Bloc de camp: Un tast d'arqueosísmica al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Berguedà)

Tornant amb la família i amics del Moixerò, en Pep ens va suggerir visitar el monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà), recentment restaurat per al Diputació de Barcelona. El cas és que es va convertir en un interessant i inesperat tast d'arqueosismologia. Recomano la visita, val la pena.
L'arqueosismologia és una disciplina relativament nova que complementa o es suma a les no gaire més antigues de la neotectònica i la paleosísmica. És a dir, que és lo últim de lo últim, o si més no, tal com s'entén actualment.
És una disciplina que es basa en l'estudi dels antics terratrèmols per mitjà dels indicadors que romanen en el registre arqueològic com per exemple, capes de destrucció, construccions lineals (viaductes, camins, canal...) desplaçades per la ruptura de la superfície, danys estructurals en edificis, senyals de reparacions, etc.
Penseu que en un terratrèmol un edifici pateix vibracions longitudinals i transversals deixant indicadors molt característics i diferents dels deixats per altres anomalies del terreny com l'assentament del subsòl, el col·lapse gravitacional, allaus i rierades, etc. En són exemple les dovelles sortides cap en fora de l'arc, la dovella central desplaçada cap avall (!), parets plegades ("ondulades"), fractures conjugades, columnes rotades o amb els blocs que les formen situats en ziga zaga... Aquí us podeu descarregar un pòster amb alguns exemples.
Doncs resulta que cap allà els segles IV o V hi havia una comunitat d'eremites vivint en unes coves del talús de la terrassa fluvial del Bastareny. Coves en un talús de grava? No les he vist però per alguns dels blocs de construcció que s'observen en l'edifici i les abundants fonts de l'entorn (una d'elles, al monestir mateix) cal pensar que originalment serien balmes afavorides per al precipitació de travertins de vessant (primera interacció geologia-arqueologia).

Situació geològica de Sant Llorenç prop Bagà, en un terrassa del Bastareny. El substrat està format per guixos i pelites del keuper.

Cap el segle VI o VII fan assentar els eremites sobre la terrassa i els construïren una petita església (sembla que si el poder els subvencionava el culte els tenia més controlats que no pas fent d'okupes), però l'església bendictina actual es basteix en diverses fases a partir del segle X. Curiosament s'edificà amb la part posterior a ponent i l'entrada a llevant (i no com la majoria d'esglésies romàniques). La raó també és geològica: la part posterior, on hi ha l'altar i el més sagrat, es fonamenta sobre els substrat del vessant del Serrat de les Hores, mentre que la resta està fonamentada sobre les graves de la terrassa, menys consolidades.
Va passant la història fins convertir-se en un gran monestir amb claustre, refectori, hospital, molins, horts.... i ens plantem al dia 2 de febrer de 1428, quan un terrible terratrèmol assolà grap part de la Catalunya Vella: un desastre molt ben documentat en obres com Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. El resultat és que gairebé que tot el que no s'assentava sobre la roca mare anà a terra o quedà molt malmès. Curiosament va aguantar força intacta la meitat de l'església, que estava edificada sobre roca ferma, .

En taronja, la part del monestir que va anar a terra i el blau, el rebliment de runes i dipòsits de vessant de marcà el nou nivell de circulació.

Com era un moment de crisi forta el monestir no es reconstrueix i es procedeix a aixecar una paret per tancar l'església per llevant i a enderrocar i terraplenar amb la runa gairebé la meitat de l'interior de l'església i la terrassa fluvial, elevant el nivell de circulació ben bé 2 o 3 m. D'aquest fet s'havia perdut la documentació històrica, però a molts els sobtava que arran de terra en la paret sud hi hagés una finestra!
A la meitat que es conservà dempeus es podem apreciar moltes estructures arqueosísmiques.
Passegeu-hi i descobriu-les.