L’estiu del 2010 vaig estar a Fumanya 20 anys després de la meva primera visita. Va ser bastant breu i us en vaig fer una ressenya més històrica i personal que científica, però que crec que és una de les més rodones d’aquest bloc i que us recomano de llegir. L’estiu d’enguany vaig tornar-hi acompanyat amb la meva família i la del meu bon amic Manel, i m’hi vaig poder recrear més, amb qual cosa ara us en puc fer un article més útil i pràctic.
Arribar a Fumanya no té pèrdua: al km 107,5 de la carretera C-16 de
Berga a Bagà, hi ha un trencall a l'esquerra cap a Sant Corneli i
Fígols, per la BV-4025. Passades aquestes dues poblacions, cap el km 10
trobareu el llogarret dispers de Fumanya. El jaciment de Fumanya Sud està ben indicat i
hi ha una zona d'aparcament. Davant dels vostres ulls s'obre un mural calcari tatxonat de milers d'icnites de dinosaure. És un jaciment orientat a llevant i depèn de l'hora del dia, la percepció de les petjades queda "menjada" pel sol i us podeu decepcionar. És millor quan la llum hi arriba amb una mica d'angle lateral i l'ombra dels clotets de cada empremta marca més bé el seu perfil.
Els materials que s'explotaven en l'antiga mina a cel obert formaven part del que clàssicament s'anomena "garumnià gris" (l'altre és el vermell, que es veu molt bé als marges de la carretera arribant a Fumanya). Dins d'aquest garumnià gris hi ha uns nivells de calcàries margoses coneguts en l'argot miner com a "cementos", que són els que contenen les petjades de dinosaure. A part de les calcàries margoses, hi ha una alternança de calcàries lacustres, pelites i carbons (lignits) que es van dipositar en condicions reductores, en un ambient de maresma supra-mareal. La presència de caròfites també apunta la incursió d'aigües salobres. Per cert, el garumnià (terme a eradicar per molts geòlegs, però que es manté viu) fa referència a unes fàcies a cavall del cretaci superior i el paleocè, és a dir, en l'època que els dinosaures s'extingiren.
Fumanya Sud
Us proposo en aquest punt, fer tres recorreguts segons l'esquema adjunt:
|
Recorreguts: 1. El garumnià gris. 2. Les petjades. 3. Les grézes litées. |
Recorregut 1
Podeu reconèixer els materials del garumnià gris en la petita elevació que va quedar sense explotar al fons a la dreta. La base de l'aflorament està a l'esquerra (com indiquen els motllos de les petjades). Aneu-hi a afer un cop d'ull.
|
Al fons a la dreta de l’antiga mina hi ha una zona que no va ser explotada i que permet observar els materials que formen el garumnià gris: A) lignits, B) pelites ocres, C) pelites rogenques, D) pelites negres i E) margocalcàries. |
A continuació podeu mirar com és cada material:
|
A) Lignis. Trobem lignits de qualitats molt diverses: dels bruns als negres i brillants. Alguns trams contenen gran quantitat de closques de mol·luscs d'aigua dolça. És fàcil trobar closques de bibalbs en posició de vida i les dues valves unides, com en la imatge. |
|
B) Pelites ocres, dipositades en llacunes de sedimentació molt tranquil·la en condicions reductores. |
|
C) Pelites vermelloses, caracteritzades per la presència de filonets de guix. Deposició en ambient oxidant. |
|
D) Pelites negres, color originat per l'alt contingut en matèria orgànica en una ambient anòxic. |
|
E) Margocalcàries, calcàries margoses o calcàries micrítiques... o com li vulgueu dir: la mare de totes petjades de dinosaure que es fan i es desfan! Mirem-les d'aprop: |
|
Es tracta d'una roca carbonatada amb caròfits que presenta una laminació creuada de baix angle. També es troba alguna resta vegetal limonititzada (fitxeu-vos a sobre la lupa), ostracodes i alguna arrel horitzontal. Sobre aquest material dipositat en un plana fangosa amb influència marina, ramats de dinosaures es passejaren fa milions d'anys deixant marcats els seus peuets. Si ho penses bé mareja: és la màgia de la realitat. |
Recorregut 2
Ara desfem camí i arrepleguem la pista que puja fins dalt del turó i ens anem delint amb les petjades.
|
Compareu la mida de les icnites amb els mamífers que baixen pels fons: n'hi cabria un de sencer (ajupit). La majoria de rastres pertanyen a dinosaures sauròpodes. |
|
Detall d'una petjada sauròpoda. Observeu la corona de fang que desplaçà el peu a l'enfonsar-se en el sediment. |
|
Petjada de sauròpode en la que s'aprecien les ungles (model peu d'elefant). |
|
Aquí es poden observar algunes petjades tridàctiles de dinosaures preferentment bípedes. La inferior central, amb els dits de contorns arrodonits (tipus fulla de figuera) és el peu d'un hadrosaure, mentre que la rodoneta de davant, és d'una mà. La central, amb les ungles marcades, és d'un carnívor teròpode. |
|
Un petit sector de Fumanya Sud queda darrera del turó fins on hem ascendit. També conserva bons rastres. |
|
Visió panoràmica de Fumanya sud. |
Recorregut 3
Una cosa que no té res a veure amb els dinosaures però que l’explotació ha deixat al descobert, és el magnífic tall de dipòsits de talús el que corona com una barret. En sentit ampli, els dipòsits de talús o col·luvions corresponen a acumulacions de detritus o rebles, originats per processos de fragmentació i dipositats a poca distància de l’àrea font per processos gravitacionals; però depèn del clima també pot ajudar a bellugar-los la solifluxió, l’escorrentia superficial, etc.
Bàsicament es classifiquen segons si tenen un aspecte caòtic o bé s’alternen detritus rics i pobres en fins (grèzes litées), com és el cas. Les grèzes litées entapissen de manera paral·lela les vessants i tenen una aparença estratificada. La seva formació té dues etapes: la primera de deposició, que involucra la formació dels cairells per gelifracció i el seu posterior transport, preferentment per esllavissades o caiguda lliure; i la segona de remobilització de fins per fusió nival, en un procés de rentat.
|
Camí de baixada un altre cop cap a la carretera trobareu alguns grans bloc despresos de la visera que permeten una observació insitu. Podeu veure que la roca està formada per cairells calcaris, granosuportats, sense gairebé matriu, però sobretot el que crida més l’atenció és la crosta de carbonat de calci que entapissa el porus i uneix els cairells, i que li confereix un aspecte peculiar, con de petites concrecions i estalagmites.
|
Fumanya Nord
Fumanya Sud és el jaciment més retratat i espectacular, però l’explotació de carbons rodejava de manera discontínua tota la vessant de llevant de la Serra d'Ensija, fins el Coll de Pradell, al llarg de gairebé 6 km: Fumanya Nord, Mina Tumí, Mina de l’Esquirol... i en totes hi ha coses per veure. La pista minera que les comunicava ara està asfaltada i permet visitar-les totes, fins hi tot virtualment: us aconsello que si no hi podeu anar, li feu una volteta amb l’Sreet View.
|
O encara millor fira’t unes ulleres d’aquelles amb un vidre vermell i l’altre blau (o te les fas amb cel·lofana), clica la imatge amb el botó dret del ratolí i activa 3D mode on. Guau! |
A uns 500 m trobaràs Fumanya Nord, un jaciment més petit i amb menys petjades però també força interessant. Conté unes mil icnites, i entre elles s’han identificat un mínim de 5-6 rastres de sauròpodes com el que molt nítidament destaca en l’angle superior esquerra de l’explotació.
|
Fumanya Nord |
|
Ull: no tost els clots són petjades. Aquestes marques són d'origen tractiu. |
Com anècdota final us diré que estava explicant el jaciment als meus amics quan una parella es va atansar discretament posant la orella: -ei, no us talleu, ja podeu venir a escoltar-, vaig dir- En acabar va dir que el tema de la geologia l'havien trobat molt interessant i que si havia vist el programa del Quequicom “Montserrat s'enfonsa” on on paio sortia explicant lo del delta amb una regadora.... i en això que el tio se'm queda mirant una mica flipat... cony!, si ets tu! Visca les reposicions!