dilluns, 22 de desembre del 2014

Una discordança, un anticlinal i un meteorit que no ho era: tres apunts geològics des del Boumort (Pallars Jussà)

L'any passat es publicà Geologia i paleontologia per a aficionats. Excursions pel Pallars i l'Alt Urgell, llibre que entre altres indrets proposa un itinerari que circumval·la el Boumort. Així que quan el Juan em proposà d'anar-hi a escoltar la brama vaig sortir de casa amb el telescopi per veure les bèsties i aquest llibre sota el braç.
Si us agrada la natura en general i observar fauna en quantitat i varietat, un dels millors plans que podeu fer sense sortir de Catalunya és anar al Boumort durant la brama del cérvol. La brama té lloc de mitjans de setembre a mitjans d'octubre. Des del capvespre i durant tota la nit els mascles bramen i bramen desesperats per marcar el territori. Amb paciència, una bona atalaia i un bon allarga-vistes és relativament fàcil veure'ls. I també es pot guipar voltor (a centenars), voltor negre, trencalòs, aufrany, àliga daurada, aligot, guineu, toixó, senglar, etc. Una bona idea és esguardar el canyet que manté Medi Natural prop del Barranc de Galliner. Però us haureu de conformar en veure´l de lluny, doncs està estrictament prohibit acostar-s'hi si no pagues per accedir al hide que hi ha.
Itinerari i localització dels punts indicats. En tons verds el cretaci i en tons ocres el paleocè i l'eocè discordant. L'estructura en ull del marge sud és l'anticlinal de Bòixols.
A grans trets el Boumort és un massís format per roca calcària grisa massiva, molt carstificada, recoberta a "pedaços" per conglomerats eocens posteriors a una part de la carstificació i sintectònics a l'aixecament dels Pirineus És força interessant reconèixer les discordances en alguns punt, com per exemple, al mirador del Roc de les Cases.

L'estructura de la foto té molta miga i valdria la pena tornar-hi per treure'n més suc observant-la des d'un angle frontal. La part arbrada de la base correspon al cretaci. Els materials ocres eocens es disposen discordants sobre el cretaci i a l'hora, desenvolupen el que sembla una discordança entre una massa bretxoide i massiva que dibuixa un cos canaliforme i un sostre conglomeràtic més tabular.
Una altra cosa interessant de veure i reconèixer és el flanc nord de l'anclinal de Bòixols, una estructura tectònica fàcilment identificable en foto aèria, molt "de llibre", que queda definit per la Serra de Carreu al nord i la Serra de Carrànima al flanc sud sud. Aquí trobareu un bloc amb una panoràmica sencera.

Flanc sud de la Serra de Carreu- A la dreta es pot intuir com el plec es tanca.
L'anècdota pel final. Ja fosquejava quan a uns 300 m del refugi, pista enllà, al marge, destacava com una oliva negra en un tall de mozzarella un còdol negre de la mida d'un préssec. L'agafo i noto la seva elevada densitat... No era basalt, no era una lidita... Al cotxe vàrem comprovar que era ferromagnètic! No estava gens rovellat i semblava més o menys polit. Aleshores comences a especular amb la possibilitat de que sigui un meteorit i et comencen a suar les genives. Uf!
Em vaig posar en contacte amb la gent de meteorits.cat, amb el David Allepuz i el J. Vicente Casado i després d'una ràpida observació amb la lupa no van tenir dubte: era un còdol de pirolusita i especularita, una forma especialment cristal·lina d'oligist. És un oligist d'origen càrstic, generat per la concentració dels òxids de ferro rentats de la roca calcària en esquerdes i cavitats. Ara la gràcia seria trobar la mineralització d'origen.
M'enduc, això sí, poder haver tocat alguns meteorits de debò i les interessants explicacions d'en David i en Vicente. Gràcies amics!
No s'ha trobat cap meteorit a Catalunya des de l'any 1905 (a la Falconera, al Garraf) i el següent no havia de ser jo (snif!)

dimarts, 2 de desembre del 2014

El lliscament pla del Pas de la Devesa (Berguedà)

Donar als geòlegs visualitzadors cartogràfics online com el de l'IGCC o el Street View ha estat com donar ulleres de raig X als guipaires. De les moltíssimes aplicacions que tenen una de les millors és poder fer-se una bona idea del territori abans de trepitjar-lo.
El cas és que preparant un excursió al Refugi del Rebost, observo que a la BV-4024, de Bagà Coll de Pal, cap el km 11,5 el Street View dona unes imatges, si més no, molt fotogèniques d'estrats de diferents tonalitats. En podreu trobar mostres, molt millors que les fetes per mi si feu una cerca a Flicrk.
L'entorn a primer cop semblava geotècnicament força inestable, com si a l'obrir la carretera s'haguessin generat una sèrie de desmunts i inestabilitats en cadena. Però la cosa clarament anava més enllà en observar la foto del vol americà del l'any 1956, prèvia a la construcció de la carretera. La pobre vegetació del moment permet delimitar amb molta claredat dos grans lliscaments plans d'ordre hectomètric que pràcticament colmaten o obturen dos terços dels antics camps del Paller de Dalt. Sembla que fins hi tot tancaren el pas del petit torrent de la Canal Mala, però això estaria bé anar a veure-ho in situ. Ha de ser realment interessant. A veure si algú s'anima i ens ho explica!
Ortofotos de 1956 i 2014 respectivament. En lila el lliscament pla principal, i en blau el secundari. En color verd hi ha marcat un altre fenomen de vessant, un con d'enderrocs que no té relació genètica directa amb els anteriors fenòmens.
Via Internet no m'ha esta possible trobar bibliografia al respecte (que no vol dir que no n'hi hagi), però a jutjar per la minsa colonització vegetal dels enderrocs en la foto del 1956 (d'on fins hi tot es poden distingir  blocs d'ordre decamètric) podria aventurar que la catàstrofe tingué lloc com a molt tard a principis del segle XX.
Imatge de l'any 1981 procedent de l'arxiu fotogràfic del CEC (aquí pels crèdits). A l'entorn de la masia abandonada del Paller de Dalt s'observen blocs mètrics i una colonització vegetal incipient. El pla de lliscament principal és perfectament visible.
En primer terme la capçalera del lliscament gran, que deixa net i clar el sostre de estrat que fa de rampa, i al fons, amb força vegetació incipient, la cicatriu del lliscament menor, sobre el mateix estrat gris.
Situats a peu de la carretera la vista és magnifica, fins hi tot hi ha un mirador per deixar el cotxe. La causa del lliscament sembla bastant clara. Ens trobem amb un conjunt de capes que cabussent vers el sud uns 45º, formant un pla estructural. Es tracta de materials garumnians en que s'alternen capes competents calcàries i capes més incompetents argiloses.
A l'esquerra, el nivell més competent format per calcàries micrítiques maastrichtianes, i a la dreta,  una alternança de conglomerats, gresos, lutites i margues garumnianes del trànsit cretaci-paleocè (un bon lloc per cercar restes de dinosaures?). Per tant, la sèries està invertida. Els nivells rogencs pelítics han actuant de pell de plàtan sobre la qual han lliscat vessant avall  les calcàries maastrichtianes. El tall en si és molt interessant i s'observen tot tipus d'estructures sedimentàries, com fòssils, paleocarst, hard-grounds, etc. Algun estudiant de darrer curs diplomatura es podria animar a fer la columna.
Detall dels  nivells pelítics garumnians que han actuat de nivell de  desenganxament. Caminant per la carretera vas sentint un lleuger clic clic clic... de les pedretes que van rodolant. Fa una mica de iuiu.
Visió del camp del Paller de Dalt des del Pas de la Devesa. El turó arrodonit i emboscat abaix a la dreta del camp és la part terminals de la llengua d'enderrocs principal. Si feu zoom sobre el prat veureu alguns blocs isolats de mida considerable.
El cingle de l'esquerra és el Solell de Claniars, format per calcàries i dolomies ilerdianes i que com es pot observar, pateix freqüents despreniments que han creat un con d'enderrocs als seus peus.