dimarts, 31 de març de 2015

El pla de l'encavalcament de l'escata de les Pedritxes-La Pineda als Caus (Vallès Occidental)


En la literatura divulgativa sovint trobem un error que diu (o dona a entendre) que la farina de falla de Ribes Blaves i d'altres punts situats al llarg de la Falla del Vallès són producte de l'esfondrament del Vallès, és a dir de la mecànica distensiva que formà la fossa durant el miocè. Però això no és així. Aquesta farina de falla és paleocena i es forma durant una etapa anterior en que la falla del Vallès tenia caràcter direccional senestra, tal com demostra l'anàlisi de les estries de deformació dels blocs de roca atrapats dins la farina i altres indicadors.
Ribes Blaves, per si no sabeu a què em refereixo.
La pròpia mecànica transpressiva de la falla propicià l'emplaçament d'encavalcaments del sòcol mesozoic i paleozoic sobre la conca de l'Ebre, de tal manera que els plans d'encavalcament han d'arrelar amb la Falla del Vallès.

Esquema general de l'escata de les Pedritxes. La fletxa verda marca la situació de l'aflorament comentat (tall de l'ICGC)
Si això és així, seria possible trobar una farina de falla anàloga a la de Ribes Blaves a al base dels plans d'encavalcament paleozoics sobre els materials detrítics de la Conca de l'Ebre?

La resposta és que sí, tot i que per desgràcia no hi ha gaires bons afloraments on es vegi el contacte net. Però jo tinc localitzat un punt clar i accessible, de llibre. I de passada fem una mica d'itinerari geològic.
Mapa geològic de la zona (Cartografia ICGC). En groc la pista que va de la carretera de Rellinars als Caus i punts d'interès. Ordv: pissarres i esquist (ordovicià). EBbmp: formació Bretxes de la Torre (eocè). La trama taronja amb rodonetes són els conglomerats de Sant Llorenç del Munt (eocè).
Si aneu per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, durant els primer 6 km travessareu les pissarres, esquists i metavulcanites ordovicianes de l'escata d'encavalcament de les Pedritxes-La Pineda. Uns metres abans del trencall que va a la urbanizació dels Caus trobareu que la litologia canvia i passa a la formació Bretxes de la Torre, formada per esbadregalls de cairells paleozoics i que és contemporània a l'emplaçament de l'escata d'encavalcament. Per desgràcia els sòls i al·luvions quaternaris i la vegetació no permeten observar el pla d'encavalcament.
Punt1. Formació bretxes de la Torre.
Detall de la inconfusible formació bretxes de la torre, formada gairebé exclusivament per cairells de pissarra.
Un centenar de metres abans d'arribar al km 7, a mà dreta hi ha un pista que porta a l'urbanització dels Caus, passant pels Caus pròpiament dits, un punt d'interès geològic descrit en una entrada anterior.

Punt 2. Surgència dels caus, situada en el primer nivell de conglomerats de Sant Llorenç, just per sobre de les bretxes de la Torre
La pista puja travessant les bretxes de la Torre primer, i després el conglomerats de Sant Llorenç, sempre vorejant l'encavalcament però sense cap aflorament clar.
Punt 3. Conglomerats de Sant Llorenç. El cabussament denota que estan afectats per la tectònica compressiva de l'encavalcament.
Un parell de centenars de metres abans d'arribar a la urbanització dels Caus trobem el pla d'encavalcament, de llibre.

Punt 4. La part rogenca inferior són les bretxes de la Torre, i el materials gris-ocre superior són pissarres i esquis ordovicians. En el contacte hi ha un nivell d'uns 25 cm de farina de falla.
Detall del nivell del farina de falla.
Una altra visió.

Parada 5. De nou, les bretxes de la Torre però amb una litologia una mica diferent a la del primer aflorament


Cap comentari: