El volcà de la Tuta de Colltort (Garrotxa)

Un volcà no és pas una cosa petita, però tot i així a Catalunya, en els darrers 20 anys, s’han descobert ben bé una quinzena o més de volcans i afloraments volcànics neògens i quaternaris. És una feina de rastreig que bàsicament ha desenvolupat la gent del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa, del Geocamp de la UdG i també la campanya cartogràfica de l’IGC, que ha trobat molts petits afloraments esparsos. Algunes descobertes importants, com en el cas del Camp dels Ninots, són fruit de la reinterpretació d'afloraments coneguts de fa temps; i altres com el que ens ocupa, el de la Tuta de Colltort, de la revisió de bibliografia antiga. De fet, i això val com a cas general, molts afloraments i jaciments de fòssils i minerals citats pels pioners de la geologia catalana “s’han perdut” a causa de dos factors: el creixement de les àrees urbanes i, encara que a alguns us pugui sorprendre, l’increment de la superfície forestal. I és que malgrat els incendis, l’abandonament del carboneig, les pastures i els conreus de secà, han fet que hi hagi més bosc avui que fa, com a mínim, 70 anys. Tant és així que les fotos aèries de l’anomenat vol americà (1956-57), el primer que de manera sistemàtica va cobrir tota la península, encara són molt útils.
La Tuta de Colltort és un volcà “redescobert” l’any 1997 no sense certa polèmica fruit de la impossibilitat de trobar bons afloraments a causa de l’espessa coberta vegetal. 

Vista del volcà des del mas Colltort. La Tuta (cova)  és una fondalada ovalada, esbocada cap al sud-oest, de 100 × 130 m i uns 60 m de fondària. Les vores del cràter i les parets, gairebé verticals (1), estan formats per gresos calcaris i per això om pensava que es tractava d´un enfonsament càrstics. El seu fons és pla i cobert per un espès alzinar que només permet observar alguns retallons de dipòsits piroclàstics molt compactats, formats per fragments de mida mil·limètrica. Per sobre aquests dipòsits, i des de la base del cràter en surt una petita colada de lava (2) d'aspecte massiu i que només aflora en alguns marges de les feixes que s’esglaonen davant la Tuta, molt retreballada  antròpicament i envaïda per falgueres.

El volcà de la Tuta de Colltort es troba entre mig del volcà de Can Tià a l’est i el de Fontpobra a l’oest. S’hi arriba prenent la pista que surt del km 61,5 de la carretera C-65, entre Sant Esteve d'en Bas i Sant Feliu de Pallerols. Es passa de llarg el llogaret de Sant Iscle de Colltort, i quan la pista arriba  al capçalera de la vall de Sant Iscle, es troba a mà dreta, inconfusible.

Sobre la foto del vol americà de 1956: 1. Cràter de la Tuta, amb piroclast a la base. 2. Petita colada massiva de la Tuta.
3. Cràter del volcà de Can Tià. 4. Colada basàltica del volcà de Can Tià. 5. Colada piroclàstica d'origen freatomagmàtic associada al volcà de Can Tià. Es tracta d'un material poc habitual en l´àmbit del volcans olotins.