Roques de Benet (Terra Alta)

Com arribar-hi

A la T-330, a l’alçada de la Farinera, hi ha una cruïlla de la que surt una carretera cap a a Horta de Sant Joan, i una pista asfaltada cap els Ports. A l’alçada dels Viarnets trobareu un excel·lent mirador sobre les roques de Benet i el riu Canaletes, amb informació geològica de la panoràmica. A mesura que guanya pendent muntanya amunt, la pista perd l'asfald i qualitat i els utilitaris ho podeu passar malament. Aneu a peu! En arribar el coll de Membrado, un corriol carena per sobre la Moleta Salvatge fins arribar al cim de les Roques.

Quan era nano, a principis dels ’70, recordo que un oncle llunyà recollia roba vella per portar-la al seu germà i família que vivien en un mas als peus de les Roques de Benet. Després de tot un dia de viatge per carreteres infernals arribava a lloc, aleshores un indret perdut. Sense llum ni aigua corrent subsistien miserablementent un entorn de bellesa impressionat ignorat per gran part del país. Avui, el mas és un residència casa de pagès, i aquests Pirineus meridionals, comença a rebre turisme, que espero sigui en mesura i no perverteixi aquesta nació formada per la Terra Alta, el Matarranya, els Ports i el Maestrat.

Geològicament, els Ports són un autèntic parc des de tots els punts de vista: geomorfològic, tecnònic, hidrogeològic, paleontològic, etc. Els geòlegs d’aquest país, sempre em mirat molt més Francolí amunt i els Ports encara guarden molts secrets. S’especula, per exemple, sobre la possibilitat de que hi hagi algun aflorament volcànic neògen inèdit. No sé gaire més que aquest apunt, però si algun amable lector m’envia informació al respecte, serà ben rebuda.

Quan arribes a Horta de Sant Joan venint de Pinell de Brai has de vèncer la temptació de no parar el cotxe per cada 500 m per mirar-te aquells collons d’argiles virolades, aquells tallats que fa el riu, aquells rocotes... i quan ja veus la discordança progressiva de Sant Salvador d’Horta i les Roques de Benet, penses: que be que ens ho passarem!

Les Roques de Benet són un relleu Montserratí espectacular, però això és un gènere geomorfològic del qual Catalunya en va sobrada. Aquí voldria incidir en un aspecte menys conegut, i es el seu caràcter com a discordança sintectònica. La disposició geomètrica, l’orientació de les paleocorrents i la correlació amb els conglomerats de la Gronsa mostren que les Roques de Benet corresponen a un fragment sense erosionar d’un gruixut paquet de materials al·luvials que van omplir una gran vall durant els darrers estadis de rebliment de la Conca de l’Ebre, excavada sobre les calcàries juràssiques: o sigui, el clàssic "paleocanal" però a escala hectomètrica. Fixeu-vos comels estarts s'atasconen banda i banda de la paleovall i la "U" de les calcàries subjacents: impressionant!