dimarts, 2 de juny del 2020

Safari de roques al Parc de Sant Jordi (Terrassa, Vallès Occidental)

Existeix una abundant bibliografia del que om anomena "geologia urbana", tot i que jo crec que la geologia urbana és una altra cosa i pròpiament caldria parlar de "petrologia urbana", és a dir, de l'ús didàctic i divulgatiu de les roques de construcció i ornamentals que om pot apreciar a la ciutat.
Si voleu conèixer un projecte interessant de petrologia urbana, un recomano les petites guies Balades Geologiques de la Societé Géologique de France.
Dit això, explicaré que visc molt a prop d'una de les joies del modernisme català, la Masia Freixa, al Parc de Sant Jordi. I que feia temps que barrinava que hi havia prou matèria primera (un munt de roques diferents, alguns mineral i fòssils; també estructures curioses...) com per provar d'autoeditar algun material tipus pòster o tríptic.
La cosa es va accelerar quan l'any passat, des de Terrassa Universitat, em van  demanar si tenia alguna idea per oferir al seu catàleg d'activats de la Mostra del Coneixement, dirigit a les escoles de Terrassa. I se'm va ocórrer crear un "safari de roques". I us l'explico per sobre.

La dinàmica de l'activat està plantejada com un joc i és relativament senzilla:

A. Els alumnes fan grups de 4 o 5 membres i cada grup té un dossier que consta dels següents apartats:
1. Unes directrius que expliquen la dinàmica del joc i normes de comportament al Parc (no circular fora dels camins, no agafar mostres de roca, etc.).
2. Un atles fotogràfic amb una tria de 33 "trofeus" numerats i dels quals es recalca alguna característica que permet un millor identificació. Estan classificats segon siguin:

  • Roques sedimentàries
  • Roques metamòrfiques
  • Roques ígnies
  • Minerals
  • Fòssils
  • Estructures sedimentaries
  • Materials que semblen roques i no ho són


3. Un mapa del parc
B. Els alumnes van lliurement pel Parc cercant els trofeus del dossier. Cada trofeu val més o menys punts en funció de si és més o menys fàcil de trobar. Quan en troben un, han de marcar-los en el mapa i fer-li una foto amb el mòbil.
C. Al cap d'unes dues hores ens trobem tots i repassem les fotos verificant les captures de cada grup. Fem una classificació per punts i proclamem l'equip guanyador. Se'ls entrega un diploma.
D. Finalment fem una ronda explicant tres o quatre roques curioses, com ara una calcària nummulítica amb eriçons, uns gresos amb ripples o unes calcàries del triàsic amb estromatòlits.

Cal dir que a causa de l'epidèmia aquesta activitat enguany tant sols s'ha pogut dur a terme un cop i que el resultat fou molt satisfactori.

Per acabar un poso una galeria d'imatges dels nostres trofeus. Si esteu interessats, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi.

Barita, probablement de la pedrera Berta

Calcita
Bretxa quaternària, típica del pla de Terrassa
Calacarenita tipus marès de Menorca

Calcària griot

Gres triàsic, probablement de l'antiga pedrera de Can Candi

Gres de Montjuic

Estromatòlits en una calcaria triàsica, probablement de l'antiga pedrera de Roques Blanques

Calcària nummulítica amb eriço, probablement de Castellbell i el Vilar. Una de les peces que els va despertar més la curiositat
Plagiòclasi en granit.


Ripples en gresos, probablement de Sant Vicenç de Castellet.
Granit vermell
Cristalls de fluorita. La peça que valia més punts i que ningú va trobar.
Arrencant l'activitat, amb l'Ona, geòloga i profe d'uns nanos encantadors. 
Taula de classificació. Van guanyar els Picapiedra.



5 comentaris:

Benjamí ha dit...

Molt bona activitat. Et felicito

Isaac Camps Gamundi ha dit...

Moltes gràcies!

Unknown ha dit...

Hola Isaac. Sóc professora de Ciències en una escola de Terrassa i estic molt interessada en aquesta activitat que proposés. Voldria saber si podria accedir a aquesta activitat amb els meus alumnes de 4t d'ESO.
Gràcies per l'atenció.

Isaac Camps Gamundi ha dit...

No hi ha problema. Posa't en contacte amb terrassauniversitat@terrassa.cat

Unknown ha dit...

Hola, Isaac

Suposo que alguna vegada hauràs fet un cop d'ull als carreus del murs de contenció de la casa Salvans de Vallparadís.

Salutacions

Ferran Mota