El jaciment vallesià del turó de l'Argila (Vallès Occidental)

El turó de l'Argila està en ple centre de Terrassa, entre la rambla d'Ègara i el carrer del Col·legi. Al cim hi ha les Escoles Pies.

Gaudeixo com un nen cada mapa que publica l’IGC. Són una meravella no solament des del punt de vista geològic, sinó també com a producte editorial en la millor tradició de les arts gràfiques del nostre país. Comparar un mapa del IGC amb un de l’IGME és com comparar un fitxer RAW amb un JPG…. gairebé sempre.
Si és d’un indret en que poc o molt hi he estat, el repasso amb atenció i cerco aquells elements que soc capaç d’identificar. I si és d’un lloc que conec millor, aleshores afino l’atenció i em delecto confirmant o desmentint les meves idees o cercant algun detall curiós amb la idea de fer-li una ullada el dia que pugui.
Com a terrassenc, el full de la meva vila (més ben dit, el de Sabadell) me’l vaig mirar i remirar (i encara ara), i una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser la gran diferencia en la distribució dins el casc urbà del miocè respecte el quaternari del ventall de la riera de les Arenes.

Mentre que en el mapa de l’IGME (o la versió comarcal que n’ha fet l’IGC) el miocè ocupa gairebé tota la zona oest i sud de Terrassa....

...en el del IGC, per l’oest no va gairebé més enllà del transvasament de la riera del Palau, i en el sud, al turó de Can Casanoves i una petita taca en barri del segle XX.

Qui s’hi acosta més a la realitat? El prejudicis em farien abraçar el mapa del ICG, però això no concorda amb el record que jo tinc d’una ciutat en que fa 25 anys la perifèria estava menys urbanitzada i encara mostrava aquí i allà solars i descampats amb els substrat a l'aire en barris com la Maurina o Ca n'Aurell.

Potser una de les causes d'aquesta diferència rau en això: actualment tot és sota el ciment i no es veu res. I jo em pregunto: i els pioners de finals del s. XIX i ppis del XX, quan Terrassa era un poblet industrial, que van veure?
Aquesta gent (Palet i Barba, Jacint Elies, Font i Sagué...) veia de tot. Es passaven els caps de setmana trobant defenses de proboscidi, cranis de rinoceront i queixals de hiena pels rodals de Terrassa. Un dels llocs ressenyats era l'antiga bòbila Segués que explotava les argiles de l'antic puig Pasqual (aka turó de l'Argila). Aquesta explotació estigué activa fins els anys vuitanta. Podeu llegir més històries d'aquest indret al bloc records de Terrassa. 

El cràter deixat per la bòbila Segués és ocupat per una acollidora plaça. Cap els anys noranta la canalla del barri l'anomena plaça Jamaica pel tipus de música que s'hi escoltava i el tipus de vegetals que s'hi fumaven.

El cas és que aquest punt està catalogat per l'ajuntament com a jaciment arquelògic (de fet, paleontològic) per que els nostres pioners trobaren entre altres restes, les del petit cavall Hipparion i una altra cosa molt més interessant: Simocyon batalleri, un representant de la petita família dels ailúrids que actualment només té una espècie viva: el panda vermell.
Per tant, aquest petit turó urbà no és quaternari: és miocè, concretament, Vallesià. I efectivament, si consultem la cartografia de finals del XIX d'en Palet i Barba ja ho va pintar bé: una taca allargada que surt del Portal de Sant Roc (on forma un collet), passa per l'asil Busquets i Can Culapi, el careneja el carrer d'Avinyó i mor entre fàbriques al polígon industrial del segle XX.

S'ha ressaltat la taca vallesiana i el turó de l'Argila. Per l'oest, el miocè arriba fins el torrent del Batlle, al parc de Sant Jordi. Ja us dic que sí: fa uns anys van tirar una casa a terra al carrer Sant Marc amb Isaac Peral i es veia perfecte.

La pregunta és: aflora encara en algun punt? Bé, ara a l'asil Busquets estan d'obres i en els fonaments es poden apreciar les argiles ocres típiques del les fàcies distals del ventall al·luvial de Matadepera. I pregunto: s'ha fet la pertinent excavació d'urgència?

Ooooh! El vallesià...em sembla que veig uns ossets....

Perfil del tota la carena del turó de l'Argila, que va del Portal de Sant Roc a la plaça del segle XX. I jo em pregunto: el Puig Novell, un altre turonet interior a la vila, també és miocè?

Però on aflora més extensament és darrera de la pared est del Diari de Terrassa, on encara es conserva mig amagat entre obres i ailants el talús que llaurà el torrent del Palau al passar als peus del turó de l'Argila.

Els del diari de Terrassa tenen patrimoni geològic al solar de l'edifici.

Per cert, què se'n ha fet del la taqueta miocena que surt al mapa de l'ICC, en el barri del s. XX? Doncs si aneu al final sense sortia del carrer de Lepant, sobre el talús antic de la riera del Palau, podeu veure aquest aflorament, en que sota una capa antròpica vermellosa hi ha el vallessià verdós fortament rubefactat.