Meandre del Burés (Bages)

Com arribar-hi
La fàbrica Burés i el seu veïnat obrer (Castellbell i el Vilar) es troben a la confluència de les carreteres B-122 de Terrassa a Castellbell (km 22) amb la BV-1123 de Marganell a Castellbell. Hi ha una estació dels FGC (línia Barcelona Manresa). Si vens amb vehicle particular pots deixar-lo en aquest punt i recórrer el meandre tant pel seu marge intern com per l’extern. Per recórrer l’intern, creua el pont nou en direcció Marganell i puja per unes escales que trobaràs immediatament després. Només cal seguir la pista principal. Per recórrer l’intern (menys freqüentat, amb millors vistes, però amb seccions geològiques menys interessants), just abans de creuar el pont, agafa el corriol que voreja el canal industrial de la fàbrica Burés. Si baixa molta aigua, es possible que a l’arribar a la confluència del Llobregat amb la riera de Rellinars hagis de fer mitja volta.
Malgrat haver passat centenars de vegades pel costat d’aquest espai en les meves anades i vingudes a Manresa, desconeixia el seu valor natural fins que el vaig trobar ressenyat en una obra de la delegació bagenca de l’ICHN Guia d'Espais d'Interès Natural del Bages (1997), un llibre remarcable i un model a seguir per a immensa majoria guies a l’ús que obvien el patrimoni geològic, o com a molt, en dediquen quatre pàgines banals en la seva introducció. Gràcies a ella he pogut visitar indrets força interessants no gaire coneguts. Us la recomano.
El Llobregat al seu pas per la fàbrica Burés traça un pronunciat meandre relativament apartat de les vies de comunicació que ressegueixen el riu, i manté encara, malgrat la seva intensa humanització (la fàbrica amb el seu el canal i l’assut, els pescadors dominicals, les graveres abandonades, les pistes forestals…) certa qualitat ambiental com ho demostra la presència d’espècies tant emblemàtiques com el martinet blau, el duc, el xoriguer o la tortuga de rierol. També cal destacar dins el seu patrimoni històric i arqueològic, la pròpia fàbrica, el castell (recentment restaurat com a vivenda particular) o l’església.
Probablement caldria buscar les causes del meandre en la falla que es troba en el seu l’istme i que situa en una cota més baixa el dur faralló calcari Bartonià, obligant el riu a descriure una S per rodejar-lo.
A part de l’interès geomorfològic, el tall del riu posa al descobert de manera molt didàctica tres fàcies del ventall al·luvial al·luvial de sant Llorenç del Munt (de baix a dalt):

• La Formació Vacarisses (Bartonià), constituïda per lutites vermelles amb intercalacions de conglomerats i que correspon a fàcies mitjanes i distals del ventall costaner.
• La Formació Calsina (Bartonià superior), formada per gresos grisos i microconglomerats, que correspon a fàcies de front deltaic. En la vessant nord del meandre, sota el castell, es possible veure espectaculars estructures d’escapament, com ara pillows d’ordre mètric.
• Les calcàries, constituïdes per macroforaminífers, bibalbes, briozous i corals (Bartonià superior), que corresponen a fàcies de plataforma soma.