dijous, 28 de gener del 2010

Pedrera Anna (Baix LLobregat)

Article i fotografia cortesia d'Eric Baulenas
Com arribar-hi  
El jaciment de la pedrera Anna està situat al marge dret del riu Llobregat, al peu del massís de l’Ordal, concretament al Pla de Sant Joan, entre les poblacions de la Palma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló i Pallejà. Es troba a uns 500 metres de la fàbrica de Ciments Molins. Actualment no es pot accedir al seu interior.

Des de finals del segle XIX es té constància d’una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al pliocè superior (plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d’anys). Aquest període geològic està caracteritzat per gaudir d'un clima més càlid que l’actual, per l’aparició dels primers homínids a l’Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d’altres fenòmens importants.
Els jaciments pliocènics, distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, els podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l’Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l’evolució del nostre territori i contribueixen a l’estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Llobregat durant el pliocè era més càlid que l’actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant un estuari que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea.
Els jaciments del pliocè marí del Baix Llobregat han estat estudiats des de finals del segle XIX. S’han donat a conèixer més d’un miler d’espècies, entre mol·luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anèl·lids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), limnoplàncton, braquiòpodes, osteïctis, cefalòpodes, ostracodes, briozous i vegetals.
En les últimes dècades, aquests jaciments han patit una greu devastació per part de les indústries extractives d'àrids i el creixement urbanístic, quedant-ne actualment un percentatge molt petit que malauradament està en perill de desaparèixer si no s’hi posa cap solució. En aquest sentit, Depana, dins seus projectes de Natura i Ciutadania, està treballant en pro de la seva conservació. Cal aplaudir que l'entitat degana de l'ecologisme català s'hagi començat a interessar respecte el patrimoni geològic.En el darrer número de la seva revista podreu trobar un extens article.

L’aflorament de la pedrera Anna està constituït quasi totalment per les argiles i margues gris-grogues. Aquests sediments contenen molta fauna, i les argiles estan intercalades en ocasions per nombrosos nivells amb còdols, sorres fines i blocs de gres vermell i bretxes del triàsic. Els sediments marins s’aguanten sobre terrenys d’edat triàsica (constituint un interesantíssim paleo penya segat) a excepció d’un únic punt del jaciment, a on les pissarres paleozoiques fan de base al pliocè. El sostre és quaternari d’origen al·luvial (llims, argiles i bretxes).
Podeu trobar informació més detallada sobre aquests afloraments en els articles següents:
Els Strombus coronatus del pliocè marí de la pedrera Anna
El pliocè marí del torrent Benet

dimarts, 12 de gener del 2010

Alvèols a la torre Rodona: quan el Mont Tàber estava arran de platja (Barcelonès)


Com arribar-hi
La petita plaça dels Traginers està situada al final del carrer de la Fusteria, darrera de l’edifici de Correus i Telègrafs, al sud del barri Gòtic. En ella es conserva un petit tram de la muralla romana (la torre Rodona) que encerclava Barcino.


Acabem aquesta sèrie d’articles dedicats a la geologia de la Ciutat Vella de Barcelona amb l’element geogràfic més singular i característic, però paradoxalment, al més mal conegut per la geologia: el Mont Tàber.
Les ciutats antigues es fundaven i creixien adaptant-se a la topografia, sobretot tenint en compte factors com la defensa militar, la seguretat enfront les catàstrofes naturals o l’optimització dels recursos, com per exemple, traçant els carrers principals paral·lels a les hisohipses. D’aquesta manera, només observant des de l’aire els nuclis històrics es poden deduir força coses sobre el seu paleorelleu.
El cas de Barcelona no és diferent. Tal com hem vist en l’anterior article, el traçat en M del límit nord del Raval i la Ribera correspon al traçat del Graó Barceloní. Així mateix, si observeu el contorn del barri Gòtic, que correspon a la Barcino romana, és evident el seu perímetre el·líptic; i com molts deduireu, això és degut a que està edificada damunt del glacis d’un turó amb la mateixa morfologia: el Mont Tàber.
La informació que tenim del subsòl del Mont Tàber és escassa i actualment la roca que el constitueix no aflora enlloc. El barri no està perforat per grans infraestructures més enllà de baixos i aparcaments relativament poc fondos, que han permès, això sí, constatar que està format per materials miocens de la mateixa litologia i edat que els que constitueixen Montjuïc. Des d’un punt de vista estructural es tracta d’un petit horts basculat cap el mar. També pel que sabem, a l’est del Tàber hi havia algun illot rocós, com el puig de les Falzies, sobre el que s’assenta la Llotja.
Els sondatges al voltant d’aquest turó permeten afirmar que quan es fundà Barcino (s. I aC), el Mont Tàber era una petita península unida per un tòmbol sorrenc al Pla Alt barceloní (i no una illa com s’havia especulat). També podem constar que el sector sud tenia un petit sortint, anomenat morro del Codolar (pels macs que s’acumulaven a la platja?) i que la muralla estava edificada arran de la platja, tal com demostra el petit tram que es conserva al la plaça dels Traginers, on els carreus de gres (del propi Tàber? de Montjuïc?) presenten una notable meteorització alveolar provocada pel ruixim del mar. Aquest tipus de meteorització no s’observa en la resta de trams de muralla que han restat.
Tot i que d’alçada modesta (16,9 m a la seu del Centre Excursionista de Catalunya) la seva topografia presenta certes irregularitats que amb una observació curosa podreu percebre en el pendent dels carrers. Així, per exemple, mentre que al portal de l’Àngel (l’antic coll de la Plaça Nova) el seu desnivell és mínim, en altres indrets com a les baixades de Sant Miquel, Viladecols o del Caçador són força acusats. Us recomano que feu aquesta passejada atenta i percebreu el barri Gòtic d’una altra manera.