dijous, 15 d’octubre de 2015

L'insòlit meandre abandonat de Calders (Moianès)

La gènesi i evolució d'un meandre és un clàssic de l'assignatura de geologia de l'ESO. Quasi tots els llibres de text repeteixen fin a la nàusea el mateix esquema i probablement no tindríeu cap problema en dibuixar-lo vosaltres mateixos. El lloc comú fa referència al meandres com una característica pròpia del curs baix dels rius. La pendent és tant suau, per no dir nul·la, i el riu està tant poc encaixonat (o gens), que divaga  fent esses com un borratxo de tal manera que qualsevol crescuda trenca el punt d’estrangulació. Al cap dels anys es forma un rosari de cicatrius de point bars i meandres abandonats. Impressiona observar les senyals d’aquest dinàmica en les fotos aèries d’alguns grans rius.
Però el meandres no són privatius dels cursos baixos de topografia horitzontal. També en trobem d’encaixats en roca; ara bé, està clar que aquests tindran una dinàmica de formació i abandonament molt més lenta i generaran algunes estructures diferents.
El meandre abandonat del riu Calders al seu pas per la població homònima és un exemple paradigmàtic d’aquest tipus de geoforma. És un lloc d’interès geològic destacat dins del Geoparc de la Catalunya Central, freqüentat per algunes visites divulgatives i al qual cal sumar altres elements patrimonials com el Castell de Calders, el Molí del Castell, la Poua (un pou de glaç), etc.

Malgrat la seva singularitat m’ha esta impossible trobar la xarxa cap article de certa profunditat que n’expliqués la seva gènesi i evolució. Tot i així em consta que en algun punt del meandre hi ha un plafó explicatiu, però com no l'he vist, no puc opinar.
Així doncs us proposo un recorregut per tal observar alguns punts interessants tot llençant algunes hipòtesi sobre la seva gènesi evolució.
Recorregut amb les parades principals. Entre els punts 8 i 9 es produeix l'estrangulament del meandre.
Comencem l’itinerari al Mirador (1). S'hi arriba des de la N-141c de Navarcles en direcció Calders. Cap el quilòmetre 15,5 trobareu un indicador a mà dreta vers l'Urbanització La Guàrdia. D'aquest trencall surt frontalment una pista asfaltada paral·lela a la carretera que porta fins el mirador. Des d'aquí és té una bona perspectiva de conjunt. Al mig destaca un turó isolat coronat pel castell enrunat de Calders, i als seu peus, un anell de camps de conreu que corresponen a l'antic meandre, avui abandonat i reblert de sediments. El turó té un relleu esglaonat que respon a la intercalació de dos tipus de materials bartonians de diferent reologia (A i B), tot i que al llarg del camí de baixada trobarem un tercer tipus de formació que no està present al turó del castell.
Parada 1. Els materials de tipus A, més resistents a l'erosió corresponen a calcàries amb intercalacions de gresos i margues (EBcm2). Els materials de tipus B són gresos i conglomerats grisencs (EBgm2).
Esquema geològic del meandre i el seu entorn (ICGC, 2010).
El camí (2) baixa per entremig d'una pobre pineda de pi blanc i matolls testimoni esforçat d'una vegetació que malda per créixer front els repetits incendis i un sòl sec i pobre. Al llarg d'aquesta pista podem observar els diferents materials de l'indret:
Parada 2. Les roques calcàries són de dos tipus: noduloses i granosuportades. Les noduloses, com l'aflorament de la foto, contenen fauna abundant (coralls, foraminífers, bibalbes, gastròpodes, equínids...). Formen capes de potència  mètrica i continuïtat lateral quilomètrica.
Les calcàries noduloses destaquen en el paisatge per la seva resistència enfront l'erosió respecte els gresos. És un aspecte a tenir en compte a l'hora d'explicar la gènesi del meandre.
Detall de els calcàries noduloses, amb abundants restes de fauna. S'interpreten com a fàcies d'escull.
Recordar-vos que per llei no està permès arrencar i endur-se fòssils d'enlloc. Les fotos d'aquest article són d'exemplars trobats a terra que allà es van quedar.
Un dels elements més destacats són els coralls (fotografia  gentilesa de Mª Dolors Márquez).
Per sota dels gresos (3) trobem un nivell de margues i margues sorrenques (EBlm2) que no afloren en el turó del Castell.
Parada (3). Les margues i margues sorrenques, amb intercalacions de gres,  tenen un color gris blavós i una potència mètrica. S'interpreta com a fàcies de prodelta.
Alguns nivells pelítics contenen nummulits en abundància. (fotografia  gentilesa de Mª Dolors Márquez).
Després del les margues tornem a trobar un paquet de calcàries noduloses i finalment, arribant al límit amb els camps de correu (4), de nou els gresos i conglomerats grisencs A (EBgm2).
Parada (4). Els trams detrítics s'interpreten com a fàcies de prodelta. Els trams conglomeràtics són prims, amb abundants còdols perforats. Us mostraré els gresos quan arribem a la parada de bypas.
Superats els materials dels substrat arribem als primers camps de conreu (5). Interpretem que s'assenten sobre sediments que han reblert l'antic canal del riu Calders. Aquest materials haurien de tenir com a mínim quatre orígens:
  • Restes de les terrasses fluvials anteriors a l'abandonament del canal.
  • Derrubis de pendent procedents de les vessants.
  • Sediments al·luvials aportats pels torrents que baixen de les vessants (Torrent de la Querosa, Torrent de les Fonts i Sot de l'Om). 
  • Els braços de riu que queda aïllats en tallar-se el meandre formen una llacuna típica en forma de mitja lluna.  S'hi genera un ambient lacustre-pal·lustre ric en fang i matèria orgànica. Ara per ara, vist l'actual cabal del Calders es poc probable que es formés un dipòsit potent d'aquest tipus, però també cal tenir en compte dos factors:
  • Que en el període en que això va tenir lloc el clima fos més plujós i per tant, que el cabal fos més abundant.
  • Que els torrents de la Querosa, de les Fonts i el Sot de l'Om poc o molt contribuïssin a mantenir llacunes semipermanents, o si més no, un patamoll.
A falta d'un estudi de camp més detallat sobre el rebliment quaternari, es poden observar alguns afloraments en talussos dels camps. Aquí en teniu un parell de mostres.
Parada 5. Dipòsits quaternaris poc consolidats formats per cairell centimètrics, en una matriu de sorra i argila i sense granoclassificació aparent. Procedirien de dipòsits al·luvials i col·luvials.
Sobre els dipòsits cantelluts destaca un paquet mètric pelític, amb cimentació carbonatada. Aquesta sedimentació fina podria ser indicativa d'algun tipus d'ambient pal·lustre en un ambient àrid? O a un paleosòl?
En aquests dipòsits trobem algun gastròpode terrestre i petits motlles d'arrels calcificats.
Una altra resta paleontològica curiosa són aquestes galeries subhoritzontals amb un reompliment en menisc d'argiles (cucs de terra?). A veure si algú que domini d'ignites em sap dir quelcom!
El camí forma un petit gual entre els esbarzer per supera el desnivell del Torrent de la Querosa (6). Aquest torrent neix a Serrat de la Creueta i desemboca en el sector NE del meandre del Calders. Un cop dessecat i colmatat l'antic meandre, resseguiria el seu curs en sentit antihorari (el que li seria propi originàriament) alhora que s'encaixaria en el rebliment quaternari, ben bé 1-1,5 m.
Parada 6. Gual en el torrent de la Querosa
Superat els gual de la Querosa arribem a la base del Turó del Castell (7) des d'on tenim una panoràmica general d'aquest sector.
Parada 7. Base del turó del Castell i panoràmica general.
El camí continua uns metres al peu del turó per un estret pas cimentat sota una cinglera vertical (8) despullada de vegetació i amb nombrosos blocs despresos de grans dimensions als seus peus.
Parada 8. Cinglera amb cicatriu en cullera.
Aquesta cinglera presenta un peculiaritat remarcable i es el seu perfil en cullera. Això suggereix dos orígens:
  • És un perfil còncau traçat per l'antic riu Calders i anterior a l'estrangulament, sense més conseqüències. Els blocs als seus peus són blocs caiguts recentment.
  • És la cicatriu d'un lliscament lístric. Els blocs en són, majoritàriament, restes que el riu encara no s'ha endut. L'esllavissament podria haver-se ocasionat en dos moments diferents:
  • La progressiva erosió de l'estrangulament i la seva apertura final descalcen la base del turó: és una esllavissada posterior al bypass.
  • L'esllavissada, és anterior a al bypass i el que fa és obrir-lo o accelerar la seva aparició.
Arribats a aquest punt ja veiem dos saltant d'aigua: l'actiu del bypass del torrent de Calders i el sec del Torrent de les Fonts.
L'esquerda que es veu al fons correspon al canal que ha entallat el Calders en els gresos de la formació EBgm2. Fixeu-vos sobretot en el paquet calcari a la base del bosc. Aquest paquet és la clau de tot. La continuïtat de les dures calcàries EBcm2 fins al peu del turó del castell s'hauria anat fent cada com més estreta, per l'erosió, fins "trencar-se la presa" i desaparèixer. Desaparegut el mur es genera el bypass, saltant l'aigua a un nivell inferior del mateix torrent. En primer terme, ple de vegetació, hi ha un altre entallat que ha excavat el torrent de les Fonts, de caràcter molt menys cabalós i més esporàdic. Té la peculiaritat de que aquest torrent hauria canviat de sentit: abans de la colmatació del braç abandonat hauria tingut sentit horari i després de la colmatació del braç abandonat, sentit horari.
Detall del saltant d'aigua i de la desembocadura del Torrent de les Fonts.
El riu Calders no és gaire cabalós i es parteix en multitud de braços (9) que aprofiten la xarxa de diàclasis sobre els gresos EBgm2. És un bon punt per mostrar com s'estructura una xarxa més o menys ortogonal de diàclasis.

L'aigua es distribueix seguint un malla de diàclasis. El color verdós de l'aigua, l'abundant vegetació i la pudor de claveguera ens indiquen que el riu, dissortadament, està força eutrofitzat.
Solc del calders en el bypass.
Finalment us proposo una síntesi que planteja una hipòtesi de com ha evolucionat el meandre de Calders.

En un moment indeterminat (figura superior) tenim que el Turó del Castell està unit per un estret istme calcari (estrat de color marró) a "terra ferma", a mode de una petita península. El torrent dona la volta al Castell i els dos braços queden a poca distància l'un de l'altre més o menys on és l'actual Molí, però a cotes diferents (lògic: el riu va pendent avall).
Per la raó que fos (erosió fluvial? esllavissada en el turó del Castell?) el riu supera l'istme (figura inferior) i fa un bypass. La part del meandre abandonada es comença a reblir de sediments. Per una banda, es podrien formar zones entollades i per l'altra, com no hi ha un curs actiu que "netegi" la llera, s'acumulen dipòsits al·luvials dels torrents tributaris (Torrent de les Fonts, Torrent de la Querosa, Sot de l'Om) i enderrocs de les vessants.

En un moment donat (figura superior), el Torrent de les Fonts deixa de de circular en sentit antihorari, completant la volta al Turó del Castell, i ho fa en sentit horari, directament al nivell inferior del Torrent de Calders. Una hipòtesi raonable del perquè, podria estar en la pròpia acumulació al·luvial al peu del relleu formant un relleu positiu que ha desviat el torrent cap un costat. Amb el temps, ambdós torrents han anat entallant un solc en els gresos.
Sortida al Meandre de Calders amb els amics de la Muntada. Degut a l'alt interès que va suscitar l'activitat, molta gent va quedar fora i probablement es repetirà. Estigueu al cas (foto de Masia La Muntada)

Cap comentari: