Els llocs de frontera sempre són interessants. A la interfície entre sistemes sempre passen coses. En altres ocasions he fet referència a l'interessant patrimoni geològic que atresora l'espai entre el Llobregat i Coll Cardús (Vacarisses/Terrassa), al límit entre la Serralada Prelitoral i la Conca de l'Ebre, i dins de la segona categoria, entre els ventalls al·luvials de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Cada passeig que hi faig em porta una sorpresa. (aïr mateix sense anar més lluny, pels volts de Puig Ventós vaig trobar unes mineralitzacions de coure que crec inèdites i que seran objecte d'una propera entrada). No en va hi ha tres geòtops inclosos en el catàleg de la Generalitat: Ribes Blaves, la riera de Sant Jaume i el que avui ens ocupa, la discordança progressiva de Sant Salvador de les Espases.
A part de l'interès geològic, l'ermita de Sant Salvador (Olesa de Montserrat/Vacarisses/Esparraguera) bé val una visita pel seu interès paisatgístic i històric. Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (1949) i està encastellada dalt d'una cresta conglomeràtica, les Roques de l'Afrau, de fàcil defensa, encarada frontalment a Montserrat de la que ens ofereix unes vistes magnífiques.
 |
| Ermita de Sant Salvador de les Espases. La paret limita directament sobre la superfície de discordança, un fet realment curiós. |
El camí més curt és el que puja des del balneari abandonat de la Puda, de fort desnivell, però us aconsello carenejar pel corriol que corona la Carena de Can Torrella (Vacarisses), que surt de la masia homònima i ofereix en quasi tot el seu recorregut vistes de 360º geològicament molt interessants.
Aquesta ermita era l'antiga capella del Castell de les Espases, un castell de frontera, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular. L'edifici actual correspon a una reforma del segle XVI a la que se li han anat sumant altres. Una part de l'edifici és d'accés lliure i s'utilitza com a petit refugi: hi ha unes taules, una llar de foc, unes graelles, una petita cisterna d'aigua... Uns excursionistes veterans d'Olesa pugen cada cap de setmana, en tenen cura, i ofereixen beguda als visitant. Gràcies ells aquest edifici no s'ha ensorrat pel vandalisme.
Tornant a la geologia, la carena de les Roques de l'Afrau conté una discordança sintectònica molt clara i didàctica, molt vistent gràcies a la pobre vegetació de la zona. Aquesta discordança és fruit de les relacions de compressió de la Serralada Prelitoral sobre la Conca de l'Ebre i afecta una porció molt petita dels conglomerats, passant ràpidament en dues direccions (cap a conca i cap a la serralada) a superfícies de continuïtat estratigràfica o paraconformitats. L’angle de rotació associat a aquesta discordança és d’uns 25 graus. Podeu trobar informació molt més detallada a Sedimentary response to thrusting and fold growing on the SE margin of the Ebro basin (Paleogene, NE Spain)
La imatge següent està presa des de les restes del castell mirant cap a l'est (el nord és a l'esquerra i el sud a la dreta).
 |
| a) Puig Cendrós. b) Pla del Fideuer. c) Roques de l'Afrau. d) Coll de Bram. e) Puig de l'Hospici. 1) Triàsic. 2) Bretxes del Cairat (Cuisià). 3) Gresos i lutites amb intercalacions de conglomerats de a Formació de la Salut (Cuisià-Lutecià). El 4) correspon a un dels trams conglomeràtics especialment potent, de la Formació de la Salut. 5) Conglomerats polimíctics de la Formació Montserrat (Bartonià). 6) Gresos i lutites versicolors. Són dipòsits lacustres i palustres molt interessants per la seva escassetat en un entorn deposicional fonamentalment subaeri (Bartonià). 7) Gresos, bretxes i lutites vermelles (Bartonià). 8) Gresos i lutites vermelles amb intercalacions conglomeràtiques de la Formació Vacarisses (Bartonià). El 9) correspon a un tram conglomeràtic. 10 Prim tram margós amb ostreids (Bartonià). |
 |
| Conglomerats de la Formació Montserrat, a la superfície de dicordança (material 5). |
 |
| Lutites versicolors. El trams més durs contenen oncòlits (material 6) |
 |
| Formació Vacarisses (material 8) |
