diumenge, 22 de gener de 2012

Les gúbies del Parrissal (Matarranya)

Lo de les gúbies és una excusa per parlar sobretot d'una altra cosa. Tinc la sort de treballar amb la Montse, una Tortosina enamorada de la seva petita pàtria ebrenca. Gràcies a ella he pogut aconseguir un exemplar del llibre Roques del Port, publicat pel Grup de Recerca Científica “Terres de l'Ebre”. No us deixeu enganyar pel títol, doncs no és una guia d'identificació petrològica com podria ser una guia d'ocells dels Ports, per exemple, sinó un autèntic manual de geologia regional, al nivell de guies com Menorca, el naixement d'una illa.
La geologia té la mala sort de ser poc coneguda pel gran públic i això obliga sovint, a que les guies divulgatives han de dedicar part dels seu contingut a posar en antecedents els seus lectors. En aquest cas, Álvaro Arasa Tuliesa dedica gairebé mig llibre a explicar els fonaments bàsics dels principals conceptes geològics que seran necessaris per entendre l'altra meitat: petrologia, estratigrafia, sedimentologia i tectònica. Pels iniciats ens pot sembrar sobrer, però valoro que sigui un resum molt encertat, i sobretot, rigorós i actualitzat. Ja m'agradaria a mi que molts dels llibres de Ciències de la Terra de batxillerat tinguessin la meitat de rigor.
La altra meitat repassa, en primer lloc, la història geològica del Port, i la segona, la seva hidrogeologia. Tot està molt ben explicat i il·lustrat, però sobretot vull destacar l'encert didàctic que suposen blocs diagrames dels paisatges corresponents a cada període. Només amb això, i millorant el grafisme, tindríem una eina de divulgació senzilla, breu i molt eficaç de cara entendre què va passar en aquell racó de país al llarg dels milions d'anys.
La seva lectura em va fer venir enyorança de la darrera vegada que vaig visitar aquell país, ja deu fer potser 6 o 7 anys, i vaig anar a remenar les fotos que vaig fer, no gaire bones, però que be valdrien per explicar alguna cosa xula com les Gúbies del Parrissal. Una gúbia és un enformador amb la fulla semicircular, i ben bé, a l'indret del Parrissal, cap la capçalera del riu Matarranya hi ha un rascler generat sobre un sistema de diàclasis profundes en malla que ha generat un paisatge molt agrest de pinacles calcaris i profundes i estretes barrancades.
Pera cedir-hi heu d'arribar-vos fins al poblet de Beseit, a la Matarranya, a pocs quilòmetres de Vall-de-Roures. Des del poble poble mateix surt una pista perfectament indicada, paral·lela al riu que dóna nom a la comarca.
De camí cap a l'àrea d'esplai del Parrissat ens trobem amb curiositats com aquesta: una diàclasi amenaçadora partint un petit túnel.
Al final de la pista hi ha una àrea de lleure i d'aquí surt un corriol arran de riu que el salvant a base de guals i palanques. Tot el recorregut és de gran bellesa, ple de gorgs per fer una remullada l'estiu. Una mica abans d'arribar a la “frontera” amb el principat, trobem les gúbies a banda i banda. I finalment, en riu s'encanona en un engorjat estretíssim, el pas de l'Aüt, rera el quan ja estem al Montsià.
El Matarranya del camí cap el Parrissal. Porteu banyador i toballola!
Ja s'albiren aquestes ganivetes de pedra.
Guapo, eh!



Gúbies!


Cap comentari: