dimarts, 12 de gener de 2010

Alvèols a la torre Rodona: quan el Mont Tàber estava arran de platja (Barcelonès)


Com arribar-hi
La petita plaça dels Traginers està situada al final del carrer de la Fusteria, darrera de l’edifici de Correus i Telègrafs, al sud del barri Gòtic. En ella es conserva un petit tram de la muralla romana (la torre Rodona) que encerclava Barcino.


Acabem aquesta sèrie d’articles dedicats a la geologia de la Ciutat Vella de Barcelona amb l’element geogràfic més singular i característic, però paradoxalment, al més mal conegut per la geologia: el Mont Tàber.
Les ciutats antigues es fundaven i creixien adaptant-se a la topografia, sobretot tenint en compte factors com la defensa militar, la seguretat enfront les catàstrofes naturals o l’optimització dels recursos, com per exemple, traçant els carrers principals paral·lels a les hisohipses. D’aquesta manera, només observant des de l’aire els nuclis històrics es poden deduir força coses sobre el seu paleorelleu.
El cas de Barcelona no és diferent. Tal com hem vist en l’anterior article, el traçat en M del límit nord del Raval i la Ribera correspon al traçat del Graó Barceloní. Així mateix, si observeu el contorn del barri Gòtic, que correspon a la Barcino romana, és evident el seu perímetre el·líptic; i com molts deduireu, això és degut a que està edificada damunt del glacis d’un turó amb la mateixa morfologia: el Mont Tàber.
La informació que tenim del subsòl del Mont Tàber és escassa i actualment la roca que el constitueix no aflora enlloc. El barri no està perforat per grans infraestructures més enllà de baixos i aparcaments relativament poc fondos, que han permès, això sí, constatar que està format per materials miocens de la mateixa litologia i edat que els que constitueixen Montjuïc. Des d’un punt de vista estructural es tracta d’un petit horts basculat cap el mar. També pel que sabem, a l’est del Tàber hi havia algun illot rocós, com el puig de les Falzies, sobre el que s’assenta la Llotja.
Els sondatges al voltant d’aquest turó permeten afirmar que quan es fundà Barcino (s. I aC), el Mont Tàber era una petita península unida per un tòmbol sorrenc al Pla Alt barceloní (i no una illa com s’havia especulat). També podem constar que el sector sud tenia un petit sortint, anomenat morro del Codolar (pels macs que s’acumulaven a la platja?) i que la muralla estava edificada arran de la platja, tal com demostra el petit tram que es conserva al la plaça dels Traginers, on els carreus de gres (del propi Tàber? de Montjuïc?) presenten una notable meteorització alveolar provocada pel ruixim del mar. Aquest tipus de meteorització no s’observa en la resta de trams de muralla que han restat.
Tot i que d’alçada modesta (16,9 m a la seu del Centre Excursionista de Catalunya) la seva topografia presenta certes irregularitats que amb una observació curosa podreu percebre en el pendent dels carrers. Així, per exemple, mentre que al portal de l’Àngel (l’antic coll de la Plaça Nova) el seu desnivell és mínim, en altres indrets com a les baixades de Sant Miquel, Viladecols o del Caçador són força acusats. Us recomano que feu aquesta passejada atenta i percebreu el barri Gòtic d’una altra manera.

Cap comentari: