divendres, 31 de gener de 2014

La Crosa de Sant Dalmai revisitada (Selva/Gironès)

Aquest mes es compleixen 6 anys de Bloc de camp. Durant aquest temps alguns dels indrets referenciats han mutat. Sis anys en geologia no són res, però si entrem en els detalls es comencen a percebre canvis. Hi ha espais que han patit la degradació ambiental o antròpica i altres se suposa que han millorat adequant-se per a la visita del gran públic. I dic se suposa per que de vegades no tinc molt clar si a mig o llarg termini pot tenir un impacte negatiu. Espero que la socialització del coneixement ho compensi. També cal tenir en compte que en sis anys pot sorgir nova bibliografia i revisitar un lloc a la llum de les novetats científiques és molt estimulant.
Una mica de tot això hi ha en aquesta visita al volcà de la Crosa de Sant Dalmai, del qual ja en vaig fer un ressenya el febrer del 2008 (la dono per llegida i així no cal que expliqui com s'hi arriba, que és un maar, etc.). Fa 6 anys visitar la Crosa era atansar-se a un indret anònim que mostrava la cicatriu de les graveres plenes de deixalles. Avui la gran gravera de les Guilloteres s'ha condicionat com aparcament de visitants i els afloraments estan tancats i senyalitzats. L'article Investigation of the inner structure of la Crosa de Sant Dalmai maar (Catalan Volcanic Zone, Spain) també ha aportat molta informació sobre la seva estructura i la seva evolució.
Aquesta revisita també va ser especial des del punt de vista humà, doncs anava molt ben acompanyat pel ja ara amic Ramon, un pou de món. En Ramon feia anys i els seus amics i familiars li van regalar una jornada de camp amb mi. Em sento molt afalagat de que algú pensi que passar un dia amb mi pot ser un regal!
Vàrem circumdar tot el cràter, uns 4 km de camí fàcil. A continuació us proposo que feu el mateix recorregut i paredes.
A: con de la Crosa (dipòsits de caiguda i d'onada). B: cràter de la Crosa (sediments lacustres corresponents a un antic llac). C: con secundari de la Crosa (petit volcà estrombolià). D: mantell de piroclasts d'onada i de caiguda de la Crosa. E: petita colada de lava basàltica. En negre el recorregut circular proposat.
PARADA 1. Gravera de les Guilloteres i mirador. Només estacionar al pàrquing de visites, al fons veureu la cicatriu de l'antiga gravera on s'explotaven els piroclasts projectats per la Crosa. És una ferida que talla perpendicularment el llavi oest del con i les condicions d'aflorament són excepcionals.
A simple vista es pot observar una alternança de capes fosques riques en cendres volcàniques basàltiques i capes més clares degut a al seva riquesa en cairells lítics del sòcol (bàsicament granitoides). Aquesta alternança és el resultat de diferents pulsacions freatomagmàtiques que podien donar lloc dipòsits de bretxes de caiguda balística o bé a onades i fluxos piroclàstics que viatjaven arran de terra. Aquests fluxos dipositaven una capa basal de centra i tot seguint, damunt seu, sedimentaven els elements més grollers, rics en lítics.
Sobre la gredera hi ha un petit mirador, l´únic punt que permet una visió bona i completa del volcà. L'edifici principal és un gran cràter d'explosió quasi circular amb un diàmetre màxim de 1300 m. La profunditat del cràter, però tant sols fa entre 15 i 74 m. A la l'esquerra de la foto, al llavi nord del cràter principal, hi ha un con d'escòries en ferradura obert al sud-sud-est.
PARADA 3. Camp d'en Cendra. El camí que creua el cràter pel mig vers els peus del con secundari transcorre entre nogueres i camps de cereals. Sabem per fons històriques que els aiguamolls ocupaven aquesta plana i que encara seria així si no fos per les mines d'aigua que drenen el cràter (trobareu un parell de plafons explicatius al respecte). Un cop dessecats els aiguamolls s'obria una gran i fèrtil plana horitzontal aprofitable al 100%... o quasi. Crida l'atenció que dos o tres petits punts no hagin estats romputs i hi creixi vegetació espontània.
Encerclat de vermell veiem un petit bosquet de pins al mig dels camps llaurats (el que hi a l'esquerra és una plantació de nogueres). El mateix camí l'evita i fa una giragonsa. Als pagesos els va fer una mandra còsmica treballar aquest tros de terreny tenint tanta terra lacustre, toveta i fèrtil a l'abast. Si li feu una ullada veureu que el sòl de la pineda és ple de fragments escoriacis. Tot sembla indicar, segons els estudis geofísics, que el con secundari en ferradura va emetre una colada de lava que omplí el maar (fletxes vermelles). Aquest bosquet probablement es tracti d'un punt en que la lava es trobi subaflorant (font: ICC).
PARADA 4. Con secundari. El camí s'enfila pel braç est del cràter en ferradura, de tipus estrombolià. Arreu veureu dipòsits escoriacis de caiguda, però just en la primera cruïlla de camins (marcat amb un estel blau la foto), al terra mateix hi ha algunes d'estructures molt curioses com aquesta:
Entremig de fragments escoriacis de caiguda de mida centimètrica i decimètrica hi ha aquest cos discoïdal d'uns 1,25 m de diàmetre. La seva superfície és més o menys plana i està arrodonida per les vores.
La superfície és llisa i sembla tenir com una mena de "pell" o escorça fina molt poc porosa, amb unes esquerdes molt característiques, i que salta fàcilment mostrant un interior molt més vesiculat.
Mirada lateralment, en els punts que es conserva la "pell", aquesta està plegada com un acordió. La interpretació que en faig d'aquest cos és que es tracta d'una bomba volcànica que tindria potser sobre 0,5 m de diàmetre i va impactar contar el terra quan ja s'havia comença a formar una escorça per refredament mentre l'interior encara era pastós. Aquest tipus de bombes se'n diuen de boïna (de caca de vaca, pels de ciutat): rodones, seques per fora i toves per dins
PARADA 5. Visió del cràter i el con per la vessat est. El camí circumval·la el cràter i ens permet veure com la vesant est té un pendent molt lleuger, cobrint amb un mantell de piroclasts ben bé 3,5 km. El pendent és tan suau que no s'aprecia ruptura amb la plana prevolcànica, a diferència del que passa amb la vesant oest del con, on teniu el cotxe aparcat (fixeu-vos en la imatge que obre l'article). Allí el con no va més enllà dels 300 o 500 m. Om especula que aquest dissimetria tant radical pot tenir dues causes: una podria ser l'orientació del pla de la falla del sòcol, per on ascendirien els materials eruptius en un direcció preferent, i l'altra, més difícil de demostrar, l'acció dels vents dominants.
PARADA 6. Sant Llop. Poc abans de l'ermita de Sant Llop, la màxima altura del con, arribareu a un coll per on ascendeix el camí que ve del poble de la Crosa. És un bon punt per fer una vista del paisatge de la Selva. L'ermita romànica de Sant Llop patí diverses modificacions per adequar-la com a torre militar de senyals òptiques. És curiós constatar com en aquesta comarca, moltes torres de senyals i defensa estan construïdes damunt de pitons volcànics, com el Puig Sardina, els únics punts elevats de la plana. Un altre canvi recent és que tot aquest sector està tancat amb una xarxa metàl·lica molt sòlida i alta. Al costat de l'ermita, rera la tanca, s'hi ha edificar una torre metàl·lica de uns 20 m d'alçada i que no sembla pas de vigilància forestal. Des de dalt la vista del cràter deu ser magnífica, però no dona la impressió que l'amo de tot això vulgui visites. Algú sap què ha passat aquí?
Si algú coneix l'amo del tros, que li deixi pujar i em passi les fotos.
PARADA 7. Gravera de can Costa. La gravera de can Costa és un aflorament excel·lent on es poden observar materials semblants a la de les Guilloteres. Fa uns anys estava ocupada per un cap d'avellaners i s'hi podia accedir a la base. Avui els avellaners no hi són i la tanca anteriorment mencionada impedeix el pas. Us haureu de conformar en mirar-la des de la part superior:
Vista des de dalt de la gravera de Can Costa.
Per últim, un consell al responsable de la museització a base de plafons d'aquest espai: els serveis d'un editor científic bo no són prescindibles. El que s'hi explica als plafons (i n'hi ha molts), en termes general és correcte. Ara bé: ortotipogràficament i gramaticalment és un pet. Els gràfics són per plorar: a aquestes alçades no es poden publicar imatges pixelades com si estiguessin escanejades a 72 ppm a partir d'un original de 5x5 cm i imprimir-les a 20x20 cm. Ni mapes rars que no puguin ser entesos pels profans: o posem un bon mapa "clàssic" amb les seves cotes, colors i camins a lo Alpina, o una ortofoto.
Lo dels talls geològics mereix estirada d'orelles a part: els esquemes que expliquen com evolucionà la Crosa, si no ets geòleg, no s'entenen: els elements representats no guarden cap mena d'escala o proporció, els colors són equívocs i la orientació és enganyosa: si l'observador té en el seu camp de visió un element que està a la dreta, aquest element en el plafó ha d'estar a la dreta!

Cap comentari: