dimecres, 12 de novembre de 2008

Travertins dels Cellers (Vallès Occidental/Bages)

Com arribar-hi

Aquest travertins afloren al llarg d’uns 50 m en el talús de la carretera B-122 de Terrarassa a Castellbell i el Vilar (quimómetre 18), prop del veïnat dels Cellers, al límit del Vallès Occidental amb el Bages.
Al llarg de la riera de Rellinars, que llaura la seva vall sobre els conglomerats eocens de Sant Llorenç del Munt, afloren esparsos com a mínim tres nivells de terrasses travertíniques, un d'ells subactual, ocupant trams discontinus en el llit mateix i associat a surgències com les Fonts de Rellinars o la Saiola.

He buscat referències més concretes, però a part de les que apareixen en el full de Monistrol de l’IGC, no n’he trobat. En aquest mapa, imagino que per problemes d’escala, la cartografia és incompleta y poc detallada. Fa temps que em ronda pel cap treballar una mica el tema. Estic fent acopi de bibliografia, però agrairia que si un amable lector poc indicar-me alguna referència de caire general sobre gènesi i fàcies de travertins m’aniria molt bé.

De totes aquestes terrasses, la més interessant se’ns dubte és la que aflora al llarg d’uns 50 m al veïnat dels Cellers. La carretera ha proporcionat un tall magnífic, net, de llibre, en que és possible observar d’una manera molt clara moltes de les fàcies i estructures típiques dels travertins fluvio-lacustres: grans motllos de troncs, estructures de barrera, laminacions, estromatòlits, intraclast, etc.; fins hi tot hi ha unes intercalacions de llims carbonosos amb gasteròpodes que sospito permetrien una bona datació.

Si aneu a veure’ls, sigueu respectuosos. No malmeteu l’aflorament i eviteu la temptació d’arrencar-ne cap tros per decorar el jardí.

1 comentari:

jmcervello ha dit...

Hola, ja veus que llegeixo amb una dècada de retard el teu post sobre l'aflorament de travertins dels Cellers. En el marc de l'estudi de les surgències càrstiques de Rellinars que vam fer amb els companys Toni Freixes i Manel Monterde, des dels anys 80, ens vam ocupar d'aquests dipòsits i els que hi ha al mateix nucli urbà de Rellinars i a les fonts. Als dels Cellers, que són els més interessants, vaig poder fer alguna datació, després d'una sortida de treball amb el Ramon Julià que havia estat professor meu a la facultat. la datació va ser feta pel mètode d'U-Th.