certa entitat i formen l’Estanyol d’en Sisó i l’Estanyol Nou, i la tercera, una mica més al sud, és l’anomenat Brollador. Són dolines de col·lapse gravitatori inundades, típiques de l’entorn Banyoles i (guardeu-me el secret) de la Vall de Sant Miquel de Campmajor.
Les aigües d’aquesta bassa estan carregades de sulfats (500 mg/L), la qual cosa condiciona una flora bacteriana molt característica que confereix a l’aigua unes variacions de color estacionals molt particulars que van del gris lletós al verd-blavós; i que també canvien de tonalitat segons l’hora del dia i l’estat de l’atmosfera. Sens dubte és un espai que dóna molt joc a aquells afeccionats a la fotografia que vulgeu experimentar.

Volcà del Camp dels Ninots (Selva)

Com arribar-hi
El volcà del Camp dels Ninots es troba a l'oest del casc urbà de Caldes de Malavella. Venint per la GI-673 des de la N-II, just després de passar per sobre la via del tren, a mà dreta us trobareu un petit grup d’habitatges populars (les “Cases del Butà”), on pots deixar el cotxe i recórrer a peu el perímetre del volcà.
Recordo que de nano, indefectiblement totes les col·leccions de minerals incloïen una olivina de Canet d’Adri, una fluorita del Papiol i un òpal de Caldes de Malavella. Aquest últims eren, de fet, uns nòduls molt curiosos d’aspecte botroidal, com una mena de ninotets, molt coneguts per la gent de Caldes, i que es podien recollir entre les argiles de davant dels camps de Can Pol (a la foto).
Aquest nòduls tenen un origen molt curiós. Tot i que històricament s’havien identificat alguns aflorament piroclàstics pels contorns de Caldes, fins a finals dels noranta no es va saber veure que formaven part d’un extraordinari volcà freatomagmàtic del plistocè mitjà, una mica desdibuixat per l’erosió i l’activitat antròpica, això sí.
El cràter es correspon amb el Camp dels Ninots pròpiament dit, reomplert per argiles lacustres i gresos. Originàriament al cràter hi havia una llacuna d'aigües termals altament mineralitzades, responsables de la formació del nòduls d`òpal. Actualment, en aquest dipòsits lacustres s’estan fent excavacions per part de la colla de del Carbonell, amb troballes molt interessants i ben conservades.
Recomano que no sigui cobdiciós deixis estar els ninots en pau. Generacions de col·leccionistes n'han fet acopi i cada cop escassegen més en superfície. Respecta el patrimoni geològic!