Pedrera Anna (Baix LLobregat)

Article i fotografia cortesia d'Eric Baulenas
Com arribar-hi  
El jaciment de la pedrera Anna està situat al marge dret del riu Llobregat, al peu del massís de l’Ordal, concretament al Pla de Sant Joan, entre les poblacions de la Palma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló i Pallejà. Es troba a uns 500 metres de la fàbrica de Ciments Molins. Actualment no es pot accedir al seu interior.

Des de finals del segle XIX es té constància d’una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al pliocè superior (plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d’anys). Aquest període geològic està caracteritzat per gaudir d'un clima més càlid que l’actual, per l’aparició dels primers homínids a l’Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d’altres fenòmens importants.
Els jaciments pliocènics, distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, els podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l’Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l’evolució del nostre territori i contribueixen a l’estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Llobregat durant el pliocè era més càlid que l’actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant un estuari que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea.
Els jaciments del pliocè marí del Baix Llobregat han estat estudiats des de finals del segle XIX. S’han donat a conèixer més d’un miler d’espècies, entre mol·luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anèl·lids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), limnoplàncton, braquiòpodes, osteïctis, cefalòpodes, ostracodes, briozous i vegetals.
En les últimes dècades, aquests jaciments han patit una greu devastació per part de les indústries extractives d'àrids i el creixement urbanístic, quedant-ne actualment un percentatge molt petit que malauradament està en perill de desaparèixer si no s’hi posa cap solució. En aquest sentit, Depana, dins seus projectes de Natura i Ciutadania, està treballant en pro de la seva conservació. Cal aplaudir que l'entitat degana de l'ecologisme català s'hagi començat a interessar respecte el patrimoni geològic.En el darrer número de la seva revista podreu trobar un extens article.

L’aflorament de la pedrera Anna està constituït quasi totalment per les argiles i margues gris-grogues. Aquests sediments contenen molta fauna, i les argiles estan intercalades en ocasions per nombrosos nivells amb còdols, sorres fines i blocs de gres vermell i bretxes del triàsic. Els sediments marins s’aguanten sobre terrenys d’edat triàsica (constituint un interesantíssim paleo penya segat) a excepció d’un únic punt del jaciment, a on les pissarres paleozoiques fan de base al pliocè. El sostre és quaternari d’origen al·luvial (llims, argiles i bretxes).
Podeu trobar informació més detallada sobre aquests afloraments en els articles següents:
Els Strombus coronatus del pliocè marí de la pedrera Anna
El pliocè marí del torrent Benet