dimecres, 25 de gener de 2017

Kerry Geoparc (o no): una reflexió i un parell de coses per veure a Valentia Island (Irlanda)

Si el que t’agrada és la natura en general (i la geologia en concret) i no et deleixes per ensardinar-te en un no-lloc que a perdut el sentit originari a causa de la massificació turística, aquest és el meu consell: un cop decidida la comarca del país on passaràs uns dies de lleure, cerca els llocs d’estada i les coses que veuràs a base de fer anar eines Web Map Service. I utilitza les guies generalistes per localitzar els llocs comuns i... evitar-los! És el que faig. Aquí ho explico en més detall.

Quina es l'alternativa al turisme de llauna? Doncs viatjar amb l'esperit dels naturalistes de sempre ajudat per les eines digital. Cal que identifiquis les perles que gaudiràs en exclusiva treien suc als WMS i cercant a la xarxa literatura grisa (tipus POUM, estudi de patrimoni, peipers, tesis... per exemple). I sobretot, deixar-te sorprendre pel que et trobis.

Enguany el tema era Irlanda i mirant i remirant el WMS de l'OSi vaig decidir que la península d’Iverargh oferia bones possibilitats: pobles petits a la costa i un interior força feréstec (es Reserva Internacional de Cel Fosc), un litoral de morfologia molt diversa, les muntanyes més altes de l'illa, una vegetació peculiar a causa del corrent càlid del Golf i una fauna molt interessant (com per exemple, colònies de foca comuna i gris, cérvols i daines, gran diversitat aus marines, etc.).
 
L'Ordnance Survey Ireland (OSi) manté el portal Geohive amb una potent interfície WMS. Trastejant uns estona et permetrà des d'obtenir mapes geològics a localitzar cales solitàries per banyar-te (si ets prou valent o adipós).


Cercant més referències descobreixo amb sorpresa que la major part de la península d’Iveragh forma el Kerry Geoparc. Caram! Sense saber-ho el meu instint em porta a un geoparc! I aquí comença la frustració. Al meu facebook us explico com de frustrant pot ser per un geòleg anar a un presumpte geoparc.

La Lonely Planet va bé per saber quins llocs va tothom. Però tu ets un geòleg, un naturalista i un explorador de la que abasta totes les escales dimensionals de l'espai i el temps terrestres! No et rebaixis a la condició de turista! Si vas a Irlanda, aquesta guia (que em va aconsellar @PabloLowstand) et pot proporcionar una idea general de la geologia de l'illa i alguns PIG per visitar.


I ara un cop desfogat (algú ho havia de dir) us faig cinc cèntims de tres PIG de Dairbhere (Valentia Islanda península d'Iveragh que he visitat i que us convido que aneu a fer una ullada si us deixeu caure per la zona.

Dairbhere és una illa d'uns 11 km de longitud situada a l'extrem NO de la península d'Iveragh. Ocupa un lloc propi en la història de la tecnologia doncs el primer cable transatlàntic que s'establí unia aquesta illa amb Newfoundland (Canadà). Al far hi ha exposades algunes peces i de forma més extensa, en el petit museu Valentia Island Heritage Centre.


1. Pistes de tetràpode. 2. Pedrera de pisarra. 3. Geokaun.
Però anem a la geologia. Valentia està formada per materials devonians. Dels punts d'interès geològics més destacats en vaig visitar tres i van quedar pendents els penya-segats de Bray Head, a l'extrem oest de l'illa.
1. Tretrapod trackway. És la vedette del geoparc. Es tracta d'un rastre de petjades deixades per alguna forma de vida tetràpode en transició del medi aquàtic al terrestre (no es pot dir amfibi encara). Es tracta d'un aflorament d'importància internacional ja que ofereix l'evidència més antiga i fiable al respecte. Aquest rastre és el més extens dels quatre rastres devonians localitzats fins ara (uns 2 m en total), ara bé, cal dir que depèn de com li dona la llum no es veu gran cosa, és a dir, tu intueixes el que en els tríptics es veu genial. Jo estava mig emocionat, però els turistes francesos del meu costa van marxar sense haver vist res.
El jaciment d'icnites està perfectament senyalitzat. Hi un petit aparcament.
Visat general de l'aflorament. Les petjades costen de distingir. Per sort hi ha un panell explicatiu.
Detall de les petjades. És el rastre de clotets al centre de la imatge.
2. Pedrera de pissarra "The Grotto". Aquesta pedrera explota des de 1816 i de manera intermitent unes pissarres d'un to negre-porpra d'alta qualitat. Entre altres edificis han bastit el Teatre de l'Òpera de París i La Casa dels Comuns del Regne Unit. Malgrat que ara està activa no hi ha cap restricció per passejar-s'hi o agafar mostres. Hi diversos plafons explicatius,




3. Geokaun i penya-segats de Fogher. Geokaun es publicita com l´únic cim d'Irlanda al qual s'hi pot accedir en cotxe. Que un cim de 260 m te'l venguin així explica moltes coses sobre la topografia de la República. Hi ha a un recorregut circular que arriba fins el penya-segats de Fogher al llarg dels quals hi a algun plafó amb informació geològica bàsica.

Cap comentari: