dimarts, 27 de desembre de 2011

Els conglomerats de la base del Buntsandstein a Sant Pere Sacama (Baix Llobregat)

L'ermita de Sant Pere Sacama és un indret molt popular entre la gent d'Olesa i rodalia. I quan funcionava el baixador de l'estació de la RENFE (a 4 km del poble), fins a començament de la dècada de 1990, també era un paratge molt freqüentat per esplais i escoltes de camí cap la creu de Saba o l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Avui, aquests terrenys formen part de l'Espai Natura Puig Ventós propietat de CatalunyaCaixa via l'extinta Fundació Territori i Paisatge.
L'ermita de Sant Pere Sacama era l'antiga capella del castell de Sacama, conegut des del 963. Del castell en queda poca cosa però la capella està en perfecte estat. De fet, l'entorn està ple de restes arqueològiques d'èpoques diverses com bé podeu llegir en aquest apunt de la Viquipèdia o en aquest extens article de la revista Lambart.


L'ermita en la proa d'un vaixell conglomeràtic. El castell ocupava el sector de l'esquerra. Al fons, el Puig Ventós coronat per la Creu de Saba, un punt amb una panoràmica impressionant.
Podeu accedir-hi en cotxe per una pista boteruda que surt del km 0,5 de la B121 que va de l'antiga estació a Olesa, o bé per un corriol costerut (30 min) que surt a la dreta just després de travessar la riera de Sant Jaume.
Aquest indret tant pintoresc de la serralada prelitoral és un exemple d'aprofitament antic del substrat geològic. L'ermita i l'antic castell estan construïts en un esperó rocós duríssim, una formació de no més de 10-15 m de potència de conglomerats quarcítics en posició vertical que ressalta sobre les roques circumdants i que permetia una fàcil defensa de l'estreta fortificació: al sud, el paleozoic format per pissarres i al nord, els gresos i les argiles vermelles de Bundsandstein (Oleniokià-Anisià). 

A l'esquerra, restes del mur del castell. La fortalesa era molt estreta i es calcula que hi cabrien unes 7 persones amb funcions de vigilància. Els propis estrats verticals formarien part dels paraments.

Vista panoràmica vers l'est via Google Earth amb l'escala vertical exagerada x2. Plz: paleozoic. Bo: conglomerats de la base del Buntsandstein. B: gresos i argiles del Buntsandstein. M1: calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior
Aquests conglomerats, designats comunament com a "conglomerats de la base del Buntsandstein" (Indià-Oleniokià) són una formació molt particular, inconfusible, que es pot resseguir des del Brull (Montseny). És una rudita molt ben cimentada i amb una matriu gresosa. Els còdols són subarrodonits i estan formats gairebé exclusivament per quars, encara que també n'hi ha algun de quarsita, lidita, gres o pissarra. 
Inconfusible: localitza el còdol que NO és de quars.
Corresponen les fàcies més proximals de ventalls al·luvials dipositats per l'acció de corrents trenats. Tot i això, donada la puresa composicional, sense gairebé cap còdol metamòrfic, om ha de descartar una procedència directa sense més a partir del substrat paleozoic i om ha de pensar amb algun tipus de retreballament que hagi fet desaparèixer les febles pissarres a favor dels filons de quars que les travessen.
Les intercalacions gresoses menys dures s'han erosionat i explotat per fabricar els carreus de l'ermita, el campanar de la qual es veu al fons.

Cap comentari: