A l’entrada de Rellinars per la B-122 venint de Terrassa, heu d’agafar el primer trencall a mà esquerra, al costat de la plaça, i seguir un centenar de metres tot recte. Passareu per davant del poliesportiu, i tot seguit, heu de trencar pel primer carrer a mà dreta, i immediatament, de nou a mà esquerra per un altre amb forta pujada (avinguda Vacarisses). Uns metres més enllà l’asfalt s’acaba i comença la pista, generalment en bon estat. Si aneu a peu podeu seguir les senyals del GR-5, que us portaran al peu del turó, reconeixible per la fita geodèsica que hi ha al cim. En vehicle, sempre heu d’anar per la pista principal tenint com a referència l’esmentada fita. Un cop al peu del turó, cal agafar un corriol que hi puja amb un cop de pit.
L’amic Marc Boada em comentava que a la caseta on passa algunes festes hi té de tot el que li pot plaure a un naturalista per entretenir-se (plantetes i bestioles , i fins hi tot alguna resta arqueològica), però que a nivell geològic és un muermo: pissarres i pissarres indiferenciades sense ni un mal fossilet, ni cap filonet mineral ni res interessant que dur-se al martell. Jo sempre l’insisteixo que s’ho ha de mirar amb uns altres ulls, que a mi també em passava el mateix al tros del sogre i que durant anys em vaig mirar amb fastigueig les fàcies mitjanes del ventall al·luvial de Sant Llorenç, fins que un dia vaig descobrir una estructura sedimentària interessant per aquí, uns travertins per allà, una pedrera abandonada, una baumeta amb restes zooarqueològiques, etc.
El Turó de l’Escletxa va ser el primer “descobriment” potent. L’any 1999 el Periódico va regalar una sèrie de mapes dels parcs naturals de Catalunya, que no eren més que els mapes comarcals del ICC “en fotocòpia ampliada” (diguem que l’escala era més gran però el detall el mateix). En aquests mapes hi havia alguna informació afegida tipus càmpings, llocs d’esbarjo, vistes panoràmiques… i en vaig localitzar una propet que no coneixia: el turó de l’Escletxa (o si).
I realment és un lloc molt sorprenent, d’alçada modesta i poc conegut que dona una molt bona panoràmica de 360º ideal per entendre l’estructura geològica del marge sud de la conca de l’Ebre. Així d’un cop d’ull podem identificar els següents punts:
- A l’oest, una panoràmica completa de tota la vessant de llevant de Montserrat, on s’identifiquen perfectament les seqüències deposicionals, a part de diferents qüestions geomorfològiques (diàclasis, fenòmens de vessant, etc.).
- Al sud oest, el contacte entre la Serralada Prelitoral i Montserrat, o es pot intuir la discordança progressiva de Sant Salvador de les Espases.
- Al sud, els tram de la Serralada Prelitoral entre el Llobregat i Collcardús. En primer terme també es pot observar la vall de Vacarisses excavada pel Llobregat sobre les fàcies vermelles de la formació Vacarisses.
- A l’est, el potent fan delta de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, i en primer terme, les seves fàcies mitjanes i distals on d’assenta el Turó de l’Escletxa. Es un bon punt per comparar aquest fan delta amb el de Montserrat.
- Al nord oest, en primer terme, la plana del Bages i els contraforts de l’altiplà de la Segarra.
- Al nord, els Pirineus, sobretot el sector del Port del Compte.
3 comentaris:
Tota la vida estiuejant per aquests topants i tota la vida ignorant racons com aquest, Gràcies Isaac!
i espera't!
Per panoràmica et recomano la del Puig de la Caritat, a l'Estany (Moianès), des d'on es veu Montserrat, el Port del Compte, la serra del Cadí, el massís del Puigmal, Collsacabra, Guilleries, el Montseny i, en dies clars, fins i tot el Montsec i el Canigó!!! Val la pena...
Publica un comentari a l'entrada