Les anomenades "Tarteres" es troben a l’alçada del km 20 de la carretera L-104 de Coll de Jou a Coll de Nargó, en el poble de Cambrils, municipi d'Odèn.
Els primer cop que vaig estar per aquí de nano, visitant el Salí de Cambrils amb els meu oncles solsonins, ja em van cridar l’atenció els enormes blocots de roca que semblaven amenaçar la integritat de la carretera; però aleshores em van cridar molt més l’atenció els grans rudistes que albergaven. Així que em vaig passar uns estona jugant-me el coll fent la cabra entre aquell laberint a veure que de bo hi trobava (injustificat col·leccionisme juvenil: no ho feu mai! Renegueu-hi! A més: costa un colló treure’ls!). Els meu oncle Valentí, sempre disposat a explicar anècdotes, deia que entre els blocs s’originaven corrents d’aire fred que eren aprofitats per conservar-hi les saboroses patates d’Odèn. Ja pot ben ser.
No va ser fins força anys més tard, en una xerrada del Mata Perelló, que aquest caos de blocs agafava una noca escala i dimensió: em va fer notar que des de l’altra banda del del Riu Fred, a l’església romànica de Sant Martí es podia observar en conjunt aquest “fenomen de vessant”, un dels més paradigmàtics del nostre país. I dic fenomen de vessant perquè encara que localment s’anomeni a aquest lloc “les Tarteres”, de fet es correspon en puritat a un “caos de blocs” (la massa de cada rocot pot pesar vàries tones). L’altre punt de discussió és l’esdeveniment que ha originat aquest caos. M’inclino per una allau rocallosa, però mirant la foto aèria no descarto un lliscament de blocs. A veure si algun amable lector d’aquest bloc més informat pot donar-me un cop de mà.
Els primer cop que vaig estar per aquí de nano, visitant el Salí de Cambrils amb els meu oncles solsonins, ja em van cridar l’atenció els enormes blocots de roca que semblaven amenaçar la integritat de la carretera; però aleshores em van cridar molt més l’atenció els grans rudistes que albergaven. Així que em vaig passar uns estona jugant-me el coll fent la cabra entre aquell laberint a veure que de bo hi trobava (injustificat col·leccionisme juvenil: no ho feu mai! Renegueu-hi! A més: costa un colló treure’ls!). Els meu oncle Valentí, sempre disposat a explicar anècdotes, deia que entre els blocs s’originaven corrents d’aire fred que eren aprofitats per conservar-hi les saboroses patates d’Odèn. Ja pot ben ser.
No va ser fins força anys més tard, en una xerrada del Mata Perelló, que aquest caos de blocs agafava una noca escala i dimensió: em va fer notar que des de l’altra banda del del Riu Fred, a l’església romànica de Sant Martí es podia observar en conjunt aquest “fenomen de vessant”, un dels més paradigmàtics del nostre país. I dic fenomen de vessant perquè encara que localment s’anomeni a aquest lloc “les Tarteres”, de fet es correspon en puritat a un “caos de blocs” (la massa de cada rocot pot pesar vàries tones). L’altre punt de discussió és l’esdeveniment que ha originat aquest caos. M’inclino per una allau rocallosa, però mirant la foto aèria no descarto un lliscament de blocs. A veure si algun amable lector d’aquest bloc més informat pot donar-me un cop de mà.
10 comentaris:
Ei! Molt interessant. Quan es passa per la carretera que s'observa a la imatge i mires amunt fa molta impressió.
Segons el centre de natura d'Odèn l'allau de roques es va produir al segle XV a causa d'un terratrèmol.
http://oden.ddl.net/Documents/primaria3.JPG
Però altres autors diuen que l'allau es va produir fa tres segles.
Pel que fa als corrents d'aire són càlids a l'hivern i frescs a l'estiu, cosa que devia facilitar la conservació de les patates; crec que també eren o són aprofitats pels dos restaurants de la zona. Salut!
Ei! Molt interessant. Quan es passa per la carretera que s'observa a la imatge i mires amunt fa molta impressió.
Segons el centre de natura d'Odèn l'allau de roques es va produir al segle XV a causa d'un terratrèmol.
http://oden.ddl.net/Documents/primaria3.JPG
Però altres autors diuen que l'allau es va produir fa tres segles.
Pel que fa als corrents d'aire són càlids a l'hivern i frescs a l'estiu, cosa que devia facilitar la conservació de les patates; crec que també eren o són aprofitats pels dos restaurants de la zona. Salut!
Tenint en compte l'escassa vegetació que l'ha colonitzat, fins hi tot les parts més altes, l'esllavissada no pot ser massa antiga. Respecte lo del terratrèmol que diu el full del centre de natura, més aviat i veig "una llicència pedagògica (mal entesa) com excusa per parlar dels terratrèmols.
Penjo un fragment d'una notícia publicada a:
http://www.iecat.net/butlleti/pdf/89_butlleti_terratremols.pdf
"ENTRE 1373 I 1448 S’HAN DOCUMENTAT 49 terratrèmols al Principat, vuit els quals van destruir habitatges, castells i esglésies, i van provocar nombrosos morts.
LA MATINADA DEL 3 DE FEBRER DE 1373, entre la Ribagorça i la Valh d’Aran, va tenir lloc un sisme de magnitud 6,2 que se sentí fins a 360 km. A Barcelona va caure part del campanar de Santa Maria del Mar, aleshores en construcció. D’abril a desembre de 1427 una dotzena de terratrèmols sotragaren la Selva i la Garrotxa. Tres dels més forts es produiren prop d’Amer (13 i 19 de març, 22 d’abril), assolint el de 19 de març una magnitud de 5,9. Poc després, el 15 de maig, el sòl tremolà prop d’Olot (magnitud 5,8).L’últim sisme devastador d’aquesta sèrie (magnitud 5,3) ocorregué prop de Caldes de Malavella el 14 de juny. Es va enfonsar la volta de l’església del monestir d’Amer, es van ensorrar l’església i les cases de Lloret Salvatge, els gasos emesos per fumaroles van ocasionar víctimes, a Olot van caure cases, edificis i murs i hi moriren quinze persones, a Caldes caigueren trenta cases.
EL DIA DE LA CANDELERA DE 1428 es produí el sisme més important de què es té notícia a Catalunya (magnitud 6,5).Se sentí fins a 300 km de l’epicentre, situat prop de Camprodon. Moriren més de mil persones. A Camprodon féu 200 víctimes, a Puigcerdà, entre 100 i 300 en ensorrar-se una església, a Ripoll l’església del monestir quedà parcialment destruïda, a Queralbs la destrucció fou general i van morir quasi tots els habitants i l’església de Núria va ser quasi derruïda, a Barcelona la majoria de cases patiren danys en xemeneies i escales" (...)
La hipòtesi del terratrèmol és possible.
Marcel Camps Colomés
En tot cas, no un terratrèmol del s. XV: la vegetació ja hauria col·lonitzat la major part del moviment de massa. Ha de ser recent i em pregunto si no hi ha alguna font històrica més recent que n'hagi deixat constància.
Bon dia, Isaac.
Gràcies al comentari d'en David Soler en el Fòrum Terrablog de Panoramio
(http://www.panoramio.com/forum/viewtopic.php?t=9293&postdays=0&postorder=asc&start=30&sid=3cf2619ebec96dd8d1e731f9e3332b6d), he conegut aquest magnífic blog i m'he permès la llibertat d'incloure'l dintre dels meus "Enllaços d'especial interès". Si no et sembla bé m'ho indiques i el trec, això si, m'agradaria fer difusió del teu magnífic treball.
Salutacions i felicitats pel blog.
Jordi
Et convido a visitar els nostres blogs d'especial interès.
Hola!
Mira que hi he passat vegades per Cambrils i lo de les patates no m'ho han explicat mai...
No tinc ni idea del moment en què es va produir la caiguda d'aquelles roques. Allò que més em costa d'imaginar és com s'ho van fer per fer passar la carretera per allà. La primera vegada que hi vaig passar, quan era molt petit, el primer que em va venir al cap va ser si aquella munió de blocs aguantaria fins que... acabés de travessar-ho!! Realment dóna una sensació d'inseguretat enorme. Per tant, sempre havia pensat en un esdeveniment relativament recent, però francament... ni idea.
I have uninstalled a certain app from my iPhone, and it still appears on the home screen! I'll need help for this one.
________________
[url=http://unlockiphone22.com]unlock iphone[/url]
Hola, soc Alicia (també geòleg i també he conegut aquests paratges gràcies en Mata) Faig l'itinerari des de Solsona (Pont del Clop, Ribera Salada, Vall Seca....Cambrils) tantes vegades com m'és possible per que és una sèrie que em fascina. Recordo bé que una de les vegades vem pujar fins dalt de tot de la tartera i vem considerar la seva alçada i també varem visitar les coves de les famoses "patates" i va ser molt interessant. M'adresso al teu bloc per que en una de les sortides també es va fer referència a fenomens de karstificació que han provocat esquerdes superconsiderables i han originat els buits que donen lloc a les "coves" i que també es pot considerar l'origen d'aquests desprendiments, a part dels terratrèmols....Bé, com en la majoria dels temes geològics, sempre ens queda una mica el dubte de tot i més avui en dia que cadascú diu "la seva".Gràcies per llegir aquest comentari.
Publica un comentari a l'entrada