Dos quilòmetres després del trencall a Areny (sentit nord), trobareu una carretera local a mà esquerra que va cap el poblet de Sobrecastell. El serrat de Montsivalls queda a mà esquerra, entre el el barranc de Sobrecastell, la carretereta i el poble, i s'idetifica molt fàcilment. També podeu tenir una interessant visió panoràmica dels del castell d’Areny. S’hi arriba fàcilment en 15 minuts seguint les indicacions que parteixen del centre de la vila.
Arran de la troballa de fòssils de dinosaures a Areny, alguna gent de la comarca ha començat a intuir el poder d’aquest georecurs. Per entedren’s: amb la perspectiva del temps i tenint en compte els costos de les externalitats, saben que a la llarga serà més profitós que als caçadors de seglar i boletaires de tota la vida hi sumin gent que vol veure boscos, voltors, roques i dinosaures que no pas vendre’s el tros per posar-hi totxos com ha passat a la Vall Fosca.
La sensació una mica de síndrome d’Stendhal que té un ornitòleg a llocs com el delta de l’Ebre és semblant a la que pot tenir un geòleg en llocs com Areny o la Terreta. Hi ha tanta cosa per veure i les condicions d’aflorament són tant bones que el primer cop que hi aterrres es barreja l’eufòria de la descoberta amb l’angoixa de que el cap de setmana és mol curt i no t’ho acabaràs tot.
Per tancar la trilogia arenyeca us faig aquest repicó. Montsivalls és un curiós turó, una de les tantes coses destacables de la zona, però trobo que paisatgísticament és molt interessant i que ben pot servir per fer unes pràctiques de camp d’estratigrafia i de geomorfologia. Està constituït per calcàries bioclàstiques i calcàries micrítiques grises finament teulejades del Campanià-Maastrichtià inferior (formació Bona o de les Serres). Presenten estratificació encreuda i planar a petita i gran escala. Contenen nombrosos fragments de briozous, equinoderms, lamel·libranquis, algues coral·linàcies, miliòlids, etc., típiques d'una plataforma marina de transició.
La sensació una mica de síndrome d’Stendhal que té un ornitòleg a llocs com el delta de l’Ebre és semblant a la que pot tenir un geòleg en llocs com Areny o la Terreta. Hi ha tanta cosa per veure i les condicions d’aflorament són tant bones que el primer cop que hi aterrres es barreja l’eufòria de la descoberta amb l’angoixa de que el cap de setmana és mol curt i no t’ho acabaràs tot.
Per tancar la trilogia arenyeca us faig aquest repicó. Montsivalls és un curiós turó, una de les tantes coses destacables de la zona, però trobo que paisatgísticament és molt interessant i que ben pot servir per fer unes pràctiques de camp d’estratigrafia i de geomorfologia. Està constituït per calcàries bioclàstiques i calcàries micrítiques grises finament teulejades del Campanià-Maastrichtià inferior (formació Bona o de les Serres). Presenten estratificació encreuda i planar a petita i gran escala. Contenen nombrosos fragments de briozous, equinoderms, lamel·libranquis, algues coral·linàcies, miliòlids, etc., típiques d'una plataforma marina de transició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada