Mireu aquestes dues imatges. La primera es un promontori anomenat Kodiak, al cràter Jezero, a Mart, i la segona és la Roca Giberta, a Talamanca (Bages).
![]() |
Mireu aquestes dues imatges. La primera es un promontori anomenat Kodiak, al cràter Jezero, a Mart, i la segona és la Roca Giberta, a Talamanca (Bages).
![]() |
Enguany continuem amb la programació de passejades de geologia, paisatge i cultura ja amb plena normalitat. I com sempre, gràcies a la iniciativa de l'aula de natura La Muntada. Bé, aula de natura i moltes coses més!
A mesura qeu s'acostin les dates de cada activitats anirem facilitant un enllaç per a la inscripció.
Enguany combinem els clàssic de més èxits amb tres novetats:
-Ratres de bèsties de l'abisme. Explorarem els fongs fangosos del prodelta de Sant Llorenç del Munt en busca dels rasques que van deixar els animals que hi vivien.
-Aigua que et beus i que no veus. Aprendrem sobre el cicle de l'aigua a la Vall d'Horta a partir de la relació que hi ha entre roques, fonts, avencs, rierols.
-Taller de sketching geològic. Això és ben diferent. No anem a explicar geologia sinó que ens iniciarem a dibuixar-les!
Entrada publicada en motiu del Dia Internacional de la Geodiversitat
És fruit d'una iniciativa d'en Llorenç Planagumà (Geonat) amb l'objectiu de acostar-vos d’una forma planera i atractiva el fenomen dels bufadors, un patrimoni geològic sorprenent, des del punt de vista científic, històric i social perquè així l’apreciem, en gaudim i tinguem consciència que és un valor que cal protegir i conservar.
Aquests continguts es publicaran en un pòster-guia que esperem que ben aviat podeu gaudir.
«Les roques volcàniques de prop d’Olot tenen sovint una estructura cavernosa com algunes de les laves de l’Etna, i a molts indret del turó de Batet, als voltants del poble, el so que retorna de la terra quan es colpeja és com el d’una arcada.
A la base del mateix turó hi ha diverses coves subterrànies, unes dotze en total, que en el país n’hi diuen “bufadors”, de les quals surt aire fred durant l’estiu, però que a l’hivern no són gaire perceptibles. Vaig visitar un d’aquests bufadors a principis d’agost de 1830, quan la calor de l’estació era inusualment intensa, i hi vaig trobar un vent fred que sortia, i que es pot explicar molt fàcilment, ja que l’aire extern en escalfar-se es rarifica per l’ascens, i l’aire fred de l’interior de la muntanya surt àridament a ocupar el seu espai.»
Històricament la humanitat ha tingut la necessitat de perllongar la vida dels aliments, d’evitar-ne la descomposició per assegurar-se un futur preservat de la fam. I per això, molt abans de la irrupció de la tecnologia industrial, els aliments s’han sotmès a transformacions físiques i químiques com la deshidratació, el fermentat, l’envinagrat, el fumat, el salat o el confitat, entre altres.
I també s’ha buscat el fred. Les temperatures baixes alenteixen les reaccions químiques de descomposició i l’activitat dels microorganismes. En el nostre clima mediterrani aconseguir fred durant les estacions més caloroses ha estat un objectiu important. Les cases buscaven el racó més fresc, sec i fosc per fer-hi el rebost. I qui podia, a l’estiu s’abastia de la neu emmagatzemada durant l’hivern en els pous de glaç.
Però de vegades el fred es genera d’una forma insospitada de la mà de la geologia. A Catalunya hi ha alguns indrets on del subsòl emergeixen corrents d’aire fresc: són els anomenats bufadors. Alguns dels més coneguts són els Bufadors del Beví (Santa Maria de Besora, Osona) o els de la Tartera de Cambrils (Solsonès), que tradicionalment s’han emprat per guardar els apreciats trumfos o patates d’Odèn. Però, sens dubte, on la densitat de bufadors és més alta, és a la Zona Volcànica de la Garrotxa i, particularment, als voltants d’Olot.
L’aire que surt d’un bufador no deixa de ser un fluid que, com tot fluid que surt expel·lit per l’obertura d’un recipient, originàriament ocupava un espai limitat per unes parets estanques i al qual ha calgut aplicar algun mecanisme que l’empenyés cap a l’exterior.
En els materials propis del vulcanisme basàltic de la Garrotxa es troben dues tipologies de roques que, combinades, les unes fan de roca magatzem d’aire, i les altres, de roca recipient que el tanca.
Materials massius. Es tracta de roques volcàniques de textura massiva i uniforme, molt poc porosa, i per tant, pràcticament no deixen circular l’aire a l’interior seu. Aquests tipus de materials bàsicament tenen dos orígens: per una banda, colades de lava fluides i uniformes, i per l’altra, colades piroclàstiques.
Materials porosos. Els configuren diversos tipus de roques volcàniques de textura molt irregular i vesiculosa, amb una altíssima porositat i que, per tant, deixen molt d’espai buit a l’interior seu per contenir aire. Aquests materials poden ser les gredes i escòries que formen els cons volcànics, algunes colades de lava de textura molt irregular i fragmentada, laves molt escoriàcies que flueixen i reomplen l’interior de conductes que formen pseudotúnels, i finalment, l’interior dels tossols. Els tossols són petits cons volcànics que es formen quan una colada de lava flueix per damunt d’una zona de mulladius. L’alta temperatura de la lava vaporitza l’aigua, que ascendeix turbulentament cap a l’exterior i provoca una petita erupció de vapor d’aigua i piroclast, alhora que l’interior del tossol queda totalment fragmentat.
La hipòtesi més acceptada sosté que l’aqüífer fluviovolcànic de les valls d’Olot, pel qual flueix un gran cabal d’aigua de la Vall d’en Bas fins a Sant Joan les Fonts, fa d’èmbol i comprimeix l’aire emmagatzemat als materials porosos.
A més, l’aire del subsol, a partir dels 10 m de fondària es manté pràcticament aïllat de les fluctuacions climàtiques i està entre 10 i 15°C durant tot l’any.
Un dels projectes que més em motiva és divulgar el viatges de Charles Lyell a Catalunya l'estiu de 1830, doncs considero que té un alt valor històric i patrimonial. Si voleu conèixer detalls del viatge i del projecte podeu fer una ullada en aquest article.
El fruit d'aquest viatges cristal·litzà en el tercer volum de "Principis de geologia", on dedicà 11 pàgines i 6 figures a la Zona Volcànica de la Garrotxa.