dimarts, 19 de desembre de 2017

Barcelona time traveler / Barcelona la viajera en el tiempo: el llibre de geologia (o no) que m'hauria agradat escriure

Us presento amb goig una novetat editorial que m’ha entusiasmat. És el llibre de divulgació que més bé m'ha entrat en molt de temps. Està en l'escola de l’estil àgil, ric i precís i la visió científica multi-disciplinària amb grans dosis d’història i humanisme de gegants com Jared Diamond o Stephen Jay Gould; però amb la geologia com a referent base. I no parla d’illes remotes ni de civilitzacions perdudes: parla de nosaltres i del nostre país. Es tracta de Barcelona la viajera en el tiempo. Doce cuentos, d'en Wes Gibbons.
No feu cas d'aquesta portada: el que compta és l'interior.

Us posaré un exemple del tipus de coses que explica. Quan Barcelona va supera el marc de les muralles de l’antiga Barcino, dalt del Mont Tàber, va haver d’enfrontar un risc geològic: les rieres del pla, com la d’en Malla (la Rambla), de tant en tant inundaven els nous barris. La solució fou desviar-les cap a llevant, fora muralles. Això va generar que de retruc, adossant al baluard de Santa Clara, es formés un ventall al·luvial: la Punta del Convent.  A la llarga aquest fenomen geològic va tenir una conseqüència històrica important: l’exèrcit borbònic penetrà Barcelona per aquest sector on muralla havia quedat parcialment colgada i era menys alta.

Aquest fet ha esdevingut un exemple nostrat de com els fenomens geològics s’incardinen amb la història humana. D'uns anys ençà hi ha una re-interpretació de molts esdeveniments històrics a la llum de la concurrència de factor ambientals. No s’entén l’origen i evolució de la Guerra dels Segadors sense atendre fets com una cadena de dures sequeres i una epidèmia de pesta.

Així doncs, Barcelona la viajera en el tiempo va encadellant una sòlida narració de factors geològics i ambientals amb els històrics i personals per construir dotze contes que tracten temes com per exemple, el terratrèmol d'Olot de 1427 i Gaudí; els darrer ós autòcton amb l'expansió catalana a la mediterrània; la geomorfologia del Pla de Barcelona amb el 1714; les sequeres de començament del s. XVII i la Guerra dels Segadors, la fauna miocena del Vallès-Penedès i el Pont del Diable de Martorell; la formació de Montserrat i els volcans de la Garrotxa amb Charles Lyell, etc.

Sobre l'autor us diré que Wes Gibbons es un geòleg britànic que no conec personalment però intueixo que deu ser un senyor força diletant i bon conversador amb el qual em prendria un cafè de gust. Junt amb Teresa Moreno, la seva muller catalana, es coautor de la petita i original guia  The Geology of Barcelona: an urban excursión guide, que vindria a ser implícitament com un brot divulgatiu del millor llibre de geologia que mai s'hagi publicat sobre el nostre país: Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana. El cas és que en Gibbons després de donar moltes voltes al món s'ha instal·lat a cavall de Barcelona i Sitges i com  passa sovint amb el nouvinguts cultes i curiosos la seva mirada externa sobre nosaltres ens fa redescobrir i reflexionar sobre aspectes propis que ens costa copsar per manca de perspectiva.

Una darrera informació d'ordre pràctic: es tracta d'una obra autoeditada i cal tirar d'Amazon. Està escrita originalment en anglès (Barcelona time traveler. Twelve tales) i traduïda al castellà per Teresa Moreno i penso que si sortís en català i tingués la distribució adequada (i una altra coberta, siusplau!) faria un bon forat comercial. Entraria a la llista dels Sant Jordi de no-ficció segur! Té una web senzilla amb una extensa biografia de l'autor i alguns extractes per fer boca.

Barcelona la viajera en el tiempo. Doce cuentos
Wes Gibbons
Bimón Press. Barcelona, 2017
978-84-697-3246-5
13 x 22 cm. 375 pàgines


2 comentaris:

Eric Baulenas ha dit...

Molt interessant Isaac!! Gràcies per donar-ho a conèixer. Com apassionat de la geologia del barcelonés, investigaré el material d'aquest autor i el de la seva muller. Per cert, la fauna del valles/penedés, pertany al miocè :-)

Isaac Camps Gamundi ha dit...

Merci. Corregit!