Estic duent a terme un projecte de catalogació dels Punts d'Interès Geològic de Terrassa, és a dir, del seu patrimoni geològic. Es tracta d'un projecte personal, és a dir, per iniciativa pròpia (sense esperar ni demanar diners públics ni paraigües del món acadèmic), al meu ritme (rascant estonetes a la nit, els cap de setmana, mentre espero que l'olla bulli...) i amb els meus criteris, que, en la mesura del possible procuro que siguin rigorosos i adaptats als estàndard estatals. D'aquest work in progress ja n'he fet tres presentacions públiques que podeu trobar a la xarxa.
llista provisional), rebre bibliografia, aconseguir bones fotos i que finalment alguns especialistes revisin els textos de les fitxes. Òbviament hi ha la intenció de que això cristal·litzi en algun tipus de publicació o guia divulgativa. Però això ja es veurà. Anem fent.A tots els geòlegs ens agradaria regalar-nos una visita a Islàndia, al Gran Canyó o si més no, ni que sigui un cap de setmana a Zumaya o a Montrebei. Però de geologia per gaudir i estimular el nostre cervell n'hi ha arreu. Cal una altra mirada de lo quotidià. Fer un projecte tant focalitzat en la meva vila em fa practicar el que jo anomeno "geologia de km 0", treballar en una escala de detall que et fa apreciar el que per al públic general no és obvi i que sovint s'escapa de la bibliografia existent. Així, per exemple, en el cas de Terrassa hi ha uns pocs indrets dels que trobem referències extenses en tesines, tesis i revistes d'impacte (els jaciments paleontològics miocens, el jaciment plistocè de Vallparadís i altres, les vulcanites de les Pedritxes, el ventall al·luvial de Sant Llorenç...) i uns pocs més dels que hi ha algun article en alguna revista d'estudis locals, mencions puntuals en treballs més generals o referències en algun estudi tècnic (els Caus del Guitard, els bad-lans del torrent de Gaià, el turó de Roques Blanques...).
I amb el que resta inèdit, què passa? Jo aquí estableixo tres categories:
- PIG que no tenen valor científic rellevant, ni didàctic, però que són curiositats o rareses dins el context local. Per exemple: les restes dels talussos de les rieres que creuaven el casc urbà, el petit aflorament de granitoides de prop de l'ETSEIT, que és l'únic del terme...
- PIG que no tenen valor científic rellevant però que són bons exemples didàctics de determinades estructures o fenòmens geològics, com per exemple, el contacte erosiu miocè/quaternari de prop de Torre Mossèn Homs, les esllavissades dels transvasament de la riera del Palau.... Alguns potser no tenen importància suficient com per desplaçar-hi estudiants universitaris, per exemple; però sí estudiants de les escoles i instituts locals, sortides divulgatives amb entitats, etc.
- PIG que a priori semblen tenir valor científic rellevant però dels quan encara no s'ha fet cap estudi específic.
Situació de la gravera abandonada de Can Boada, al NO de Terrassa, just al costat de l'IES Torre del Palau.. S'hi identifiquen les parades principals. |
Al caire de l'antiga gravera tenim una magnífica panoràmica del pla de Terrassa i el seu entorn que permet identificar les principals unitats geoestructurals del seu terme (i més enllà: Montserrat, Montseny, Collserola, Garraf...). El una vista N-E observem:
1. Sant Llorenç del Munt, de la Conca de l'Ebre.
2. Davant de Sant Llorenç tenim una alineació de turons que pertanyen a la Serralada Prelitoral, en que cal distingir les escates d'encavalcament paleozoiques (2a) de les Pedritxes-La Pineda (a l'esquerra) i Castellar (a la dreta) i els blocs triàsics (2c) de Roques Blanques (ocupat antigament per una pedrera), Pujol, Calderols i els Rossos.
3. La gravera explotava les graves miocenes del turons que envolten el casc urbà. En les parades següents les veurem amb més detall.
4. Per últim s'observa com la major part de la ciutat s'assenta sobre el pla que conforma el ventall al·luvial de la riera de les Arenes. Cal fer nota que tot i que la topografia sembla plana, ascendeix lleugerament vers l'eix de la riera, és a dir, el nucli central de la ciutat està més elevat que els laterals, una observació que sorprèn a molta gent però que té a veure amb la morfologia convexa dels ventalls.
1. Conca de l'Ebre; 2. Serralada Prelitoral; 3. Turons miocens de la Depressió Prelitoral. 4. Ventall al·luvial de la riera de les Arenes. |
La gravera explotava uns materials d'aspecte ocre inconfusible. Es tracta d'unes bretxes miocenes de matriu llimosa (Aragonià superior-Turolià inferior), distribuïdes en cossos de potència mètrica i geometria lenticular. Els clast són exclusivament paleozoics: pissarres, gresos, esquists, lidites i quars (aquest destaquen molt pel seu color blanc). S'interpreten com les fàcies proximals del ventall al·luvial del sistema Terrassa-Viladecavalls. En aquest sentit és un bon aflorament per explicar la sedimentologia i estratigrafia d'aquest tipus de fàcies.
Visat general del front d'explotació de la gravera. |
- Una geoforma característica com són els xaragalls i bad-lands.
- Els materials quaternaris col·luvials, aquí a la vista, que cobreixen els turons miocens i que gràcies a processos pedològics formen un crosta carbonatada molt vistent.
Sobre els materials miocens hi ha capa col·luvial en al qual sovint s'hi ha desenvolupat un gruixut i dur tapàs de calitxe. |
Aquest aflorament és particularment curiós. Es tracta d'un turó testimoni que servia per tenir una referència del volum extret a la gravera i que està solcat per una falla inversa. A més, en tractar-se d'un cos isolat te l'avantatge didàctic de que tenim un bloc diagrama a escala 1:1 d'una falla: la podem veure des de tots els angles.
Hi ha un altre element rellevant en aquesta falla i és que associada al pla hi ha una bretxa molt clara, d'uns 25 cm de potència, amb una zonació de les diferents microestructures. No conec cap més lloc prop de casa que es vegi tant bé una estructura d'aquestes característiques.
Turó testimoni amb falla inversa. A la foto inferior s'observa la bretxa de falla associada, d'una reologia més resistent que la resta de materials del bloc. |
Finalment, davant de la porta d'entrada de l'IES hi ha un talús de menys de 100 m que talla els materials miocens. Podria ser més del mateix del que ja es veu a l'antiga gravera però hi ha un fet particularment interessant: les graves estan fracturades per desenes de falles de petit salt, tant normals com inverses i en direccions diverses. A més, aquestes fractures estan mineralitzades amb carbonats.
Bé, jo ignorant de mi no donava cap més importància que la possibilitat de mostrar un exemple no gaire vistós de com els fluids mineralitzats circulen de forma preferent per les fractures i hi depositen la seva càrrega. Però cercant per aquí i per allà em vaig trobar els treballs que Irene Cantarero i altres han fet sobre materials i estructures contemporànis en diferents indrets de les Cadenes Costaneres Catalanes; i caram, realment s'hi pot treure molt de suc de com ha evolucionat el marc tectònic general a partir d'unes estructures tant comunes.
Però no us penseu que hem estat els primers en adonar-nos d'aquestes falles mineralitzades: un article de Jacint Elies de l'any 1934 ja en parla. Amb un català i una terminologia científica molt de l'època que ens fa somriure per sota el nas i que ens remet a alguns paratges que avui jeuen sota l'asfalt.
Visió general de l'aflorament. |
La mineralització endureix les falles i fa que destaquin enfront l'erosió. |
Més fractures |
Dues fractures particularment interessants, sobretot la de l'esquerra. El pla de falla ha quedat a la vista i es pot veure la superfície de la crosta carbonatada. |
2 comentaris:
Hola. Soy de terrassa. Roc blanc. He leido mucho sobre paleoantropologia y por esas cosas de la vida empiezo a curiosear piedras cercacde mi barrio. En lo que creo que es can poada. La biologia, geologia, senderismo y naturalismo me inquietan. Buscando he encontrado este blog. La entrada es antigua pero me ha encantado. Un abrazo. Mi nombre es Andrés R. Segarra
Disculpa. Escribo desde el movil.
Publica un comentari a l'entrada