dilluns, 26 de febrer de 2018

Quin tipus de públic va les sortides de geologia i què és convenient explicar?

La setmana passada vaig fer un cafè amb un jove geògraf, l'Erik, lector de www.blocdecamp.cat que tenia interès per parlar del blog i de les sortides de camp, tant pel que fa a com veia el panorama general com de la meva experiència. La conversa sense voler em va portar un exercici de reflexió, tot gargotejant un tovalló, i que he cregut oportú compartir amb vosaltres.

No és cap secret que el somni d’alguns (el meu, per exemple) seria viure de portar gent al camp. Si el birdwaching és per alguns un activitat professional, perquè mostrar la geologia no ho pot ser? A Catalunya hi ha matèria primera de sobres doncs un país extraordinàriament geodivers i molta gent ho ha intentat, però ha fracassat o ha quedat com a complement d’una altra activitat. Però segur que en pocs anys ho veurem gràcies a dos factors:
  1. Encara que la geologia tingui un interès minoritari, en un món globalitzat, uns pocs d’aquí i d’allà fan un molt.
  2. Algú invertirà de debò i professionalitzarà dels mitjans materials: no és el mateix  fer que la gent es mogui a base del boca-orella amb el seu cotxe i es porti un entrepà de casa que fer una mica de màrqueting, anar a buscar-la i portar-la amb un vehicle ben condicionat resolent-li tots els maldecaps logístics, sobretot si són estrangers. Pensar en gran o qui no arrisca no pisca.

El factor humà, però, continuarà essent fonamental. Encara que portéssim la gent al camp amb un limusina 4×4 i la nevera plena de cervesa artesana i embotits gurmet, res pot substituir l’experiència que dona un bon guia. Què és un bon guia? Un bon guia ha de tenir tres coses:
  1. Coneixements i honestedat: no es pot vendre fum.
  2. Empatia i encomanar entusiasme. Si ets un lluç bullit la gent s’avorreix. I si ets un crac però el que fas és un soliloqui, la gent al final desconnecta. S’ha de fer que el públic participi i que faci coses que l'ajudi a construir el seu propi coneixement (preguntar, gamificar, dibuixar, experimentar, cercar...).
  3. Un relat sobre què és el que s’ha d’explicar i el que no. I això varia en funció del públic. Ho desenvolupo una mica més doncs a  grans trets i simplificant molt (gairebé fins al caricatura) trobem dos tipus de públic:
  • Públic no-entès. Al llarg dels anys he arribat a la conclusió que si es fa un recorregut per al públic general no se’l pot embafar amb massa conceptes de branques geològiques diferents alhora i anar saltant d’una altra. Així, per exemple, si es fa un itinerari  per  Montserrat, o bé ho emmarquen en la seva geomorfologia o bé en la seva gènesi geològica. Pot ser que puntualment per empènyer una cosa ens calgui tira de l’altra, o que una persona pregunti per coses que li criden l’atenció, però en darrera instància el que cal fer és construir una narració, explicar un conte (no oblidem que la geologia es una ciència històrica) del que ha succeït partint d’un inici, anar al nus i acabar en un desenllaç. La prova del cotó seria que aquesta persona dilluns a la feina, amb les seves paraules, ho pogués explicar: “diumenge vaig anar a Montserrat i sabeu que succeí tal i tal i després tal i al final ha quedat així?”. Salvant les distàncies seria com portar-lo a un jaciment arqueològic. El mal és que sovint els geòlegs estem temptats d’explicar totes les coses interessant que van sortint al pas: que si això és un escull de corall, que si aquí hi ha una esllavissada, que si aquí s’ha format un avenc... però això és un error; sobretot perquè el gran públic no té la capacitat d'endreçar aquestes coses en un eix cronològic i es fa un embolic.
  • Públic entès. Aquest públic pot tenir dos tipus de motivacions:
    • Professional. Seria el que es vol formar-se en un tema específic. És un públic equiparable al que assisteix a un curs, seminari, congrés... No té més misteri de que s’ha dominar a un alt nivell el que s’explica.
    • Recreativa. Són persones que estan gaudint del seu temps lliure i que:
      • Poden assimilar un relat similar al de tipus divulgatiu però amb connexions més àmplies, amb més densitat conceptual.
      • Poden voler purament gaudir de conèixer coses puntuals poc contextualitzades que presentin un interès geològic especial per la seva vistositat, estat de conservació, exemplaritat, rellevància científica, raresa, etc. És a dir, gent que sap apreciar el valor intrínsec del patrimoni geològic i li interessa veure moltes coses. Salvant les distàncies seria com fer de guies d'una gran ciutat plena de coses per veure i les anem tastant. Com jo quan estic de vacances, vaja.

Cap comentari: