Delta de l’Ebre (cap. II): torberes i ullals d’en Baltasar (Montsià)

Venint per l’A-7 cal prendre la sortida d'Amposta i agafar la TV-3405 cap a Deltebre. Uns metres més enllà, cal estar a l’aguait del trencall que porta per la TV-3408 a Sant Carles de la Ràpita. Molt poc després del km 4, a l’esquerra hi ha el mas d’Arispe (o de Baltasar) i un cartell que indica els paratge protegit dels ullals de Baltasar. Seguint la pista, al cap d’uns 300 m, trobareu una zona d’aparcament i uns plafons informatius. També hi ha una àrea de pic-nic i un itinerari senyalitzat.

Algú va decidir que l'ullal es veuria millor eliminant un parell d'eucaliptus

 La zona litoral del Delta és variable, dinàmica i té “relleu”. Sembla que qualsevol cosa dona per fer un article. En canvi, la plana interna, profundament antropitzada pels camps d’arròs, és molt més monòtona i geològicament, menys interessant. Bé, d'entrada és cert, però és aquí on l'ull entrenat detecta enmig de la immensa planúria uniforme aquella petita irregularitat, aquella coseta que sembla fora de lloc i que explica una historia. O agafa perspectiva i ressegueix l’ortofoto buscant a veure si un grup de parcel·les té una pauta diferent a la de l’entorn. Potser per que hi ha una levée, un muntell, una llera abandonada, un estany dessecat… I és que tot és relatiu, i com l’home és mandrós, el que un ressalt topogràfic de mig metre en un camp del pla del Bages no és gaire res, aquí es fa perceptible.
Fem doncs l’exercici de navegar amb el vissir i buscar si a la plana cultivada queda algun retall de bosc, una garriga, un herbassar... alguna cosa que els pagesos no s’hagin esforçat en cultivar. Doncs hi ha molt poc i una de les coses que criden l’atenció és una sèrie d’erms que de manera discontínua s'estenen paral·lels a la TV-3408 entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita. La raó és un rosari de petites surgències o ullals (més de 100) que fan de mal llaurar els camps de l'entorn, just on arrenca la plana deltaica, envoltats d'una zona de descàrrega més o menys difusa que actua en època de pluges fortes: la Carrova, Xiribecs, ullals de Bastasar o d'Arispe (els menys alterats), ullals de Panxa, erms de Vilacoto (amb ullals residuals molt alterats) i l'ullal del Tronc.

En aquest ullal s'hi està (o estava) construint un aguait. És se'ns dubte el més romàtic.

Om caldria esperar una circumstància simètrica en l'hemidelta nord, però el cert és que només he trobat referències a la zona de descàrrega difusa que hi ha a l'Aldea, on no queda ni rastre dels ullals originaris (la part nord està més antropitzada que la sud).
Els ullals són surgències originades per les aigües de pluja que flueixen per l’aqüífer dels massís dels Ports i del Montsià cap al mar, i que quan es troben amb els sediments deltaics, ja saturats, es veuen obligades a emergir en raó de la seva menor densitat. Són més o menys circulars i tenen un diàmetre d’entre 3,5 (la majoria) i 55 m (els dos més grans), i una profunditat d’entre 2,7 i 7 m. Donat que l’aqüífer dels massís dels Ports i del Montsià és càrstic, les seves aigües difereixen molt de les de la resta del Delta: són clares i tenen un elevat contingut de carbonat de calci. Això a generat al voltant d'ells un dipòsit sedimentari peculiar dins el context del delta, com són unes toves calcàries blanques i lleugeres amb abundants gastròpodes d'aigua dolça. 

Per altra banda, els ullals es troben al mig del que fa 4000 any era una gran llacuna, ara reblerta, alimentada per la descàrrega d'aigua subterrània. D'aquí els dipòsits de torba, de fins 7 m, que es poden observa a l'entorn (fixeu-vos en el color negre de la terra dels voltants). Aquesta torba es va arribar a aprofitar com a combustible i encara es pot veure l'antiga explotació mig inundada.

Nivells del torba al sud dels ullals.

Fins als anys 60 del segle passat, la política de dessecació sistemàtica de tota maresma i aiguamoll va eliminar la marjal i els estanys més petits i perifèrics. No és fins aleshores que es comença a prendre consciència de la seva importància científica i paisatgística. Tot i això, de vegades penso que es confon recuperar i restaurar en posar tanques de fusta tractada a doll...