dimecres, 2 de juny del 2010

Surgència intermitent de la Saiola (Vallès Occidental)

Poc abans del km 14 de la B-122 de Terrassa a Rellinars hi ha una pista que trenca a mà dreta. Passat el camp de tir, al cap d’uns centenars de metres arribareu a la font de Carlets, a la llera de la riera de Rellinars. Un cop creuada la riera, la pista va pel seu marge dret, fins que al cap d’un quilòmetre aproximadament, es bifurca. S’ha d’agafar el trencall a mà dreta, que circula paral•lel al torrent de la Saiola. Al cap d’un quilòmetre més, la pista queda tallada per un cadenat. Just abans, a l’esquerra, hi ha un corriol assenyalat amb una fita metàl·lica, que baixa a la llera del torrent de la Saiola, on es troba la surgència intermitent.

Al llarg dels torrent de la Saiola i de Rellinars, als peus de la vessant sud de la serra de l’Obac, hi ha un seguit de surgències permanents modestes (font de Carlets, les Fonts de Rellinars…) i una sèrie de fonts intermitents que quan s’hi posen s’hi posen: la font Falsa (60 L/s), la Pedregosa (120 L/s), la Barbotera (227 L/s) i la Saiola (360 L/s).
Durant anys la Saiola (terme de Vacarisses) és un avenc sec i estret excavat en conglomerats calcítics, del que no es pot explorar més enllà d’una desena de metres; però després d’una època de pluges abundants entra en funcionament (de vegades fins hi tot, durant un parell de mesos seguits) abocant un cabal considerable. Així per exemple, a la crescuda del 1984 va arribar als 0,5 m3/s.
Aquest tipus de surgències sovint estan rodejades de mites i hi ha una gran expectativa popular entre la gent de la zona per visitar-les quan entren en funcionament: la Saiola raja: anem a veure-ho! Diuen que si la Saiola raja, en vuit dies rajaran els Caus!
Doncs enguany, aquesta primavera plujosa la va fer entrar en funcionament a mitjans de maig durant uns 15 dies; però pels Caus no ha estat suficient: necessitaven que continués plovent.
L’existència de tantes fonts intermitents en un espai relativament petit va portar al geòleg Antoni Freixes a dedicar-hi la tesi doctoral i una colla d’articles a finals de la dècada de 1980.
Dels seus treball es desprèn que la circulació de l’aigua subterrània en aquesta zona és lenta, que la zona saturada és quasi inapreciable i que la zona no saturada té una estructura molt complexa, deguda probablement a cavitats de paleocarst. Al ser una circulació lenta, l’aigua es troba sobresaturada de carbonats: com diu el meu sogre amb raó “l’aigua no és bona per beure”; i jo afegiria que per planxar tampoc. Freixes també va posar de manifest que la Saiola té un funcionament deslligat tant dels Caus com de la resta de surgències.
Estigueu al cas de si torn a rajar, que la visita val la pena.

7 comentaris:

maria moncal ha dit...

molt interessant, he vist rajar els caus però no conec aquesta surgència de la Saiola almenys que jo recordi i faré cap per comprovar-ho.
gràcies

xavi ha dit...

Quant fa que no ragen els Caus? Força, oi? I això que portem unes quantes temporades deforça pluja, no?

xavi ha dit...

Quant fa que no ragen els Caus? Força, oi? I això que portem unes quantes temporades deforça pluja, no?

jmcervello ha dit...

Jo no faria servir l'adjectiu intermitent en el cas de la saiola i altres fonts de Rellinars, sinó que parlaria de font temporal. La intermitència és una altra cosa, amb oscil.lacions de cabal periòdiques, a vegades horàries. La Saiola és una font mentidera, un sobreixidor que actua temporalment.

Anònim ha dit...

Hola,

Per si algú està interessat i vol llegir una mica més sobre les surgències de la zona, hi ha un parell d'estudis publicats pel Centre Excursionista de Terrassa i pel I Congrés Català d'Espelelogia:

* Anglés, M.; Monterde, E. (2007): LES SURGÈNCIES DEL VESSANT SUD-OEST DEL MASSÍS DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L’OBAC. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 113: 199-212. Terrassa.

* Anglés, M.; Monterde, E. (2004): DINÀMICA CÀRSTICA A LA VESSANT SUD-OEST DEL MASSÍS DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L’OBAC. Actes, I Congrés Català d’Espeleologia: 135-144. Esplugues de Llobregat.

Salutacions.

Anònim ha dit...

Hola,

Si algú està interessant en consultar més informació de les surgències, hi ha un parell de treballs publicats pel Centre Excursionista de Terrassa i pel I Congrés Català d'Espeleologia:

* Anglés, M.; Monterde, E. (2007): LES SURGÈNCIES DEL VESSANT SUD-OEST DEL MASSÍS DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L’OBAC. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 113: 199-212. Terrassa.

* Anglés, M.; Monterde, E. (2004): DINÀMICA CÀRSTICA A LA VESSANT SUD-OEST DEL MASSÍS DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L’OBAC. Actes, I Congrés Català d’Espeleologia: 135-144. Esplugues de Llobregat.

Salutacions!

M ha dit...

Hola,

Per qui pugui estar interessat, hi ha un parell de publicacions més recents que parlen de la zona:

- Anglés, M.; Monterde, E. (2007): "Les surgències del vessant sud-oest del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac". Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 113: 199-212. Terrassa.

- Anglés, M.; Monterde, E. (2004): "Dinàmica càrstica a la vessant sud-oest del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac". Actes, I Congrés Català d'Espeleologia: 135-144. Esplugues de Llobregat.

Salutacions.