dimarts, 3 de novembre de 2015

L'Aixart de la Conca: la dolina que al final és el que queda un volcà (Baix Empordà)

Si miola com un gat i esgarrapa com un gat, és que deu ser un gat. I si en un altiplà calcari trobem una depressió més o menys ovalada i de fons pla ocupada per un camp de conreu, és que deu ser una dolina. O no.
Això és el que s'havia cregut de sempre pel que fa un clot anomenat Aixart de la Conca situat a l'Alt de la Pedrosa, al costat de la base LORAN (abandonada des de l'any 2004). Aquest clot fa uns 200 x 125 m i està limitat per un petit escarpament d'uns 1,5 m de fondària.

Model digital de l'entorn. L'Aixart culmina l'Alt de la Pedrosa.
El seu accés és molt fàcil des de l'Estartit. Cal cercar les indicacions que menen cap el Càmping Estartit, darrera l'església. Es passa de llarg el càmping, i abans d'arribar a la Torre Ponça cal prendre una pista asfaltada a mà dreta cap a l'Escala. Ens uns centenars de metres s'arriba a un encreuament de pistes i cal agafar el trencall en direcció sud.
Visat aèria de l'Aixart de la Conca, amb les restes de la base LORAN. La base està sotmesa al vandalisme, i segons sembla, hi ha plans per convertir-la en un centre d'interpretació del Montgrí. Si no s'afanyen no quedarà res.
Els descobridors de que no era una dolina, sinó les restes d'un volcà foren en Lluís Pallí i Carles Roqué, l'any 2000.
Mapa geològic del ICGC del 1995. L'Aixart està identificat com una dolina (Qdo). JT: calcàries juràssiques. CAP: calcàries de l'Aptià-Barremià. CHB: Calcàries bioclàstiques de l'Huterivià-Barremià. CA: calcàries bioclàstiques de l'Albià. ELb2: gresos i margues del Lutecià.
Una inspecció més detallada va identificar que més o menys al llarg de tot el marge de la meitat oest afloren un conjunt de bretxes, tufs i basalts massius de color gris negrós més o menys alterats.

Fragments basàltics recollits de l'entorn de la depressió. El de l'esquerra conté com a lítics petits còdols procedents dels gresos eocens arrencats del substrat del massís del Montgrí
Però no us enganyeu: no és una dolina, però tampoc es tracta d'un cràter com podria semblar, sinó de les restes d'una xemeneia volcànica totalment arrasada per l'erosió, que per contrast amb la duresa de els calcàries que l'envolten ha quedat topogràficament deprimida respecte l'entorn. Es tracta d'un cas de topografia inversa "de llibre".
Aixart de la Conca amb la base LORAN al fons. Molt probablement es tracti de restes volcàniques d'edat miocena. El fons del fals cràter està cobert per un sòl bru amb còdols calcaris i basàltics. Els materials efusiu es troben subaflorants.


Cap comentari: